Ring. Ring Ring.

Mig sobresalt. Ring. Mig ull obert. Ring. La mà sobre els ulls. Ring. Una ganyota. Ring. Ring. Ring. Que sí, collons, la puta mare que et va parir, que ja em llevo. Peu a terra. Una sabatilla. L’altra. Merda. Estan del revés. Dret, a les fosques, a punt de caure de nou sobre el matalàs. Lavabo. Aigua fresqueta, per desvetllar. Fora pijama. Dutxa. No sé quanta estona. Encara mig sobat. Treballar dignifica, diuen. Joder. Tovallola enroscada a la cintura. Desodorant. Habitació del costat. Dos armaris i una banqueta. Calçotets, mitjons, polo, texans i vambes. Agafa els trastos de la feina i posa’t al dia. Res. “Tot com sempre”. I això és bo o dolent? En fi. Cuina. Baguet congelada i quatre trossets de pernil i formatge. Farem el que podrem. Endavant. Mòbil a la mà. Què ha passat al món? Lu de sempre, no? En fi. Lavabo de nou. Encara ple de baf. M’he descuidat d’obrir la finestra. Bbbfff... Raspall, pasta de dents i got. Glup. Glup. A banda i banda. Un parell de xuflinassus de colònia per autoconvèncer-me que ja s’hi val. Quinze dies fora i et perds. 

Ring. Ring. Ring. Ring. Ara el mòbil. Que s’ha parat el món mentre no hi era o què? Deixeu-me. Tinc una vida. O la voldria tenir. Cafè a ca l’Argenter. Calma. Diari. Tele. Feina. Pollastre. Arreglat. Pollastre. Lío. Pollastres. Arreglats. C16 amunt i avall, amunt i avall. Gasolina. C16 avall i amunt, avall i amunt. No sé si us passa, però sempre que tornes de vacances hi ha més merders al curro que quan te n’has anat i, casualment, sempre hi estàs parit pel mig. Total. Continuem. Fem el que podem. Més o menys recordes com va tot, però no te n’oblides. Si realment féssim vacances, ens n’hauríem d’oblidar. 15 dies. O 20. 20 anys. Que “veinte años no es nada”, cantava en Gardel. Doncs 15 dies, imagina’t, tito. Ni per desconnectar ni res. Però, ja que les tens, fes-les. I encara com si els ho perdonessis i haguéssim de demanar disculpes. Eh, va, 15 dies i al tajo altra vegada. I no et queixis. No et queixis perquè els altres 300 i escaig dies que treballes te la decantes, és clar. Mengeu-me el rabo. 

I aleshores arriba el moment de tornar. Sempre tornes. Cansat. Atabalat. Perdut. Però tornes. A casa. A les olors. A aquell vespre de vellut a la solapa del sofà i la mandra encara tendra enmig dels llençols i les rajoles. Ets al darrer refugi del món. On tot s’inicia i es transforma. A casa. Casa és els ulls de la dona que estimes. Descansa, abriga’t i bona nit. Somriures per sota el nas. I quan en tinguem 60, què fotrem si ara estem així? Rialles. I rialles. I més rialles. Què? On anem de vacances l’any que ve? 
T’estimo. I jo. T’estimo.

Ring. Ring. Ring.

Mig sobresalt. Ring. Mig ull obert. Ring. La mà sobre els ulls. Ring. Una ganyota.