Aprofitant l'avinentesa de la presentació de les noves Ordenances Fiscals del Consell Comarcal del Berguedà pel 2025, els alcaldes i alcaldesses han exposat en el decurs del Consell d'Alcaldies els seus neguits respecte del nou contracte de recollida de residus, adjudicat a finals d'agost i que s'ha rubricat aquesta setmana. Un dels principals canvis del futur model són els nous contenidors intel·ligents que substituiran els actuals a les àrees de tota la comarca -menys a Gironella i Puig-reig, que gestionen municipalment els residus-. Els batlles tenen dubtes sobre el sistema, el seguiment per part de la ciutadania i la nova distribució acordada.
La ubicació de les zones d'agrupació dels contenidors intel·ligents en els municipis on s'aplicarà el nou format de porta a porta passiu ha estat motiu d'estira-i-arronsa entre les alcaldies i el govern comarcal. Un dels exemples és el de Viver i Serrateix, on l'alcaldessa, Isabel Serra, ha posat de manifest el seu desacord amb la decisió que el municipi passi de tenir 7 a 3 àrees. "Alguns veïns de masies disseminades hauran de fer 10 quilòmetres per llençar la bossa de deixalles", ha assegurat Serra, augurant que aquesta mesura comportarà l'abandonament indegut de residus als punts on, fins ara, hi ha bujols de recollida.
"Hem volgut fer un contracte homogeni, fent passar tothom pel mateix sedàs. Entenem les queixes, però estarem amatents de les divergències i intentarem posar-hi solució", ha replicat al respecte el president del Consell Comarcal, Ramon Caballé. De fet, segons ha explicat a Nació Berguedà el conseller comarcal de Residus, Jesús Calderer, el contracte permet fer modificacions en aquest sentit, en cas que s'escaigui. En aquest sentit, Calderer detalla que els criteris per a la distribució de les illes de recollida i emergència s'han aplicat a partir d'un estudi d'usos per acotar-ne el nombre i fer-les més eficients. A més, també assenyala que l'organització torna a endreçar-se després que, amb el pas dels anys del sistema, s'hagin anat incorporant espais de recollida per cobrir les necessitats aparegudes, amb l'entesa del Consell i de l'empresa adjudicatària del servei.
D'aquesta manera, el plec tècnic del nou contracte de recollida de residus al Berguedà contempla mantenir les 25 àrees d'emergència pels usuaris que, puntualment, no es puguin adaptar al calendari de la recollida porta a porta. N'hi haurà quatre a Avià, dues a Bagà, quatre a Berga, tres a Casserres, cinc a Cercs, una a Guardiola de Berguedà, tres a Olvan, una a la Pobla de Lillet, una a Sant Julià de Cerdanyola i una a Vilada.
D'altra banda, les àrees de la recollida passiva sumen 44 emplaçaments: dos a Borredà, dos a Capolat, una a Castell de l'Areny, dues a Castellar de n'Hug, dues a Castellar del Riu, una a l'Espunyola, una a Fígols, una a Gisclareny, dues a Gósol, dues a Montclar, quatre a Montmajor, dues a la Nou de Berguedà, una a la Quar, dues a Sagàs, tres a Saldes, una a Sant Jaume de Frontanyà, tres a Santa Maria de Merlès, una a Vallcebre, i tres a Viver i Serrateix.
Insistència en la neteja
Més enllà dels emplaçaments, la neteja d'aquests espais continua preocupant els batlles. Otger Calduch, alcalde de Fígols, insistia en l'acumulació freqüent de residus fora dels contenidors escaients, pensant en un agreujament amb la introducció de les targetes o dispositius electrònics que gestionaran l'ús dels contenidors. També ho assenyalava Lluís Casas, alcalde de Bagà, que tot i optar per moure l'àrea del nucli a un espai més apartat, "hi ha dies que sembla la deixalleria", indicant a més que també s'acumulen les bosses en les papereres d'arreu del poble. Caballé ha recordat que el nou contracte fa èmfasi en la neteja de les illes, amb un sistema que consisteix a retirar tots els abandonaments cada vegada que es reculli alguna fracció.
Encara en la matèria del canvi de model, alguns alcaldes asseguren que hi ha aspectes i mesures que no tenen clar com s'aplicaran. "Fa mig any que vaig darrere del Jesús Calderer i ara ja hem quedat, però se'ns expliquen les novetats quan el contracte ja està fet", lamentava el batlle de la Nou, Josep Maria Peixó. En paral·lel, i fent referència al seguiment d'aquest nou contracte, des d'Olvan, Sebastià Prat ha valorat que el Consell ha de vetllar pel seu compliment: "Hem d'incidir en la fiscalització de l'empresa".