Bagà i Sant Julià de Cerdanyola compten els dies -i gairebé les hores- pel 24 de desembre a la tarda, quan tindrà lloc una nova edició de la tradicional Fia-faia. Aquest 2024, el preludi del 25è aniversari des de la recuperació de la festa amb el format actual, s'implanta definitivament la fórmula per a la participació dels més petits amb la crema de faies des del balcó de l'Ajuntament de Bagà. A més, es comença a treballar en la reintroducció de les corredisses, una acció ràpida amb salts sobre les faies, a mesura que avança la seva crema. L'organització també té pendent fer front als reptes de la celebració, com és la massificació i les dificultats per trobar herba faiera.
"La Fia-faia és una festa continuista, però molt viva", ha posat en relleu l'alcalde de Bagà, Lluís Casas, qui ha destacat de l'edició d'enguany que es consolida la participació dels nens i nenes del poble a la festa amb la crema de petites faies des del balcó de la casa consistorial. "Feia anys que s'intentava introduir i l'any passat es va fer una prova pilot per veure com funcionava", ha explicat al respecte el president de l'Associació de la Fia-faia, Josep Ureña, afirmant que la bona resposta ha animat l'organització a replicar la proposta. En concret, s'ha fet una crida als alumnes de l'Escola Galceran de Pinós que tinguin set anys, els quals rebran el Foc de Faia per encendre les seves faies d'un dels faiers amb més trajectòria. Es tracta, doncs, d'un gest que cerca el "simbolisme generacional", pel fet que "és un fallaire que té experiència i porta molts anys, i en fa entrega als futurs fallaires", indica el batlle.
La crema de les faies dels més petits serà cinc minuts abans del Toc d'oració (19.00 hores), moment que entren els fallaires a la plaça Catalunya i s'encenen les faies. Perquè això passi, abans s'ha d'anar a recollir el Foc de la Faia, el 21 de desembre a la Torre de la Faia, al terme municipal de Gisclareny, a partir de les 15.30 hores. S'estima que les llànties amb aquest foc arribaran a Bagà cap a les 17.30 hores i a les 18.00 hores a Sant Julià de Cerdanyola. Aquests quinqués es custodiaran als ajuntaments, i emprendran el seu trasllat al Siti el 24 a la tarda. És des d'aquest punt que les faies engegaran el seu camí cap als dos nuclis de l'Alt Berguedà. En el cas de Bagà, faran entrada pel restaurat Pont de la Vila, que per Casas, "lluirà molt". Es cremaran, com habitualment, a la plaça Catalunya i la plaça Porxada. A Sant Julià de Cerdanyola, el punt de trobada serà la plaça de l'Església (18.15h).
La massificació i l'abastiment d'herba faiera, els reptes pendents
La baixada reuneix més de 170 faies. Un cop als pobles, se n'arriben a cremar unes 200 a Sant Julià de Cerdanyola i prop de 700 a Bagà. La xifra ha anat creixent amb el pas dels anys, així com ha incrementat el nombre de visitants que vol gaudir en directe de la festa. "És cert que cada any hi ha més afluència", comparteix Ureña al respecte, apuntant que "a Cerdanyola sí que es comencen a preocupar perquè la plaça de l'Església comença a estar força atapeïda de gent, però de moment encara no prenen cap mena de mesura". Pel que fa a Bagà, el president assenyala que algunes famílies amb criatures opten per cremar les faies davant de casa per evitar les concentracions de les dues places del centre. Sigui com sigui, posa de manifest que "s'ha parlat més d'una vegada d'ampliar la crema fins a la plaça Sant Roc, per tal que l'espai quedi més ampli".
Les mesures per a la gestió de l'afluència seran indispensables per a poder implementar les corredisses, que tal com indica el seu nom, consisteixen en diferents persones corrent per l'espai on es cremen les faies i saltant-hi per sobre. Això s'havia fet anys enrere, però es va perdre amb el temps i ara només queden els salts per part d'alguns dels assistents. "Es va intentar fer en el darrer tram, en el carrer que uneix la plaça Catalunya amb la plaça Porxada, el que passa és que no podem córrer per la quantitat de gent que hi ha i perquè és un carrer molt estret", declara Ureña, incidint que "volem intentar situar un petit espai per fer les corredisses". Més enllà de la concentració de gent a les places, els consistoris i l'associació també plantegen delimitar el nombre de faies que baixen des del Siti. "No sabem la manera per delimitar la baixada perquè ningú se senti ofès, però hem de trobar la fórmula", exposa el president, al·legant l'efecte visual d'una baixada compacta i motius de seguretat. "El tema de la gent és complicat de gestionar", reconeix Casas, que si bé assevera que "volem que la Fia-faia tingui ressó", comparteix la voluntat de regular l'afluència perquè "el públic pugui estar en unes zones per visualitzar bé la crema i no comportin cap problema".
L'organització també ha fet referència a l'altra problemàtica actual de la Fia-faia: l'abastament de l'herba per fer les faies. La planta utilitzada és la Cephalaria leucantha, una espècie que es troba en algunes zones de l'Alt Berguedà. "Hi ha dificultat per trobar la planta. Cada vegada se'n cremen més, i als dos pobles les anem a buscar als mateixos llocs", puntualitza Ureña, que també detalla els resultats desiguals a l'hora d'intentar-la plantar: al Cadí-Moixeró no ha acabat de quallar, mentre que "hi ha gent que la tira als marges del seu hort i brota". També ha tingut una bona arrelada a l'escola de Bagà, on ja fa dos anys que poden fer una faia amb la seva herba faiera, explica l'alcalde. És precisament aquesta fal·lera per tenir una faia la que s'acaba traduint en una recol·lecció "fora de temporada" i quan la planta encara és verda, fent que no caiguin les llavors i costi més de regenerar. Així, els fallaires han ampliat la cerca més enllà de la comarca, buscant en altres punts de l'Alt Urgell i el Ripollès.