Enric Pla (ERC) va ser reelegit alcalde de la Pobla de Lillet en les eleccions del 28 de maig de 2023, repetint el resultat de 6 regidors dels 9 que té el consistori, tot i que amb un percentatge de vot superior. Reconeix que el primer mandat va ser complicat, tant per l'estrena de la candidatura al govern com per l'impacte de la pandèmia del coronavirus uns mesos després de prendre el càrrec, però tot i això, assegura que el resultat va ser positiu. Ara, amb un any més de bagatge a l'alcaldia, està decidit a entomar les carpetes històriques del municipi, com la potenciació turística, alguns arranjaments necessaris als equipaments o l'endreça urbanística del poble.
Ha passat un any des que la ciutadania li va tornar a fer confiança. Quin és el balanç d'aquesta nova etapa a l'alcaldia fins a la data?
Ha sigut un any molt diferent del que vam viure en el mandat anterior, que va ser complicat, sobretot pel coronavirus, que ens va enganxar a una candidatura de nova formació. Tot i això, penso que el conjunt de la passada legislatura és molt positiu, ja que vam poder fer realitat diferents projectes. En l'arrencada de l'actual, estem veient que les subvencions estan una mica aturades i ens hauria agradat trobar més continuïtat, així que esperem que de cara al 2025 es posin en marxa les línies d’ajut més gran. Tot i això, el balanç és bo, perquè estem a punt de resoldre algunes qüestions rellevants com el futur retorn de l'oficina de turisme al centre del poble, la reparació de la caldera de la calefacció de la residència d’avis, o un parell de murs que hem pogut arreglar. A més, crec que ens hem consolidat des del punt de vista organitzatiu, amb canvis de cares i unes noves incorporacions que estan fent una molt bona feina.
En aquests mesos també han aprovat un nou POUM. Quin creu que és el canvi més substancial que introdueix?
Penso que la gran notícia d’aquest POUM és la finalització pròpiament dita, perquè és una tasca que ens ha portat molts anys i tres equips de govern per a la seva tramitació. A grans trets, aquest document, més que ser una gran radiografia de què serà la Pobla, el que fa és endreçar zones del municipi que estaven afectades per vials o per futurs carrers. S'ha renovat amb una realitat més acurada del creixement actual del municipi i no pas amb uns valors hipotètics dels anys 80 que actualment no es corresponen i potser tampoc és el que voldríem com a poble. En qualsevol cas, deixem obertes algunes zones de possible creixement del nucli urbà.
Creu que la Pobla té marge per créixer urbanísticament?
Sí que té capacitat per créixer, el que passa és que hi ha una dada esfereïdora, i és que actualment, el municipi de la Pobla de Lillet té 1.000 habitatges i som 1.100 habitants. Per tant, se'ns fa una mica difícil justificar a Urbanisme segons quina zona de creixement perquè ja hi ha un parc d’habitatge prou extens, l’únic que potser està en llocs que a la gent no li agraden massa o perquè busquen una altra tipologia de casa. És cert que, els darrers anys, s'estan arreglant diferents cases velles, i precisament rehabilitar i tornar a donar vida en certs punts del nucli és el que ens convé com a poble.
Aleshores, entenc que a la Pobla de Lillet no tenen la problemàtica de l'habitatge que sí que pateixen activament altres poblacions com Bagà o Berga?
Doncs s'ha de dir que, actualment, hi ha més demanda que oferta. Però justament neix per això que he comentat, que l'oferta que hi ha no respon a la demanda de la gent, i la quina apareix no està al preu desitjat. Estem cercant l’equilibri, i tot i que moltes cases siguin més aviat velles i necessiten més inversió, no deixen de ser immobles a la venda.
Parla de transaccions de compra. I el mercat del lloguer?
També està complicat. La gent que busca no sempre troba el que realment desitja. Hi ha un problema entre cometes, perquè penso que, més o menys, es va resolent.
Creu que trobar aquest equilibri que menciona ajudaria a revertir la pèrdua de residents al poble dels darrers anys?
És una evidència que des dels anys 70 a avui dia hem anat disminuint el nombre d’habitants, tot i que he de dir que, els últims tres anys i arran de la pandèmia, hem vist un increment pel que fa a població jove. Hem tingut famílies nouvingudes que han ajudat a equilibrar les franges d’edat i tenim una població no tan envellida, i bona prova és que l’escola ha passat de 50 a 70 alumnes. La lectura que en fem és que el món rural té moltes dificultats, així que ja no és una casuística només de la Pobla sinó de tot aquest entorn. Hi ha aquestes dificultats en l'habitatge, però també en les comunicacions. Hi ha molts factors que fan que la gent prefereixi viure a les ciutats, i això és el que hem de treballar entre tots, fent polítiques per afavorir que la gent pugui viure als pobles, perquè mantenir el territori és un deure de tots plegats.
"Hi ha molts factors que fan que la gent prefereixi viure a les ciutats, i això és el que hem de treballar entre tots, fent polítiques per afavorir que la gent pugui viure als pobles"
Quines mesures pensa que s'han d'implementar per resoldre aquesta situació?
Trobo que falten més incentius, sobretot perquè la gent es quedi als pobles i no com passa ara amb els nostres joves que, un cop han acabat els seus estudis, marxen perquè aquí no troben l’oferta que necessiten. Sí que és cert que s'està desplegant la fibra òptica i això ens obre un ventall de possibilitats gràcies al teletreball, però no ens podem conformar amb això. Una direcció pot ser la que trobem al famós Estatut dels Municipis Rurals, que sembla que és una finestra que ens pot ajudar a mantenir la població i veure-la créixer, però hem d’acabar de veure com es desenvolupa.
Passant a altres qüestions, quins són els principals actius del municipi pel que fa al desenvolupament econòmic?
Com a Ajuntament, veiem que en el que més podem incidir és en el turisme. És un tema que treballem des del mandat anterior, amb un Pla de Turisme, perquè tenim un potencial turístic molt alt a la Pobla. Cal recordar que, després de Barcelona, som el municipi on hi ha més obres d'Antoni Gaudí, com ho són els Jardins Artigas i el Xalet del Catllaràs. Ara bé, és una matèria que s’ha de treballar amb algunes reticències perquè no ens passi com a la Cerdanya i que el fet de ser un pol d’atracció turística no reverteixi en un encariment de l’habitatge i acabi perjudicant el nostre objectiu de l’arribada de jovent. Arribat el moment, hauríem de regular aspectes com el nombre de pisos turístics, ja que si bé és cert que ara no és un problema, tenim el retrovisor posat perquè això no ens generi una dificultat afegida.
De fet, són titulars del recurs turístic més visitat a la comarca segons les últimes dades de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà. Quina valoració en fan?
Els Jardins Artigas. Doncs estem molt contents i hem de dir que, aquest 2024, està sent un any record pel que fa a visitants perquè, des de principi d'any, estem amb valors molt per sobre dels registrats el 2019, quan es va marcar el sostre. I en la mateixa línia, els companys de Ferrocarrils també ens comenten que el Tren del Ciment està tenint una afluència brutal de visitants.
I el Xalet, en quin punt de la restauració es troba?
Quan vam entrar a l'Ajuntament va coincidir amb la recta final de les obres de restauració de l’exterior, així que ens manca l’interior. La idea és que sigui un refugi de muntanya diferent dels habituals, amb una cuina més elaborada i unes estances més confortables que puguin acollir tant els clients provinents de la pràctica esportiva a la natura com les persones atretes pel fet de dormir en un edifici de Gaudí en un lloc espectacular com la Serra del Catllaràs. En aquest sentit, puc avançar que la Càtedra Gaudí està fent un nou estudi per determinar i provar aquesta paternitat de l'arquitecte català, després que ho determinés un dels anteriors directors, Joan Bassegoda, i que els predecessors ho hagin posat en dubte. Ens consta que l'actual responsable, Galdric Santana, està liderant un nou estudi que esperem que sigui el definitiu i concloent respecte de l’autoria d’Antoni Gaudí, que per a nosaltres és indiscutible.
"La Càtedra Gaudí està fent un nou estudi per determinar i provar la paternitat d'Antoni Gaudí del Xalet del Catllaràs"
I tornant a la rehabilitació del Xalet, hi ha algun projecte sobre la taula?
No tenim cap projecte. De moment, és una idea, però ja hem demanat una subvenció a la Diputació de Barcelona per, precisament, redactar el projecte.
Serà un objectiu per complir aquest mandat?
Ho és.
Per acabar, li demano una opinió en clau comarcal. Quins creu que són els reptes que ha de fer front el Berguedà?
El principal repte que tenim com a comarca és precisament el que he comentat respecte de revertir la situació d’envelliment de la nostra població. Considero que, com a municipi o comarca, no ens hem de fixar tant en créixer en nombre absolut d'habitants sinó en donar-li la volta a l’edat de la gent. A més, també s'ha de treballar aquesta qüestió de l'habitatge i respecte de la transició energètica. El Berguedà pot ser capdavanter en sostenibilitat, i bona mostra és que ja fa temps que implementem el porta a porta, amb uns resultats excel·lents pel que fa al reciclatge. És cert que és un sistema més laboriós pel particular i que porta problemes per l'incivisme, cosa que desperta una mica de rebuig, però ens hem de focalitzar en millorar-lo.
"El Berguedà pot ser capdavanter en sostenibilitat, i bona mostra és que ja fa temps que implementem el porta a porta, amb uns resultats excel·lents pel que fa al reciclatge"
En tot cas, és cert que es va posicionar en contra de la mesura per repartir el dèficit entre el Consell Comarcal i els ajuntaments.
Una cosa és el mètode de recollida, el qual defenso completament, i l'altra és que penso que el porta a porta no s’ha acabat d’implementar del tot bé i tenim feina a fer. Vull deixar clar que en aquell Consell d’Alcaldies vaig votar en contra de la mesura per repartir el deute, però no del sistema. Però em consta que el Consell hi està treballant i espero que amb el nou plec es vagin solucionant els problemes. Hem de ser capaços d'equilibrar els números per tenir un bon servei amb un preu del rebut el més ajustat possible per a l’usuari.
Finalment, pensa a tornar-se a presentar com a candidat a l'alcaldia el 2027?
El nostre plantejament sempre ha sigut de grup. No m’he mogut individualment per trobar els companys i presentar-me, sinó tot el contrari: érem un grup de gent, amb inquietuds polítiques compartides, que volíem aportar el nostre granet perquè el poble tirés endavant. Com he dit, el primer mandat va ser complicat, però és una experiència que ens servirà pel segon. Però un tercer dependrà molt d’aquest equip consolidat, de la bona entesa que tenim i de l'engranatge de treball tan eficaç que hem establert. Com a Enric Pla, sí que puc dir que, si la situació a la recta final del mandat és com ara i continuem engrescats, em sentiria amb forces de continuar.