La pluja va evitar que el barri barceloní de Torre Baró tingués cinema per un dia. Hagués arrodonit la nit que la celebració de l'aconseguiment històric d'un servei -el bus- en fes arribar un altre a la zona, ni que fos per unes hores. La previsió meteorològica va forçar un canvi de plans a última hora i Torre Baró va haver d'anar al cinema, i no a la inversa. Concretament, a l'Aribau. La sala es va convertir aquest dimecres en l'escenari de la preestrena d'El 47, produïda per The Mediapro Studio. La pel·lícula narra la llegenda popular de Manuel -o Manolo- Vital, un conductor de bus i líder veïnal que va arrelar a un barri mancat dels serveis més bàsics a finals del segle XX. Una d'aquestes deficiències era la nul·litat del transport públic. Cap vehicle s'hi volia endinsar i l'administració els hi girava l'esquena. Tot plegat va acabar amb un segrest que ara s'ha convertit en pel·lícula. I els veïns de Torre Baró ja tenen document oficial per recordar-ho.
La cita va ballar entre l'autoreferencialitat i un homenatge veïnal que es va centrar en el passat. Els parlaments -que van incloure des de la presentació a càrrec d'Andreu Buenafuente fins a les intervencions del director de l'obra, Marcel Barrena, i d'actors com Eduard Fernàndez, Clara Segura o Carlos Cuevas- van advertir del risc d'acabar la pel·lícula amb llàgrimes als ulls. A banda, Buenafuente i Fernàndez es van referir repetidament a l'imaginari migratori i a l'orgull "xarnego" , amb uns discursos en un castellà que a estones es retrobava amb el català.
En el seu torn, Barrena va fer volar un plantejament, després d'assenyalar l'ingent nombre de parades de metro, places i carrers que conformen el nomenclàtor de la ciutat. "Per què un senyor com Manolo Vital no té una parada de metro? O un carrer", va deixar dit, com qui sembra una collita improbable en una terra incerta. A pocs metres, se'l miraven les autoritats, des del ministre de Cultura, Ernest Urtasun, a l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. El tancament de la nit, com a sorpresa afegida, va anar a càrrec de la cantant Valeria Castro, autora de la cançó original que tanca El 47.
Els veïns de Torre Baró convidats al passi en primícia van arribar al cinema en autobús llançadora i van marxar amb el mateix sistema, gairebé recosint l'origen i el destí del dia que Manolo Vital va portar un vehicle articulat des de plaça Catalunya fins al turó de Torre Baró. Entre els membres d'aquella comitiva de veïns -que van ser ubicats al darrere de tot de la sala- hi havia José Manuel Ropert, qui va viure la història del segrest del bus amb 14 anys i encara recorda com aquell episodi va canviar el barri. Després de veure el llargmetratge, el Rope -com es fa dir- intentava temperar els nervis. "Va ser com ser a un núvol. I això és la primera vegada que em passa això a la vida", explica. Tant ell com la seva dona i la seva germana refermaven també l'advertiment lacrimal. "La pel·lícula et recalca alguna cosa, no tot, però alguna cosa del que vam viure com a comunitat i la gent que ho ha viscut ja entén què hi ha de lluita rere cadascuna de les escenes", afegeix l'home.
El barri de Torre Baró segueix estant entre les zones de Barcelona amb més pobresa i menys serveis, però ahir una mena de pacte tàcit va evitar que les reivindicacions actuals es barregessin amb l'homenatge cinematogràfic. Torre Baró va ser la protagonista d'una catifa vermella i espera ser-ho de moltes altres més, els pròxims mesos. S'estrena aquest divendres i aspira a remoure sensibilitats respecte a les lluites veïnals, l'exclusió de les comunitats de migrants i l'abandonament de les realitats urbanes de les rodalies. Tindrà 1 hora i 50 minuts per aconseguir-ho.