El 2015 cinèfil vindrà marcat, sense cap mena de dubte, per l'estrena de les estrenes: el retorn, en plena forma, de Star Wars. El despertar de la força, un nou episodi a l'alçada de la trilogia original. Potser com a símptoma, aquest retorn exemplifica la tònica d'un any on hem vist novament Arnold Schwarzenegger a Terminator Genesis; on hi ha hagut nova entrega –i última– del James Bond de Daniel Craig, Spectre; on Jurassic Park ha revifat amb la insulsa Jurassic World, on Steven Spielberg ha tornat a demostrar genialitat amb l'elegantíssima El pont dels espies; i on també hem gaudit de la nova proesa de Pixar, Inside Out.

També ha estat l'any del retorn al bon camí de M. Night Shyamalan, que ha fet amb The visit el seu millor film en anys, o la nova de Clint Eastwood, amb la crua El franctirador. A nivell internacional, podem dir que el gran nom de 2015 ha estat el d'Amy Schumer, que ha protagonitzat la darrera comèdia de Jude Apattow, Trainwreck. I podem afirmar que el gènere que més i millor s'ha pogut veure ha estat el d'espionatge i agents secrets, amb les estrenes notables de Kingsman, Operación U.N.C.L.E. o a la més nostrada Anacleto, agente secreto, amb Imanol Arias i Quim Gutiérrez repartint estopa tot fent reviure la tira còmica de Vázquez.

En aquest maremàgnum de seqüeles, franquícies, sagues, spin off, preqüeles, reboots i remakes, a casa nostra també hem tingut segones parts. És el cas de l'esperada Barcelona, nit d'hivern. A banda d'això, el cinema d'autors catalans ha viscut l'estrena de dos nous films d'Isabel Coixet –Aprenent a conduir, Nadie quiere la noche– i l'aclamada Truman, dirigida per Cesc Gay. També hi hagut els retorns d'Agustí Villaronga –El Rey de la Habana– i el de Marc Recha, amb Un dia perfecte per volar. El 2015 també ha portat l'estrena de l'esperada adaptació d'El mecanoscrit del segon origen, dirigida per Carles Porta. A més, la cartellera espanyola deixa aquest 2015 amb un film de rècord que transcorre, majoritàriament, a Catalunya: Ocho apellidos catalanes.

Però, d'entre totes les estrenes, aquestes són les 10 pel·lícules més destacades d'un any de bon cinema, ple de retorns i també d'èxits, ja sigui pel que fa a taquillatge, com pel que fa a risc, atreviment i bellesa:
 
1. Inside Out (Del revés)
Pete Docter
 
Pixar no es cansa d’enlluernar, d’emocionar i de fer esclatar una imaginació desbordant amb cada nova pel·lícula. Des de l’inici de la seva filmografia, que va començar amb Toy Story, la companyia ha demostrat que la intel·ligència també és cosa de nens, sense menystenir-ne la capacitat intuïtiva, i sense subestimar les múltiples capacitats de lectura de l'aventura proposada. Un bon exemple en torna a ser aquesta petita meravella que és Inside out: una bona història, humor espurnejant, una capacitat visual que sempre avança cap a noves direccions, i una especial dedicació al factor emotiu, sense entrar en el terreny pantanós de l'excés d'edulcorant.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=x-xlkjPwaOY[/youtube]
2. Missió: Impossible 5
Christopher McQuarrie

Un blockbuster que és infal·lible de cap a peus. Diversió, intriga, homenatges a Hitchcock, a tot un gènere i a la pròpia saga. Una coreografia precisa, on tot és mesurat i indispensable. L’equívoc i el joc de miralls, el caçador que se sap perseguit, la víctima que no té escapatòria, amb un Tom Cruise que perpetua la seva ànima de ninja saltimbanqui eternament invencible i una Rebecca Ferguson que juga a fer de la química amb Cruise una arma afilada i irresistible.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=EIsauUFIguE[/youtube]
3. Victoria
Sebastian Schipper

Després del seu pas pel Festival de Sitges, Victoria arribava a les cartelleres catalanes per mostrar l'actuació extraordinària de l'actriu catalana Laia Costa, en un paper que sent, que viu i que pateix fins a les darreres conseqüències. El film mostra el talent de Sebastian Schipper, que gosa oferir un únic pla seqüència de més de dues hores, en un atreviment insòlit en els temps que corren. Minuciosament construïda i planificada, Victoria té un crescendo que acaba sent dolorós, per obra i gràcia d'uns actors sensacionals, d'un director decidit i d'una música perfecta, composada per Nils Frahm.
 
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=qlG0nauf8fo[/youtube]
4. Mad Max: Fury Road
George Miller

Un remake que frega l'excel·lent, en la tasca difícil de superar el record d'un original convertit en film de culte. Mad Max: Fury road és acció a tot drap, pols que t'entra per tots els porus del cos, un moviment que no deixa respir al llarg de dues hores frenètiques. Si això és l'apocalipsi, fa molta basarda: primitivismes dogmàtics, absència de recursos, homenots pseudovikings que semblen trets del backline d'una banda de rock industrial. Pura violència feta poesia, a la carretera.
 
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=hEJnMQG9ev8[/youtube]
5. Nightcrawler
Dan Gilroy

Un film amb el nervi del depredador just en el moment previ a la queixalada. Aquella pausa eterna que, en realitat, han estat uns pocs nanosegons d'adrenalina continguda, de desig insaciable, de fam i de ganes d'aconseguir-ho. Gilroy aprofita un Jake Gyllenhaal que es creu el paper i que el sua, creant un personatge memorable, per brut, per neci i per temible, amb uns diàlegs imprevisibles que sonen a amenaça constant.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=OGP02DvsqXc[/youtube]
6. National Gallery
Frederick Wiseman

La National Gallery de Londres és un dels grans museus que hi ha al món. Gairebé totes les experiències humanes es troben en els centenars de quadres que conté, de la mateixa manera que la llavor de la humanitat hi és en cada fotograma que desmunta l'aparent quietud d'un museu fet un documental majúscul. Als 85 anys, el mestre Wiseman ens capbussa en un viatge fascinant a les entranyes de l’art, de la vida i de l'essència que ens fa ser tal com som i no d'una altra manera.
 
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Yu7b-jGANr8[/youtube]
7. Birdman
Alejandro González Iñárritu

Michael Keaton és Birdman, i per això Birdman té tant de vivència, de reivindicació, de cinema fet des d’una narració diegètica impecable i extrema. Per això el resultat és la millor pel·lícula d’Iñárritu des de 21 Grams, construïda com un espectacular pla seqüència en fals, però alliçonador en la seva essència superdotada: el cine com a imatge, discurs i arma del poder de la narració més sublim. Un relat de redempció d’alta costura, on absolutament tot és a lloc, a ritme de redobles, de levitacions i d’epopeies que són tan reals que semblen pura fúria feta cine.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=uJfLoE6hanc[/youtube]
8. What we do in the shadows
Jermaine Clement, Taika Waititi
 
Imagineu per un instant que els protagonistes d'Els joves no fossin un hippy, un violent punk-rocker, un anarquista amb fums o un curiós home petit. Imagineu que al seu pis malgirbat, caòtic i ple de plats per rentar hi visquessin quatre joves amb ganes de xuclar sang. What we do in shadows és això, un enginyós fals documental sobre quatre vampirs que comparteixen pis en un petit poble de Nova Zelanda. Humor que prové del talent sense mesura de Flight of the Conchords.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=qdw9Q4Kb6lw[/youtube]
9. Vientos de Agosto
Gabriel Mascaro

La primera incursió a la ficció de Gabriel Mascaro aprofita el llenguatge documental per oferir una història elegant i pausada, amb l'acció situada en una petita població brasilera que es veu afectada, durant el mes d’agost, per marees altes i forts vents. Un film madur i sobri, on la pausa i la imatge sobrepassen el diàleg, i on veiem els efectes imprevisibles de la natura. Intens i emocionant, el film mai perd el pols d’una veritat que esdevé el motiu de la recerca, una bona ocasió per deixar-se seduir per l’elegància lírica que medita, amb franquesa, sobre els diversos episodis que construeixen el efectes del pas del temps.
 
[vimeo]137360209[/vimeo]
10. The Babadook
Jennifer Kent

Jennifer Kent revisiona el cantó fosc del monstre de tota la vida, aquell que viu i reviu amagat als armaris, entre les pors més elementals i primàries. I els ingredients són els que són, à bout de souffle: mare recentment vídua, fill traumatitzat i pseudoparanoic, ferides obertes i en supuració persistent, context social en el paradigma d'incomprensió, lleugera esquizofrènia en batec. Adient per passar por, però també per saber que les pors, en realitat, són molt més doloroses quan provenen de les teves pròpies misèries.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=szaLnKNWC-U[/youtube]
.. i de propina...

A girl walks home alone at night
Amy Lily Amirpour
 
Una sorprenent i hipnòtica barreja d'estils, construïda com un western, amb vampirs, sofisticació, elegància formal i moltes referències "pop". L'acció passa a la ciutat de Bad City, plena de carrers desèrtics en blanc i negre i de personatges que viuen als marges de la societat, com la protagonista del film, una vampir –interpretada per Sheila Vand– sexy, jove i que, a més, fa el bé mentre xucla sang i aniquila gent.
 
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=5WSMrSucjGA[/youtube]