Fer la declaració de la renda no és una tasca fàcil, de fet, sempre sorgeixen molts dubtes i complicacions quan arriba la temporada en què tothom ha de presentar-la i, sobretot, apareixen els dubtes sobre els casos en què cal i no cal fer-ho. Aquesta és una qüestió freqüent entre el col·lectiu de jubilats, ja que no treballen, però cobren tots els mesos una pensió. Tot i això, existeixen legalment uns criteris molt concrets per saber quan s'ha de declarar obligatòriament i quan no i cal tenir-los clars per evitar errors o possibles sancions.
A partir de quan s'ha de declarar sent pensionista?
Com a norma general, els pensionistes que perceben fins a 22.000 euros anuals d’un únic pagador (en la majoria dels casos és la Seguretat Social) no estan obligats a presentar l’IRPF. Si la pensió no supera aquest import i no hi ha altres ingressos destacables, no cal fer la declaració. Ara bé, sempre es pot presentar de manera voluntària si el resultat final serà positiu per al jubilat, és a dir, si surt a retornar.
Açò pot resultar avantatjós, ja que sí que es té dret a deduccions personals o autonòmiques la persona pot sortir guanyant. Ara bé, convé comprovar l’import brut anual, perquè pagues extraordinàries, endarreriments o revaloritzacions poden fer que se superi el topall sense adonar-se’n.
La situació canvia quan intervé més d’un pagador. En aquests casos, els requisits s’endureixen i el límit d’ingressos es redueix, afectant molts pensionistes que inicialment pensen que no han de declarar perquè no superen el límit anual dels 22.000 euros. Per aquest motiu és important informar-se sobre en quina situació cal presentar la declaració i quan no s'ha de fer o es pot fer de manera voluntària per sortir guanyant.
Quan es té més d'un pagador
Si el jubilat té dos o més pagadors, el llindar màxim anual es redueix dels 22.000 als 15.876 euros, sempre que el segon pagador hagi aportat més de 1.500 euros durant l’any. Aquest escenari és més habitual del que sembla i pot donar-se, per exemple, en pensions complementàries d’empresa, rescats de plans de pensions, percepció de pensions estrangeres o ingressos puntuals per treballs o indemnitzacions.
En canvi, no existeix obligació de presentar la declaració quan els ingressos no superen els 22.000 euros amb un sol pagador, o els 15.876 euros amb diversos pagadors, sempre que el segon no superi els 1.500 euros anuals.
A més, també han de presentar la renda els jubilats que, encara que tinguin ingressos baixos, obtinguin rendes procedents del lloguer d’immobles, guanys patrimonials, inversions financeres o determinades ajudes que obliguen fiscalment a declarar. En aquests supòsits, la pensió deixa de ser l’únic element a tenir en compte.
