Es compleixen quinze anys de la creació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la patronal Foment del Treball n’ha fet balanç, amb la presentació del cinquè informe del seu think tank Rethink sobre com la realitat metropolitana. El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, ha subratllat la necessitat d’afrontar els reptes del futur des d’una mirada de “la metròpoli dels cinc milions”.
Fèlix Riera, responsable de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials (SBEES), que dirigeix Rethink, ha intervingut per subratllar la potencialitat de la metròpoli per afrontar les noves necessitats de la ciutat, des de l’amenaça climàtica a la mobilitat -amb una problemàtica ben present-, de la seguretat a les noves tecnologies, del turisme a la cultura. Ha advocat per avançar per “una visió metropolitana més àmplia”. Riera ha assenyalat que la metròpoli no és “un fet polític o una entitat administrativa o una suma de municipis, que ho és, sinó una realitat que s’està constituint mentre estem aquí”.
Des de Rethink, es reclama superar la perspectiva d’una AMB, que en els darrers quinze anys ha passat de 3,2 a 3,4 milions d’habitants, per enfocar cap a una realitat com és la regió metropolitana, de més de 5 milions. Un fet que depassa la idea d’una AMB entesa simplement com una entitat administrativa. “No podem entendre una solució sobre l’habitatge sense entendre profundament la demografia, com no es pot entendre la demografia sense una visió sobre la mobilitat sostenible”.
En aquest context, el repte demogràfic és essencial i ha de ser entomat amb una visió metropolitana. Aquesta és una de les idees destacades de l’informe, que mostra la preocupació de Foment per la transformació demogràfica . Recentment, la SBEES va presentar l’estudi L’Espanya dels 50 milions, elaborat per Opina 360. Foment ha insistit avui en la necessitat d’una coordinació de les administracions públiques. Les migracions netes dibuixen un escenari de 50 milions a l’estat espanyol de cara al 2050.
La demografia exigeix polítiques públiques que afrontin la sostenibilitat i l’equitat amb els reptes estructurals de país. És la visió metropolitana la que permetrà l’arrelament de la població als grans municipis. Una realitat que explica la tensió en la demanda d’habitatge i en l’estat dels serveis públics.
Foment reclama un pacte demogràfic que inclogui la reforma de la formació i la cultura del treball, que impacti en la productivitat, i tot això vinculat a les urgències de la cohesió social. L’informe aposta per polítiques d’integració de la població immigrant. Foment veu bé la simplificació de la regularització, l’accés a l’ocupació, la formació i el reagrupament familiar, però reclama mesures que evitin l’exclusió. Resoldre el problema de l’accés a l’habitatge és una condició necessària i imprescindible per donar resposta al repte demogràfic.
Un flux demogràfic que podria reduir-se si persisteixen les dificultats per accedir a l’habitatge. La patronal alerta del fet que en els darrers anys tot el que implica la demografia ha deixat de ser una prioritat en les polítiques públiques i demana que torni al primer pla.
Joan Clos: “Garantir les infraestructures”
L’acte ha inclòs un diàleg amb l’exalcalde de Barcelona i expresident de l’AMB, Joan Clos, amb el conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’Acció Social de Veolia, Felipe Campos. L’exalcalde Joan Clos ha assenyalat que, després de la supressió pel Govern de la Generalitat de la Corporació Metropolitana, l’AMB va néixer amb “poca ambició”.
Clos ha destacat també la rellevància del factor poblacional: “Aviat arribarem a la Catalunya dels nou milions i no ens hem d’espantar”. Clos ha destacat que per bastir una metròpoli de qualitat cal actuar en el que ja s’ha vist que no funciona: les infraestructures, que implica l’energia, la mobilitat i l’habitatge, que són clau perquè creixi l’economia: “Hem de garantir el funcionament de les infraestructures. Això vol dir carreteres. Hem de fer alguna cosa amb l’AP-7. S’ha de començar a treballar ja en la línia R1 Barcelona-Mataró. Però també hem de continuar pensant en la sequera, que tornarà a Catalunya. No podem actuar a salt de mata”.
