07
de gener
de
2024, 13:00
Actualitzat:
17:12h
L'any 2024 ha començat amb les mateixes incerteses que l'anterior i una guerra més. Els analistes de la realitat econòmica i geopolítica s'interroguen sobre l'evolució dels conflictes a Ucraïna i Gaza, sense perdre de vista la tensió a l'estret de Taiwan i l'impacte d'aquestes crisis sobre la inflació i la cadena de subministraments. Mentrestant, la política espanyola continua presonera de la crispació. Però hi ha un factor que roman inamovible, com una escullera enfront de les ones. A la Fundació Bancària la Caixa no hi ha novetat i, com han informat diversos mitjans, el seu president, Isidre Fainé, es disposa a encetar un nou mandat de quatre anys al capdavant de Criteria, el hòlding controlat al 100% per la fundació.
Ni tan sols la majoria de les entitats del poder burgès català ha pogut escapar els darrers temps a les aigües agitades de tensions internes i eleccions inesperades, des del Cercle d'Economia al Círculo Ecuestre, de la Cambra de Comerç de Barcelona al Club de Polo. Però la Fundació la Caixa continua sent una institució blindada a les incerteses. Veiem algunes claus que ajuden a explicar el caràcter incombustible del lideratge de Fainé, que farà 82 anys aquest 2024.
Es dona el cas que molts d'ells pertanyen al patronat de la fundació, com el seu vicepresident, el notari Juan José López Burniol, membre destacat de la guàrdia de corps de Fainé. O de Javier Godó -editor de La Vanguardia-, l'exconseller d'Economia Francesc Homs Ferret - històricament vinculat al sector roquista de l'antiga CDC- o l'exmembre del Tribunal Constitucional Eugeni Gay Montalvo. Aquests dies, membres del món empresarial consultats per aquest diari subratllen la "conveniència" de "garantir l'estabilitat" en el grup econòmic "més robust de l'Estat".
Amb anterioritat, el 2014, es va crear la Fundació Bancària. L'operativa financera es va traslladar al nou banc, CaixaBank, mentre que els actius de l'antiga caixa van quedar en mans de la fundació i els va agrupar en una societat instrumental, Criteria, de la qual és l'única propietària. És el hòlding el que aporta els seus ingressos a la Fundació Bancària. La seva cartera -segons les dades de la institució- inclou el sector financer (el 32,24% de CaixaBank, el 9,10% d'Inbursa i el 19,16% de The Bank of East Asia, la major entitat financera de Hong Kong); el sector industrial (el 99,52% dels aparcaments Saba, el 26,71% de Naturgy, el 4,36% de l'operadora de telecomunicacions Cellnex, el 15% d'Agbar i el 2,53% de Telefónica, entre d'altres), i el fons immobiliari, amb uns actius de 2.700 milions gestionats per la filial InmoCaixa.
La fundació té la seu a les Balears (CaixaBank a València), arran de la crisi política produïda amb la declaració d'independència l'octubre del 2017. Però les grans decisions estratègiques de la institució mai s'han deixat de prendre a Barcelona. En tot cas, la realitat de tot l'entramat que representa la fundació fa de Fainé un veritable poder fàctic.
El PP i CiU van anar de la mà en aquella ocasió. La proximitat de Vilarasau a Pasqual Maragall irritava a Palau i a la Moncloa. El procés quedava lluny. L'anterior dirigent va haver de passar a una presidència amb menys poder mentre Fainé va continuar ascendint fins a fer-se amb la direcció general única i, el 2007, la presidència. En algun moment potser va decidir que a ell no li passaria el mateix. Els estatuts de la Fundació Bancària no estableixen limitació d'edat ni de mandats. Els patrons, que poden ser entre 10 i 15, responen a la confiança del president.
Però darrere d'unes arrels difícils hi ha un caràcter de ferro i una voluntat innata de triomf. La que va mostrar quan li van preguntar quin era el seu personatge històric favorit i va dir que Jaume I el Conqueridor. Als 81 anys, mentre tot es mou al seu costat i la política mostra cada dia senyals d'interrogació, des de les Torres Negres de la Diagonal s'emet un missatge molt clar de com s'entén (i s'exerceix sense vacil·lacions) el poder.
Ni tan sols la majoria de les entitats del poder burgès català ha pogut escapar els darrers temps a les aigües agitades de tensions internes i eleccions inesperades, des del Cercle d'Economia al Círculo Ecuestre, de la Cambra de Comerç de Barcelona al Club de Polo. Però la Fundació la Caixa continua sent una institució blindada a les incerteses. Veiem algunes claus que ajuden a explicar el caràcter incombustible del lideratge de Fainé, que farà 82 anys aquest 2024.
Una aposta per l'estabilitat
Com informava Expansión, Fainé va mantenir una trobada amb el president espanyol, Pedro Sánchez, poc després de la investidura a Madrid. Una reunió que va servir per descartar qualsevol possibilitat d'obrir un període successori a Criteria. En realitat, això seria molt difícil, ja que el hòlding de participades està controlat per la Fundació Bancària, i el febrer del 2022, Fainé va ser reelegit per un nou mandat de quatre anys pel patronat. Tampoc s'esperen massa canvis en el consell de Criteria, tot i que han de ser renovats 11 consellers.Es dona el cas que molts d'ells pertanyen al patronat de la fundació, com el seu vicepresident, el notari Juan José López Burniol, membre destacat de la guàrdia de corps de Fainé. O de Javier Godó -editor de La Vanguardia-, l'exconseller d'Economia Francesc Homs Ferret - històricament vinculat al sector roquista de l'antiga CDC- o l'exmembre del Tribunal Constitucional Eugeni Gay Montalvo. Aquests dies, membres del món empresarial consultats per aquest diari subratllen la "conveniència" de "garantir l'estabilitat" en el grup econòmic "més robust de l'Estat".
Construint el primer banc de l'Estat
Quan, el 3 de desembre del 2020, la junta general d'accionistes de CaixaBank va aprovar la fusió amb Bankia, Fainé va fer realitat la que havia estat la seva gran ambició: fer de l'entitat el primer banc d'Espanya. Darrere quedava tot una història llarguíssima de com l'antiga Caixa d'Estalvis i Pensions per a la Vellesa va acabar convertint-se en una fundació que era l'accionista majoritària de CaixaBank.Amb anterioritat, el 2014, es va crear la Fundació Bancària. L'operativa financera es va traslladar al nou banc, CaixaBank, mentre que els actius de l'antiga caixa van quedar en mans de la fundació i els va agrupar en una societat instrumental, Criteria, de la qual és l'única propietària. És el hòlding el que aporta els seus ingressos a la Fundació Bancària. La seva cartera -segons les dades de la institució- inclou el sector financer (el 32,24% de CaixaBank, el 9,10% d'Inbursa i el 19,16% de The Bank of East Asia, la major entitat financera de Hong Kong); el sector industrial (el 99,52% dels aparcaments Saba, el 26,71% de Naturgy, el 4,36% de l'operadora de telecomunicacions Cellnex, el 15% d'Agbar i el 2,53% de Telefónica, entre d'altres), i el fons immobiliari, amb uns actius de 2.700 milions gestionats per la filial InmoCaixa.
Un model singular
Un dirigent empresarial explica a Nació com els grans dirigents econòmics basen el seu ascens en uns bons resultats econòmics i una potent xarxa de relacions polítiques i socials que van bastint amb els anys: "En el cas de Fainé s'hi ha d'afegir un model singular a través de la fundació, abocada a la seva obra social". És cert que els programes socials de la fundació suposen una quantitat espectacular: 538 milions el 2023 (eren 508 l'any anterior), amb uns actius de més de 20.000 milions que la fan la primera d'Europa en patrimoni.La fundació té la seu a les Balears (CaixaBank a València), arran de la crisi política produïda amb la declaració d'independència l'octubre del 2017. Però les grans decisions estratègiques de la institució mai s'han deixat de prendre a Barcelona. En tot cas, la realitat de tot l'entramat que representa la fundació fa de Fainé un veritable poder fàctic.
El blindatge del poder
En l'imaginari de Fainé i de tota la cúpula de CaixaBank va quedar gravat el tsunami intern que va suposar la llei financera aprovada pel govern de José María Aznar, i que va establir la jubilació obligatòria dels màxims directius de les caixes d'estalvis als 70 anys. Aquell va ser un moment d'inusual confrontació -sorda però real- entre la Caixa i el poder polític. La mesura afectava de ple Josep Vilarasau, el director general i superior de Fainé. A Catalunya governava CiU i Artur Mas era el conseller d'Economia, i es va negar a canviar la llei catalana, que era l'única sortida de Vilarasau.El PP i CiU van anar de la mà en aquella ocasió. La proximitat de Vilarasau a Pasqual Maragall irritava a Palau i a la Moncloa. El procés quedava lluny. L'anterior dirigent va haver de passar a una presidència amb menys poder mentre Fainé va continuar ascendint fins a fer-se amb la direcció general única i, el 2007, la presidència. En algun moment potser va decidir que a ell no li passaria el mateix. Els estatuts de la Fundació Bancària no estableixen limitació d'edat ni de mandats. Els patrons, que poden ser entre 10 i 15, responen a la confiança del president.
Un home fet a si mateix
La formació acadèmica de Fainé no explica del tota seva biografia. És doctor en Ciències Econòmiques, forjat en Business Administration per la Universitat de Harvard i a l'IESE. Però el directiu bancari és sobretot un home fet a si mateix que va créixer al barri de les Escodines de Manresa, un dels més humils de la ciutat. Va ser ell qui va ensenyar a llegir i escriure els seus pares. Abans de trobar feina al Banco Atlántico quan només tenia 22 anys, va treballar en un taller de bicicletes i una fàbrica de bobines.Però darrere d'unes arrels difícils hi ha un caràcter de ferro i una voluntat innata de triomf. La que va mostrar quan li van preguntar quin era el seu personatge històric favorit i va dir que Jaume I el Conqueridor. Als 81 anys, mentre tot es mou al seu costat i la política mostra cada dia senyals d'interrogació, des de les Torres Negres de la Diagonal s'emet un missatge molt clar de com s'entén (i s'exerceix sense vacil·lacions) el poder.