[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

José Luis Ábalos només va cedir parcialment a la pressió del que encara és el seu partit, el PSOE. Com era previsible, portaveus i ministres es van bolcar en demanar-li ahir que renunciés a l'acta de diputat tal com havia donat a entendre que calia fer Pedro Sánchez el dissabte. Els socialistes, que van arribar al poder gràcies a una moció de censura contra un Mariano Rajoy desgastat pels nombrosos escàndols de corrupció del PP i per la gestió del procés, no volen que es projecti sobre ells l'ombra de dubte.

Més encara en l'arrencada d'una legislatura de màxima complexitat per la dificultat de trenar acords i per la pressió ambiental de la dreta. Per això quan va esclatar el cas Koldo, de suposat cobrament irregular de comissions de la mà dreta de l'exministre de Transports durant la pandèmia, van començar a pressionar Ábalos deixés els seus càrrecs en l'intent de tenir un tallafoc. Més encara quan el PP i els seus mitjans afins han fet evident que volen aprofitar el cas a fons.

Han disparat contra Ábalos i Sánchez, sí, però també contra el secretari d'organització, el navarrès Santos Cerdán, contra el líder del PSC Salvador Illa, que era ministre de Sanitat, o contra la presidenta del Congrés, Francina Armengol, que ho era de les Balears i que va comprar material sanitari a l'empresa que treballava amb Koldo. De fet, tres anys després de la transacció el seu govern va demanar el retorn dels diners perquè les mascaretes eren quirúrgiques i no FPP2.

Però l'exministre Ábalos es fa l'orni i no vol pagar per les suposades malifetes del seu col·laborador -que també ho va ser de Sánchez en la campanya interna del partit. L'encara diputat per València va renunciar a la presidència de la comissió d'Interior del Congrés, càrrec que li reportava un assistent, cotxe oficial i un complement salarial de més de 1.500 euros al mes. El partit li ha donat 24 hores per plegar i l'ara ministre de Transports, Óscar Puente, ja ha encarregat auditories a les empreses públiques vinculades amb el cas Koldo per pressionar-lo i desmarcar-se de qualsevol mala pràctica. És difícil creure que ningú, ni l'exministre ni la resta de persones del seu entorn, tinguessin cap sospita o informació sobre les maniobres del col·laborador.

Més enllà d'on se situa el tallafoc i de quin és l'abast de la "trama", que caldrà aclarir, tot plegat deixa a la vista dues conclusions. La primera és que els partits sempre prefereixen rentar a casa la roba bruta i optar per "voladures controlades" per evitar que els escàndols de qualsevol mena els esquitxin més del compte. Per què, si no, Sánchez va prescindir, davant l'estupefacció general, d'Ábalos, la seva mà dreta al partit, com a ministre el juliol de 2021? La segona és que els contextos d'urgència i de distracció dels controls administratius (emprenyadors quan són innecessaris o reiteratius) són aprofitats per murris amb males intencions i afany de lucre per omplir-se les butxaques. Tant li fa si són la mà dreta d'un ministre o el germà d'una presidenta de la Comunitat de Madrid.

Ábalos ha de decidir si entrega l'acta i se'n va a casa i defensa l'honorabilitat o bé si s'aferra a l'escó (mantenint la condició d'aforat), passa al grup mixt i, amb Podem, engreixa la nòmina de descontents amb un govern de coalició que perd llençols a cada bugada. 
 

---

Avui no et perdis

» Ábalos dimiteix com a president de la comissió d'Interior del Congrés però manté l'acta de diputat; per Carme Rocamora.

» El PP va a tot contra el PSOE: «Van cobrar sucoses comissions a costa de la mort»; per Pep Martí.

» Govern i PSC tanquen l'acord pels pressupostos a l'espera dels comuns; per Carme Rocamora i Oriol March.

» Dades: Gairebé un de cada quatre catalans es troba en risc de pobresa o exclusió social; per Roger Tugas Vilardell.

» La veu de Nació: «Ser pobre i català»; per Pep Martí i Vallverdú.

» La persecució a Tsunami Democràtic regira entitats, artistes i premsa: «Protestar no és terrorisme»; per David Cobo.

» Opinió: «El centre reconsagrat a Espanya no es toca»; per Josep Vallverdú.

» Estat i Generalitat escalen a última hora la crisi per la regulació de lloguers; per David Cobo.

» Els pagesos, a la frontera: talls i afectacions a la mobilitat.

» Totes les preguntes (algunes sense resposta) del cas Puig Antich, 50 anys després; per Pep Martí.

» Opinió: «Una llengua, molts accents»; per Carme Vidalhuguet.

» Opinió: «El Mobile i el català»; per Enric Marín i Otto.
 

---

 El passadís

Els liberals intenten treure el cap a Catalunya, més des que fa uns anys la reculada del procés en el debat públic ha donat més espais al debat ideològic. Catalunya sense límits, un action tank a favor del dinamisme empresarial, la col·laboració publicoprivada, la societat civil i la qualitat institucional, ha posat en marxa una intensa campanya de xarxes i lobing a favor de la inversió en infraestructures clau per al país com ara Rodalies, l'aeroport del Prat o el corredor mediterrani. Són assumptes clau que el Govern negocia amb l'Estat i que se situen també entre les prioritats dels agents econòmics. Amb anterioritat havien fet campanyes "contra la burocràcia" excessiva a l'administració.

Vist i llegit

Com és descobrir i gestionar que un avantpassat teu, el teu pare o el teu avi posem per cas, ha estat protagonista d'un genocidi, d'una dictadura o, senzillament, ha tret profit del patiment d'altres? D'això va tractar una trobada organitzada pel Memorial Democràtic on van participar Barbara Brix, filla d'un metge nazi, Loreto Urraca, neta del policia franquista que va detenir Lluís Companys, i Verónica Estay, neboda d'un col·laborador de la dictadura xilena. Al programa Solidaris de Catalunya Ràdio, que presenta Mercè Folch, hi van parlar. També van entrevistar per abordar aquest assumpte que al nostre país està molt condicionat per la mala (i tardana) gestió de la memòria democràtica amb Anna Miñarro, especialista en la investigació del traspàs generacional del trauma durant el franquisme, i van passejar per Ravós del Terri amb l'actor Pau Vinyals. Ell ha escrit i interpretat El gegant del pi, l'obra on aborda el passat familiar l'impacte de la militància franquista del seu avi i que fins aquest cap de setmana es podia veure a la Villarroel. És un espectacle que feia pensar. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1916, fa 108 anys, s'inaugurava la plaça de braus Monumental de Barcelona, la darrera que va funcionar a la ciutat. L'espectacle de tortura animal es va prohibir el juliol de 2010 malgrat que el Tribunal Constitucional va tornar-lo a autoritzar. La plaça, situada a la cruïlla de la Gran Via i el carrer Marina, va ser ampliada i remodelada per la gran afició als braus en aquella època i durant molts anys va conviure amb la de les Arenes, a la plaça Espanya, ara convertida en un centre comercial. La Monumental s'havia estrenat el 1914 amb el nom de El Sport. La darrera tarda de braus al recinte de Gran Via amb Marina es va omplir per veure el mediàtic José Tomás, Juan Mora i el català Serafín Marín. Al vídeo podeu veure l'ambient d'aquella tarda a l'exterior de la plaça, amb defensors i detractors dels toros. El grup Balañá, propietari del recinte, ha rebutjat tornar-hi a fer toros malgrat les peticions dels taurins i l'aixecament del veto del TC.

 L'aniversari

El 27 de febrer de l'any 1863 va nàixer a València el pintor Joaquim Sorolla, que va morir l'any 1923. És el pintor de la llum. Als seus quadres se sovintegen les escenes costumistes i familiars i la llum és la gran protagonista. En aquest vídeo podeu veure una quarantena dels seus quadres amb música del pianista polonès Chopin.

  ​ Fes clic aquí per rebre'l