26
de febrer
del
2024
Actualitzat
a les
15:01h
Un ampli ventall d'entitats, artistes i periodistes s'han regirat contra els tribunals. A peu dret, des de l'escalinata de la plaça del Rei de Barcelona, s'ha presentat un clam comú -articulat a través d'un manifest que han llegit a peu dret Mònica Terribas, Jordi Évole, Laura Rosel, Jordi Basté, Gemma Garcia i Ana Polo- de la societat civil catalana per defensar el dret a protesta. El de les reivindicacions iniciades a partir de la sentència de l'1 d'octubre, que van despertar la centralitat de Tsunami Democràtic, i el de qualsevol acció que s'emmarqui en la llibertat d'expressió, el dret a la manifestació o l'exercici d'informar. "Protestar no és terrorisme", resa el titular del text al qual s'han adherit unes 140 organitzacions, d'entrada.
El manifest també resol que les investigacions en en marxa des de l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem, amb esforços per vincular el Tsunami Democràtic amb un suposat delicte de terrorisme, creuen una línia vermella. "Suposa un atac directe a l'exercici de drets fonamentals", estableix el posicionament col·lectiu, que també veu que s'ha retorçat el codi penal per castigar les protestes a Catalunya. Alhora, s'ha apuntat cap a un biaix polític de les institucions judicials espanyoles que mostren "una clara intenció de desgastar el govern estatal i la majoria parlamentària en la tramitació de la llei d'amnistia".
L'acció ha comptat amb veus de diferents àmbits que sumen transversalitat a la protesta. Entre les organitzacions, hi ha signants com Òmnium Cultural, l'Assemblea Nacional Catalana, el Centre Irídia pels Drets Humans, sindicats laborals (CCOO, UGT, USOC, CGT, USTEC, IAC, Intersindical) o entitats com SOS Racisme, Unió de Pagesos o Élite Taxi. A la banda de les personalitats, hi ha grups de música com La Ludwig Band, Ginestà o Els Catarres. També artistes en solitari de diferents disciplines com Gerard Quintana, la Mushkaa, Andreu Buenafuente, Oye Sherman, Bruna Cusí, Ada Parella, Aina Clotet, Quim Monzó o Miki Esparbé. La llista completa es pot consultar a una web preparada pels mateixos impulsors de l'acció.
Tots aquests noms -a més del de periodistes com Jordi Borràs, Ricard Ustrell o Anna Pacheco- han volgut advertir de manera conjunta del risc que suposa normalitzar l'ofensiva judicial contra les protestes al carrer o els missatges subversius. "És el mecanisme principal mitjançant el qual defensen drets i llibertats tota mena de col·lectius i organitzacions, ja siguin de caràcter sindical, feminista, ecologista, independentista, antiracista o qualsevol altra lluita social", remarca el manifest presentat aquest dilluns.
A més, el posicionament de la societat civil catalana arriba pocs dies després que s'hagi obert un nou capítol de les tibantors internacionals que obre la investigació de Tsunami Democràtic. Davant les aspiracions del jutge García Castellón, l'autoritat judicial de Suïssa va respondre recentment que no tenia previst col·laborar amb el jutge espanyol pel que fa a la situació de Marta Rovira, la secretària general d'ERC exiliada a Ginebra. Des del departament de Justícia suís s'assenyalava que la investigació per terrorisme pot tenir "un caràcter polític". Com a resposta, l'instructor del cas a l'Audiència Nacional va confrontar la posició de l'estat alpí i va insistir en què cal una reunió de coordinació.
El manifest també resol que les investigacions en en marxa des de l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem, amb esforços per vincular el Tsunami Democràtic amb un suposat delicte de terrorisme, creuen una línia vermella. "Suposa un atac directe a l'exercici de drets fonamentals", estableix el posicionament col·lectiu, que també veu que s'ha retorçat el codi penal per castigar les protestes a Catalunya. Alhora, s'ha apuntat cap a un biaix polític de les institucions judicials espanyoles que mostren "una clara intenció de desgastar el govern estatal i la majoria parlamentària en la tramitació de la llei d'amnistia".
L'acció ha comptat amb veus de diferents àmbits que sumen transversalitat a la protesta. Entre les organitzacions, hi ha signants com Òmnium Cultural, l'Assemblea Nacional Catalana, el Centre Irídia pels Drets Humans, sindicats laborals (CCOO, UGT, USOC, CGT, USTEC, IAC, Intersindical) o entitats com SOS Racisme, Unió de Pagesos o Élite Taxi. A la banda de les personalitats, hi ha grups de música com La Ludwig Band, Ginestà o Els Catarres. També artistes en solitari de diferents disciplines com Gerard Quintana, la Mushkaa, Andreu Buenafuente, Oye Sherman, Bruna Cusí, Ada Parella, Aina Clotet, Quim Monzó o Miki Esparbé. La llista completa es pot consultar a una web preparada pels mateixos impulsors de l'acció.
Tots aquests noms -a més del de periodistes com Jordi Borràs, Ricard Ustrell o Anna Pacheco- han volgut advertir de manera conjunta del risc que suposa normalitzar l'ofensiva judicial contra les protestes al carrer o els missatges subversius. "És el mecanisme principal mitjançant el qual defensen drets i llibertats tota mena de col·lectius i organitzacions, ja siguin de caràcter sindical, feminista, ecologista, independentista, antiracista o qualsevol altra lluita social", remarca el manifest presentat aquest dilluns.
A més, el posicionament de la societat civil catalana arriba pocs dies després que s'hagi obert un nou capítol de les tibantors internacionals que obre la investigació de Tsunami Democràtic. Davant les aspiracions del jutge García Castellón, l'autoritat judicial de Suïssa va respondre recentment que no tenia previst col·laborar amb el jutge espanyol pel que fa a la situació de Marta Rovira, la secretària general d'ERC exiliada a Ginebra. Des del departament de Justícia suís s'assenyalava que la investigació per terrorisme pot tenir "un caràcter polític". Com a resposta, l'instructor del cas a l'Audiència Nacional va confrontar la posició de l'estat alpí i va insistir en què cal una reunió de coordinació.