[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

El risc zero no existeix. És una obvietat, però cal tenir-la present. No existeix en salut o en seguretat, i tampoc en el treball legislatiu per la llei d'amnistia. Encara que el text s’hagi redactat amb molt detall i preveient tots els escenaris. Quan l'hagi d'aplicar un poder judicial amotinat en contra d'una norma dictada pel legislatiu —que representa o no la voluntat popular en funció de com de bé els cau l'assumpte— farà tot el que estigui a les seves mans per deixar-la sense efecte i fer descarrilar els acords d’investidura que va facilitar. La llei d'amnistia s'ha debatut (i modificat parcialment en comissió amb els vots del PSOE, Sumar i els independentistes catalans i bascos) al Congrés i avui s'hauria de ratificar per majoria absoluta al ple del Congrés. Hi arribarà, si un acord de darrera hora que ahir a la nit no semblava possible no ho evita, encara amb esmenes vives de Junts, ERC i el PNB.

Cap d'aquests partits està disposat a provocar que la llei d'amnistia, sigui la versió que es vota avui o una altra més perfeccionada, no sigui finalment aprovada. Però Junts explicava ahir, en l'intent d'escenificar una altra negociació agònica amb el PSOE, que estaven disposats a votar que no. Si ho fan provocarien, en aquest punt, que la llei tornés a comissió i que es debatés un mes més per elevar un nou dictamen al ple. Votar no avui seria un gest que molestaria els socialistes, que no volen allargar un debat que els desgasta i tampoc més escenes com les dels decrets, però que permetria als juntaires exhibir duresa sense conseqüències reals. Això passa després que els socialistes s'hagin negat a anar més enllà per desactivar les amenaces sobre els acusats per causes de terrorisme.

Ahir mateix, el jutge García-Castellón, erigit en salvador de la pàtria i victorejat als actes del PP, va allargar sis mesos la instrucció del cas Tsunami. I, a Barcelona, el jutge del cas Volhov es despatxava amb una interlocutòria surrealista situant els independentistes a la sala de màquines militar del Kremlin i obrint la porta a acusar-los "d'alta traïció" per provocar una sortida d'Espanya de la UE. 

ERC i Junts van pactar amb el PSOE i Sumar a finals d'octubre la llei d'amnistia. L'endemà que ERC i els socialistes anunciessin l'acord, el Consell General del Poder Judicial, que fa cinc anys que està en funcions, que no tenia encarregat pronunciar-se i que no havia vist ni un article de la llei, ja va convocar un ple per posicionar-ne en contra. En cascada, el van seguir les associacions judicials i tota l'alta magistratura que controla de forma directa o indirecta la dreta. És comprensible que els independentistes hagin volgut extremar el zel per més que una aplicació raonable de l'amnistia no hauria de deixar-ne fora ni els encausats del Tsunami ni els CDR. 

Aquest estiu, en ple desgel amb el PSOE, Carles Puigdemont explicava que si votaven que sí a investir Pedro Sánchez seria perquè aquell dia els set diputats de Junts podrien entrar al ple del Congrés "amb el BOE publicant la llei d'amnistia sota el braç". No ha estat així i el "cobrament per avançat" que, de forma persistent i envalentida, garantien Míriam Nogueras, Laura Borràs i el president a l'exili els darrers anys per desgastar ERC és un altre unicorn de la política catalana. Així ho testimonien el català a Europa, les inconcretes competències “integrals” d'immigració o la mateixa amnistia.

El risc zero no existeix a l'hora de fer lleis. I tampoc a l'hora de fer tractats de pau amb "els rostres pàl·lids". La Trinca ho va descriure com ningú a Com el far west, no hi ha res, que com la majoria de les seves cançons és ben vigent. Però l'actual context és favorable als interessos polítics el sobiranisme, que ha fet una aposta decidida per la negociació. Les tensions i les corredisses hi seran, però és improbable que la corda es trenqui. Si més no fins que hi hagi amnistia i eleccions a Catalunya.  

» Avui i demà estarem també pendents, amb Carme Rocamora com a enviada especial a Brussel·les per no perdre detall, del viatge de Pere Aragonès a la capital comunitària. Es reunirà amb quatre comissaris, entre ells el d'Economia i la vicepresidenta de la Comissió, i dimecres participarà en un acte important. Amb el lehendakari Íñigo Urkullu i el president del consell executiu de Còrcega, Gilles Simeoni, presentaran la proposta de directiva de claredat europea per regular el dret a l'autodeterminació. La situació política a la Unió no és, ni de bon tros, per tirar coets, però seria una via raonable.  
 

---

Avui no et perdis

» Una amnistia d'infart al Congrés; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Dreta, justícia i amnistia»; per Carme Vidalhuguet.

» L'altre 30 de gener de Puigdemont: de la investidura fallida a l'amnistia; per Oriol March.  

» Les crítiques solitàries d'Alejandro Fernández a l'operació Catalunya reobren les ferides al PP; per Pep Martí.

» El jutge del cas Volhov intenta revifar ara la trama russa del procés; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Expectatives»; per Josep Huguet.

» Cau Casol, Borràs cada dia més tocada: intrahistòria d'una ruptura a Junts; per Oriol March.

» Els embassaments del Ter‑Llobregat baixen de 100 hm3, el llindar de l'emergència per sequera; per Arnau Urgell i Vidal.

» La veu de Nació: «L'error de no escoltar la terra»; per Pep Martí i Vallverdú.

» La pastilla contra el tabac arribarà a les farmàcies d'aquí a tres mesos.
 

---

 El passadís

En plena vigília del debat -presumptament definitiu, perquè encara hi ha serrells oberts- sobre l'amnistia al Congrés dels Diputats, Cornellà de Llobregat va ser ahir l'escenari d'un acte d'aquells amb reminiscències de la tardor del 2017, quan la unitat (i la il·lusió col·lectiva) era molt més palpable que ara entre independentistes. Els protagonistes van ser Jordi Turull, secretari general de Junts, i Carme Forcadell, presidenta del Parlament durant la legislatura del referèndum i militant d'ERC. En un moment en què, tot i que la sintonia estratègica entre ERC i Junts és clara a Madrid a l'hora de negociar amb el PSOE, continua el pols, l'acte de Cornellà va reviure els moments més amables del procés. També hi van ser Jordi Pina, advocat de Turull, i l'activista Adrià Sas, que va ser molt dur contra la Generalitat per la seva detenció vinculada a les manifestacions del primer aniversari de l'1-O. Tot plegat ho organitzava la incansable Xarxa Cornellà per la República al Casal Parroquial i era la forma de commemorar la seva concentració número 300 contra la repressió. Els acompanyava la coral de Sant Medir de la ciutat.  

Vist i llegit

La història del segle XX és apassionant, especialment a Catalunya. I alguna encara està per escriure. O el relat oficial per revisar. És el que han fet dos eminents historiadors, Xavier Casals i Enric Ucelay-Da Cal. Han escrit el llibre El fascio de las Ramblas i qüestionen la versió oficial, que va posar en circulació a principis dels seixanta l'hispanista americà Stanley G. Payne a Falange: A History of Spanish Fascism. Segons ell, el feixisme havia arribat a Espanya a principis dels anys trenta amb el partit de José Antonio Primo de Rivera. Casals i Ucelay sostenen que no, que el feixisme espanyol neix a Catalunya uns anys abans amb figures militars provinents de Cuba que van animar milícies de caràcter feixista per donar resposta als vigorosos moviments catalanistes i sindicals de la Catalunya dels anys 10 i 20.

Ho diuen ells i ho testimonien molts fets, partits i associacions, aldarulls i també escrits de Gramsci o connexions (també econòmiques) amb Benito Mussolini als anys vint. Ho va explicar Casals aquest dissabte a l'En Guàrdia! de Catalunya Ràdio, un programa imprescindible de l'emissora pública que els caps de setmana presenten Enric Calpena i Josep Maria Solé i Sabaté. Ho podeu recuperar aquí. Per cert, que al programa de l'endemà hi van retratar un personatge cabdal (o que sabia presentar-se com a tal) per explicar el nostre món, l'exsecretari d'Estat dels EUA, que va morir fa poc amb cent anys, Henry Kissinger. La seva figura la van explicar amb el nostre company Pep Martí, que com sabeu és també historiador. També val la pena escoltar-los.   

 L'efemèride

Tal dia com avui del 1972 a la ciutat de Derry, a l'Ulster (un territori que formen comtats d'Irlanda que no es van poder independitzar del Regne Unit el 1921), es va produir el Diumenge de Sang. L'exèrcit britànic va reprimir a trets una manifestació pacífica pels drets civils de la comunitat republicana, que professa majoritàriament la religió catòlica. Van morir 13 manifestants i hi va haver 14 ferits. La brutalitat va desfermar les hostilitats amb l'IRA, organització armada partidària de reunificar l'illa d'Irlanda. Durant anys els paramilitars unionistes (de religió majoritària protestant) van ser els tercers actors del conflicte armat, que va dividir les comunitats. Els acords de Divendres Sant de 1998 van pacificar el territori després de centenars de morts, però no resoldre el conflicte. El grup irlandès U2 va dedicar als fets d'avui fa 52 anys una de les seves cançons més conegudes, Sunday Bloody Sunday. La podeu escoltar aquí i emocionar-vos. Així recordava TVE, en aquest cas molt crítica amb la brutalitat policial, el 50 aniversari.

 L'aniversari

Un 30 de gener de l'any 1979 naixia a Castelló de la Plana, al País Valencià, el còmic i imitador Carlos Latre, que es va criar a Tarragona. Latre va començar a la ràdio i la va compaginar amb programes a TV3 i Crónicas Marcianas, a Telecinco, que el va fer una estrella. També va ser habitual als espais d'humor Crackòvia i Polònia, a més de programes com Tu Cara Me Suena a Antena 3, i ha rodat diverses pel·lícules. En aquest vídeo imita 64 personatges (sí, sí, heu llegit bé) en dos minuts. Brutal. Fa uns dies va fer quelcom similar Pep Plaza pels 40 anys de TV3.

  ​ Fes clic aquí per rebre'l