01
de novembre
del
2023
Actualitzat
a les
19:35h
La llei d'amnistia serà fruit de mesos de negociacions i estira-i-arronsa entre el PSOE i els independentistes que estan a punt de resoldre's. La seva tramitació política no haurà estat fàcil, però les dificultats més grans se les trobarà en les traves que hi posarà la dreta judicial. No tant al Tribunal Constitucional -set dels onze magistrats són ara afins al govern del PSOE i Sumar- com sí al Consell General del Poder Judicial i als tribunals que l'hauran d'aplicar, especialment el Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional. Després de l'acord entre Pedro Sánchez i ERC, que també permetrà amnistiar els independentistes acusats de "terrorisme", i amb el pacte amb Junts a tocar, la dreta judicial comença a organitzar-se i s'amotina.
La festivitat de Tots els Sants no ha impedit que vuit vocals del CGPJ, el màxim òrgan de govern dels jutges que fa gairebé cinc anys que està en funcions per la negativa del PP a renovar-lo, s'hagin activat. Així, han sol·licitat al president interí, el conservador Vicente Guilarte, la celebració d'un ple extraordinari per mostrar el rebuig a la llei d'amnistia que beneficiaria els promotors i participants en el procés independentista entre 2012 i 2022, hagin estat o no jutjats i condemnats. La petició de ple es registrarà dijous i es podria celebrar dilluns mateix.
Els consellers sol·licitants són Carmen Llombart, José Antonio Ballestero, Francisco Gerardo Martínez-Tristán, Juan Manuel Fernández, Juan Martínez Moya, José María Macías, Nuria Díaz Abad i María Ángeles Carmona, tots ells nomenats a proposta del PP. El partit que lidera Alberto Núñez Feijóo ja ha posat aquest dimecres el crit al celper l'abast de l'acord PSOE-ERC. La resolució que pugui aprovar el ple, controlat pels conservadors, no frena o tomba res perquè no és vinculant, com tampoc ho són els seus informes (preceptius, això sí) sobre les lleis que promou el govern. Però els posicionaments del CGPJ incideixen en el bloc conservador de la judicatura, que és àmpliament majoritari.
"El Consell General del Poder Judicial expressa amb aquesta declaració la seva intensa preocupació i desolació pel que aquesta mesura suposa de degradació, quan no d'abolició, de l'Estat de dret a Espanya", afirmen els vocals conservadors en funcions en la seva proposta de plenari. Segons ells, a partir del moment en què s'adopti la llei, aquesta "passarà a ser una mera proclama formal que inevitablement haurà de produir conseqüències en perjudici de l'interès real d'Espanya", diuen.
És possible que Guilarte es posicioni al costat dels vocals conservadors i en reforci la majoria per posicionar el CGPJ en contra de la nova llei. El Consell no podrà fer informe jurídic sobre la nova llei perquè la promouran els grups parlamentaris (segurament els del PSOE, Sumar, Junts i ERC) i no l'executiu central. D'aquí que demanin el ple extraordinari per fixar posició. Fa unes setmanes, Guilarte ja va titllar l'amnistia d'"aliena a l'interès general" i va fer notar que per aprovar una norma així calia un consens molt ampli que, per l'absència de les dretes, no hi és.
Segons els vocals conservadors, aquesta amnistia afectaria també "delictes amb anterioritat a l'1-O, inclosos delictes de corrupció, i els que també es van cometre amb posterioritat per oposar-se a l'acció legítima de l'Estat per portar els seus autors davant de la justícia i restablir l'ordre públic i constitucional alterat". Amb la "corrupció" i les referències a "l'interès personal" es refereixen a les penes de malversació vinculades a l'1-O per les que encara estan inhabilitats pel Suprem Oriol Junqueras, Raül Romeva o Jordi Turull.
La festivitat de Tots els Sants no ha impedit que vuit vocals del CGPJ, el màxim òrgan de govern dels jutges que fa gairebé cinc anys que està en funcions per la negativa del PP a renovar-lo, s'hagin activat. Així, han sol·licitat al president interí, el conservador Vicente Guilarte, la celebració d'un ple extraordinari per mostrar el rebuig a la llei d'amnistia que beneficiaria els promotors i participants en el procés independentista entre 2012 i 2022, hagin estat o no jutjats i condemnats. La petició de ple es registrarà dijous i es podria celebrar dilluns mateix.
Els consellers sol·licitants són Carmen Llombart, José Antonio Ballestero, Francisco Gerardo Martínez-Tristán, Juan Manuel Fernández, Juan Martínez Moya, José María Macías, Nuria Díaz Abad i María Ángeles Carmona, tots ells nomenats a proposta del PP. El partit que lidera Alberto Núñez Feijóo ja ha posat aquest dimecres el crit al celper l'abast de l'acord PSOE-ERC. La resolució que pugui aprovar el ple, controlat pels conservadors, no frena o tomba res perquè no és vinculant, com tampoc ho són els seus informes (preceptius, això sí) sobre les lleis que promou el govern. Però els posicionaments del CGPJ incideixen en el bloc conservador de la judicatura, que és àmpliament majoritari.
"El Consell General del Poder Judicial expressa amb aquesta declaració la seva intensa preocupació i desolació pel que aquesta mesura suposa de degradació, quan no d'abolició, de l'Estat de dret a Espanya", afirmen els vocals conservadors en funcions en la seva proposta de plenari. Segons ells, a partir del moment en què s'adopti la llei, aquesta "passarà a ser una mera proclama formal que inevitablement haurà de produir conseqüències en perjudici de l'interès real d'Espanya", diuen.
Vicente Guilarte, president suplent del CGPJ Foto: Europa Press
És possible que Guilarte es posicioni al costat dels vocals conservadors i en reforci la majoria per posicionar el CGPJ en contra de la nova llei. El Consell no podrà fer informe jurídic sobre la nova llei perquè la promouran els grups parlamentaris (segurament els del PSOE, Sumar, Junts i ERC) i no l'executiu central. D'aquí que demanin el ple extraordinari per fixar posició. Fa unes setmanes, Guilarte ja va titllar l'amnistia d'"aliena a l'interès general" i va fer notar que per aprovar una norma així calia un consens molt ampli que, per l'absència de les dretes, no hi és.
Crítiques a Aragonès
En la seva proposta de ple extraordinari afirmen que el CGPJ "ha vingut observant amb creixent preocupació les declaracions de membres d'alguns partits polítics minoritaris, alguns d'ells amb responsabilitats de govern, sobre l'eventual amnistia". Es refereixen així a les declaracions del president de la Generalitat, Pere Aragonès, exigint aquesta mesura que el seu partit, ERC, i Junts han negociat amb el PSOE i Sumar. A l'escrit expliquen que la seva preocupació va ser màxima després d'escoltar Sánchez i que la llei que es prepara és "inconstitucional" i "violenta" els tractats de la UE sobre la independència del poder judicial.Segons els vocals conservadors, aquesta amnistia afectaria també "delictes amb anterioritat a l'1-O, inclosos delictes de corrupció, i els que també es van cometre amb posterioritat per oposar-se a l'acció legítima de l'Estat per portar els seus autors davant de la justícia i restablir l'ordre públic i constitucional alterat". Amb la "corrupció" i les referències a "l'interès personal" es refereixen a les penes de malversació vinculades a l'1-O per les que encara estan inhabilitats pel Suprem Oriol Junqueras, Raül Romeva o Jordi Turull.