29
de gener
de
2024, 15:22
Actualitzat:
16:23h
El jutge Manuel García Castellón ha acordat prorrogar durant sis mesos més la investigació de Tsunami Democràtic, per acabar de practicar les diligències necessàries i a l'espera que es resolguin els recursos pendents a l'Audiència Nacional i que el Tribunal Suprem decideixi si es queda o no la causa. Tot plegat, en plena tramitació de la llei d'amnistia, que aquest dimarts s'ha d'aprovar al ple del Congrés. La causa de Tsunami és una de les que podrien quedar fora de l'abast de la llei, després que el jutge García Castellón insisteixi en el delicte de terrorisme i miri d'acreditar lesions greus a policies que vulneren drets humans. "La finalitat essencial era subvertir l'ordre constitucional", argumenta el jutge. Amb aquesta pròrroga, la investigació s'allarga fins al juliol.
La causa de Tsunami va començar l'octubre de 2019, arran de les protestes contra la sentència del procés. Més enllà d'obrir una causa per terrorisme, el procediment va quedar aturar fins al novembre, quan el jutge el va reactivar. Va ser aleshores, en ple debat sobre l'amnistia, que García Castellón va assenyalar Carles Puigdemont i va imputar Marta Rovira, i va començar a ordenar diligències encaminades a fonamentar la tesi del delicte de terrorisme i buscar la manera de treure la causa de l'abast de l'amnistia. Les esmenes pactades entre ERC, Junts i el PSOE a la comissió de Justícia anaven encaminades a frenar el jutge, però el risc hi continua sent.
No és casual que en la darrera interlocutòria, en què rebutja un recurs d'una de les investigades i accepta que dos dels policies ferits durant les protestes d'Urquinaona es personin a la causa com a víctimes, el jutge apunti que aquestes lesions podrien haver vulnerat el dret a la vida previst en el Conveni Europeu de Drets Humans. Ni tampoc que responsabilitzi Puigdemont de les lesions que van patir els policies, o que parli de la suposada voluntat homicida dels organitzadors de Tsunami. Tot plegat s'entén per mirar de driblar les esmenes a la llei d'amnistia.
Les esmenes pactades entre ERC, Junts i el PSOE diuen que els delictes de terrorisme quedaran exclosos de l'amnistia quan "de manera manifesta i amb intenció directa", hagin causat "violacions greus de drets humans". I posa un exemple: aquells que recullen els articles 2 i 3 del Conveni. García Castellón continua convençut que hi ha un delicte de terrorisme i fa setmanes que intenta vincular-hi la mort d'un ciutadà francès a l'Aeroport del Prat. També els policies espanyols que van patir ferides greus -en aquest cas, a Barcelona-, i que formaran part de la causa. El jutge afegeix que no es pot descartar que els autors de les lesions tinguessin "ànim de lesionar o homicida".
La causa de Tsunami va començar l'octubre de 2019, arran de les protestes contra la sentència del procés. Més enllà d'obrir una causa per terrorisme, el procediment va quedar aturar fins al novembre, quan el jutge el va reactivar. Va ser aleshores, en ple debat sobre l'amnistia, que García Castellón va assenyalar Carles Puigdemont i va imputar Marta Rovira, i va començar a ordenar diligències encaminades a fonamentar la tesi del delicte de terrorisme i buscar la manera de treure la causa de l'abast de l'amnistia. Les esmenes pactades entre ERC, Junts i el PSOE a la comissió de Justícia anaven encaminades a frenar el jutge, però el risc hi continua sent.
No és casual que en la darrera interlocutòria, en què rebutja un recurs d'una de les investigades i accepta que dos dels policies ferits durant les protestes d'Urquinaona es personin a la causa com a víctimes, el jutge apunti que aquestes lesions podrien haver vulnerat el dret a la vida previst en el Conveni Europeu de Drets Humans. Ni tampoc que responsabilitzi Puigdemont de les lesions que van patir els policies, o que parli de la suposada voluntat homicida dels organitzadors de Tsunami. Tot plegat s'entén per mirar de driblar les esmenes a la llei d'amnistia.
Les esmenes pactades entre ERC, Junts i el PSOE diuen que els delictes de terrorisme quedaran exclosos de l'amnistia quan "de manera manifesta i amb intenció directa", hagin causat "violacions greus de drets humans". I posa un exemple: aquells que recullen els articles 2 i 3 del Conveni. García Castellón continua convençut que hi ha un delicte de terrorisme i fa setmanes que intenta vincular-hi la mort d'un ciutadà francès a l'Aeroport del Prat. També els policies espanyols que van patir ferides greus -en aquest cas, a Barcelona-, i que formaran part de la causa. El jutge afegeix que no es pot descartar que els autors de les lesions tinguessin "ànim de lesionar o homicida".