L'altre 30 de gener de Puigdemont: de la investidura fallida a l'amnistia

És un d'aquells moments claus del procés sobre els quals encara hi sobrevola una nebulosa: per què no es va investir a distància Carles Puigdemont el 30 de gener del 2018? Com és que Junts encara defensa -a dia d'avui- que tenia pactat amb ERC triar a distància el seu líder com a president de la Generalitat, mentre que els republicans insisteixen que en cap moment hi va haver una entesa concreta per una investidura amb tots els efectes? El cert, en tot cas, és que aquell matí al Parlament va obrir definitivament les hostilitats entre els -en aquell moment- socis de Govern. Ara, un altre 30 de gener es perfila com a data fonamental de la trajectòria de Puigdemont, perquè és el dia en s'hauria d'aprovar l'amnistia al Congrés dels Diputats. Sempre i quan Junts l'acabi votant, perquè persisteixen dubtes sobre com queda el terrorisme.

Això no vol dir, en tot cas, que la desjudicialització pugui ser aplicada, perquè la norma encara haurà de passar pel Senat i la majoria absoluta que hi té el PP obligarà a fer tornar-la al Congrés. El calendari que tenen al cap els dirigents independentistes és que, pels volts de Setmana Santa, just abans o just després, l'aval sigui definitiu. El problema -com reconeix públicament Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont- és que no és el mateix que l'amnistia sigui vàlida en termes legals i que pugui ser aplicada immediatament. Per què? Perquè els tribunals encarregats de posar-la en pràctica poden disposar de maniobres dilatòries i perquè hi ha causes, com la del Tsunami Democràtic a l'Audiència Nacional, que són per terrorisme.

Fonts de Junts consultades per Nació insisteixen en dues idees força de cara a les properes setmanes: "La prioritat és que l'amnistia es pugui aplicar i que no es puguin emetre més ordres de detenció contra el president". Si vol posar els peus de nou a Catalunya, per tant, calen les màximes garanties, i no es prendran decisions precipitades. El retorn de Puigdemont és una idea que ha anat apareixent d manera cíclica al llarg dels últims sis anys, sempre vinculat a les circumstàncies polítiques i judicials. En la campanya del 2017, per exemple, l'expresident es va comprometre a tornar si guanyava; tot i que va quedar segon, era l'únic candidat amb opcions per ser investit i, finalment, va optar per continuar la batalla judicial des de Bèlgica.
 
Quan va ser escollit eurodiputat de ple dret i, per tant, va obtenir immunitat, també es va especular molt amb la possibilitat de tornar a trepitjar el país, però la pugna jurídica sobre les euroordres emeses per Pablo Llarenamai s'han resolt meridianament a favor de Puigdemont. L'expresident, que ara té dues setmanes per decidir si es presenta a la reelecció al capdavant del Consell per la República, ha participat directament dels contactes amb el PSOE i, segons fonts de Junts, la relació és "honesta". "Ells ja han vist que no el mou la rancúnia. Tot és molt més raonable del que es pensaven", sosté una veu coneixedora de les converses.

Tanmateix, el precedent del 30 de gener del 2018 continua sent un influx sobre Puigdemont, especialment per tot allò que té a veure amb la relació amb ERC. La no-investidura va suposar un cop dur per a Puigdemont, que en les hores posteriors es va veure "sacrificat", com va confessar en una conversa amb Toni Comín, un dels seus principals suports a l'exili. Sis anys després, la finestra del retorn que suposa la desjudicialització definitiva està més oberta que mai. "Passi el que passi, serà la cara de l'amnistia", admeten fins i tot a ERC. L'únic que no està a les seves mans és si l'alta judicatura de l'Estat trobarà la manera per ajornar la tornada. De moment, el jutge Manuel García Castellón ho prova amb la causa del Tsunami, i el jutge Aguirre amb la presumpta trama russa. Tot sigui per impedir el retorn de l'expresident.