El despertador

Els pressupostos de Yolanda Díaz

És evident que l'escenari que no hi hagi pressupostos ni a Madrid ni a Catalunya no li convé a ningú i que els comuns podrien sortir-ne més malparats que cap altre. Avui també són notícia la llei d'amnistia, Eduard Sallent, Òscar Escuder, les pantalles i l'amenaça Trump

ARA A PORTADA

L'aportació pública a la concertada creix un 26% en sis anys tot i la pèrdua d'alumnes Ona Sindreu Cladera
L’Espanya del cafè per a tothom es crema Ferran Casas i Manresa
Es mantenen 14 focs actius a l'Estat: «Situació favorable amb avenços molt lents» Redacció
«Illa no té un xec en blanc, però no tenir pressupostos seria un gran fracàs de país» Sara Escalera

$«Illa no té un xec en blanc, però no tenir pressupostos seria un gran fracàs de país»$
El Barça remunta tot i la doble vara de mesurar: «No ho entenc, que ho expliquin» Marc Descals

Redacció

Publicat el 07 de març de 2024 a les 06:00

Actualitzat el 07 de març de 2024 a les 07:27

[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

La llei d'amnistia ja està encarrilada amb un acord entre el PSOE, Junts i ERC que "cobreix totes les persones vinculades al procés independentista". Caldrà veure fins a quin punt les modificacions, que mantenen que els delictes de terrorisme seguiran fora de l'oblit però que ho limita als que s'ajustin a la legislació europea, seran efectives. La fúria de la dreta judicial no s'aturarà. Però com que ningú va dir que tot això hagués de ser fàcil, ara és la negociació dels pressupostos catalans la que s'enverina.

Totes les parts implicades tenien coll avall que els comuns volien aquest cop marcar perfil. Per diferenciar-se d'ERC, però també, i sobretot, del PSC. L'any passat Jéssica Albiach va pactar els comptes amb Pere Aragonès al desembre i no va ser fins al febrer que Salvador Illa va tancar un acord que va fer-ne possible l'aprovació. Aleshores, el pacte —i les consecucions— dels comuns van esllanguir-se i van acabar semblant molt menors. Ara intenten que siguin al revés. Illa ja ha pactat i els comuns i es faran pregar. Per fer-ho han triat el Hard Rock, un tema que no està inclòs en els pressupostos, però que és una exigència del PSC que incomoda ERC -sempre han dit que no és el seu model- i que quadra amb la prioritat ambiental -accentuada en un context de sequera- i de model econòmic.

És evident que el pressupost, que enguany contempla un increment de la despesa de 2.648 milions d'euros, ha d'ajudar a resoldre temes relacionats amb l'aigua i que contempla més inversió en educació o habitatge públic. Ahir, diverses entitats, des dels taxistes fins al sector cultural o al sanitari, van demanar-ne als grups polítics l'aprovació. La pressió anirà a més.

Però això va de política i els partits lluiten per preservar el perfil i es cobren factures els uns als altres. Els comuns volen fer-se notar i fer pagar ERC i el PSC que no els vulguin al govern de Barcelona, que tots dos negocien compartir. Mentre hi hagi Ada Colau, Jaume Collboni no està disposat a agrair-los que el fessin alcalde sumant els seus vots als del PP i socialistes. I els republicans preparen un moviment lògic que hem explicat en primícia: si no hi ha pressupostos catalans perquè els comuns no retiren l'esmena a la totalitat, no n'hi haurà d'espanyols. ERC té ganes de votar els comptes espanyols, però té complicat justificar-ho si li tomben els catalans. Yolanda Díaz, debilitada després de les gallegues i amb males perspectives a les basques, quedarà en una posició molt compromesa.

Pedro Sánchez pretén presentar els comptes en poques setmanes i, per aprovar-los, necessitarà els vots d'ERC, Junts i els partits bascos. És evident que l'escenari que no hi hagi pressupostos ni a Madrid ni a Catalunya no li convé a ningú. Les administracions tindrien menys capacitat inversora i acords com el traspàs de Rodalies quedarien seriosament compromesos sense les assignacions que s'haurien d'incloure en uns nous comptes.

Els comuns, com també ha fet el PSC, els republicans o Junts altres vegades, tenen dret a tibar la corda (és el que fa David Cid a l'entrevista que publiquem) i a fer casus belli del Hard Rock encara que projectes com la Copa Amèrica de Vela no els molestessin quan presidien l'Ajuntament de Barcelona. Però amb només vuit diputats no poden perdre de vista que el pitjor escenari, també per a ells, és el no acord. Més encara si, com apuntava ahir El Periódico explicant un altre moviment de Palau, Aragonès obre negociacions d'última hora amb Junts després que Jordi Turull i Marta Rovira hagin treballat l'acord de l'amnistia. Corren el risc de quedar-se sense res.