La relliscada del Govern del PSC enviant als instituts una circular que, d'acord amb les instruccions del ministeri d'Educació i per adaptar el currículum vigent, de 2022, a la LOMLOE, convertia en optatives la literatura castellana o la catalana ha aixecat polseguera. Les eliminava com a matèries de modalitat (obligades per a l'humanístic i el social) de segon i les convertia en optatives. El motiu del canvi, segons el Departament, era que a segon només hi ha quatre hores per a matèries optatives i que, per tant, no es podien fer les dues.
La consellera Esther Niubó va rectificar ahir la circular de la seva pròpia conselleria i va afirmar que havia traslladat al govern espanyol que a Catalunya es faria diferent i que, d'acord amb la "singularitat lingüística i cultural" del nostre país, continuaren sent obligades. Els de ciències, on pretenen fusionar física i química a primer de batxillerat, agrupar en una sola assignatura biologia, geologia i ciències ambientals -fins ara eren dues assignatures separades- i redueixen hores, també es queixen i volen que Niubó faci marxa enrere com amb la literatura.
Aquesta és una decisió que té tot el sentit en l'actual context perquè aquestes són competències bàsiques, per exemple, per millorar la comprensió lectora dels alumnes. Els mals resultats dels informes PISA o de les proves TIMMS de ciències i matemàtiques a primària i a secundària ja han encès en els darrers temps totes les llums d'alarma possible. El nostre sistema, marcat per la segregació escolar contra la qual fa bandera la fundació Bofill, la falta de recursos, la diversitat i la mala gestió i falta de vocacions entre el professorat, no es pot permetre més errors ni baixar més el nivell. Seria del tot incoherent amb totes les dades que els responsables de la política educativa coneixen i una nova cornada a l'escola pública.
Però seria un error pensar que l'escola, sigui a la primària, l'ESO o el batxillerat, és la que ha de resoldre tots els problemes. Massa sovint -de fet, cada cop que sorgeix un problema o debat ciutadà- sentim que "l'escola ha de...". Hauria d'educar, ens diuen, en feminisme, en religió, en sexualitat, en consciència ambiental, en l'ús de les xarxes socials i el consum de mitjans, en finances i empresa... la llista, i les receptes, sovint carregades de cunyadisme o nostàlgia, és llarga i les hores lectives són les que són. I la pregunta, ben lògica, és si també les famílies, les administracions en conjunt i la comunitat hi tenen o no també alguna responsabilitat i alguna cosa a fer en pujar una canalla crítica, inquieta, amb hàbits de consum cultural i capaç de veure-hi més enllà de la pantalla.
De moment, com deia, el Govern d'Illa és en el camí de resoldre aquesta errada sobre la literatura catalana i castellana. Per ara n'ha comès alguns que una oposició que fins ara ha permès al PSC governar com si tingués majoria absoluta ha aprofitat de forma irregular. A més del seu suport a l'oli de Jaén, que competeix amb el català, que paga encara les conseqüències de la sequera i veu com la recuperació de la gran producció andalusa li redueix els marges, l'executiu del PSC ha badat a l'hora d'explicar-se en dos temes delicats. Es tracta de la integració dels cossos policials espanyols al 112 i l'assumpció de les competències de seguretat a ports i aeroports per part dels Mossos. Avui s'explicarà al Parlament, però Bernat Surra ha escrit aquest tema que us ho aclarirà.
Què implica realment i què no la integració de les policies espanyoles al 112?; per Bernat Surroca.
Puigdemont adverteix que vetar la qüestió de confiança tindrà conseqüències «irreversibles»; per Oriol March.
S'acaba la fantasia de la trama russa: així es va fabricar la causa més surrealista del procés; per Bernat Surroca.
Crònica: Antoni Segura i Mas, saviesa i humanitat per construir ponts; per Pep Martí.
Catalunya tindrà cinc nous parcs naturals; per Arnau Urgell Vidal.
El passadís
Quan s’apropen les festes és habitual que algunes entitats, el Govern o els partits facin la tradicional copa de Nadal, una trobada informal amb els periodistes per parlar de manera més distesa i sense la pressió de les càmeres i els micròfons. La setmana passada, el PSC va fer la seva a la seu del carrer Pallars. Ahir, els periodistes que segueixen habitualment les reunions del consell executiu van trobar-se amb una sorpresa després de la roda de premsa. La consellera i portaveu, Sílvia Paneque, gironina militant, va convidar a xuxos de Girona, -de crema, poma i xocolata- concretament de la pastisseria Castelló. Ho va regar amb ratafia i garnatxa dolça, també de les comarques gironines.
Vist i llegit
Ja fa temps que les dades i diversos economistes avisen que els Estats Units estan passant per davant d'Europa en dades macroeconòmiques. Allà, com ens passa aquí, les bones xifres no es noten a la butxaca dels ciutadans -i això explica, per exemple, la derrota dels demòcrates davant de Trump- però hi són. En un article a El Punt Avui el professor d'economia d'ESADE Josep Maria Comajuncosa explica que “a partir dels anys noranta, amb la revolució de les tecnologies de la informació, els EUA van començar a deixar enrere els altres països del G7" i que "des de la crisi financera del 2008-2009, als Estats Units la productivitat del treball ha augmentat un 30%; més del triple del que ha crescut a la Unió Europea i al Regne Unit". Podeu llegir aquí el seu article.
El nom propi
Sandro Rosell (Barcelona, 1964) serà notícia avui al Congrés. Compareixerà a la comissió d'investigació de l'Operació Catalunya per explicar el muntatge del qual, segons ell, va ser víctima i que va fer que es passés 21 mesos en presó preventiva sota l'acusació de blanqueig i organització criminal. Va ser detingut el maig del 2017, tres mesos abans del referèndum de l'1-O, i la causa contra ell s'ha vinculat a la pretensió dels aparells de les clavegueres de l'estat d'atemorir les classes dirigents vinculades al catalanisme. Rosell, en companyia d'altres com ara l'empresari Javier Pérez Dolset, que també es considera víctima de l'excomissari José Manuel Villarejo i de l'exministre Jorge Fernández Díaz entre d'altres, està molt actiu en la denúncia de l'Operació Catalunya.
Rosell, fill d'un fundador de CDC i exdirectiu de Nike, no va destacar, a diferència del que havia fet el seu predecessor Joan Laporta en la seva primera etapa com a mandatari blaugrana, pel seu catalanisme mentre va presidir el club, entre 2010 i 2014. Com a president es va beneficiar de la inèrcia d'un equip amb Pep Guardiola a la banqueta i del bon moment de Messi, Iniesta o Xavi, però la seva gestió va ser més aviat pobra i de confrontació amb l'anterior junta. Va temptejar el terreny per presentar-se a les municipals de 2023, però finalment ho va desestimar per no perjudicar la llista de Xavier Trias.
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.