Els Països Catalans estan, tots ells, en emergència lingüística. No cal que ens recreem més del compte en el descens de l'ús social del català en els entorns urbans o als extrems del país, tant li fa si és a Alacant o a la Catalunya Nord. L'interessant informe anual amb cinquanta dades rellevants que ahir va presentar la Plataforma per la Llengua, entitat clau per fomentar la sensibilització i l'activisme lingüístic al carrer i a les institucions, deixa poc lloc per al dubte, com quan constata com del pas de primària a secundària el castellà creix en detriment del català. N'hi ha, lògicament, algunes per a l'esperança com ara que el 80% dels habitants de Catalunya creu que per ser català, per estar plenament integrat al país, és necessari parlar la llengua. Encara té prestigi i genera adhesió.
Entre les dades positives que es van destacar de l'informe hi ha el fort increment de matriculats a les classes de català (un 122% el darrer quadrimestre de l'any passat) a Andorra. Això té a veure amb la nova llei de llengua oficial aprovada amb ampli consens per millorar l'ús social al microestat dels Pirineus. Dona la possibilitat de fer un curs de formació de trenta hores per renovar els permisos de treball o residència si no es pot demostrar un nivell adequat de llengua.
Preveu també l’obligatorietat dels treballadors de cara al públic de fer la primera salutació als clients en català i de parlar-los en aquesta llengua si aquests la fan servir. En cas d’infraccions, preveu sancions per a les empreses. L'any passat hi va haver 75 reclamacions per incompliments de drets lingüístics al Principat. A Catalunya 263 sancions marcant el rècord gràcies a l'exigència ciutadana i a l'increment de les inspeccions, tal com vam informar.
Andorra ara apareix sovint com a model de què cal per incrementar l'ús social del català. Passa, però, que l'estatus polític d'Andorra res té a veure amb el de la resta de territoris. A la Catalunya Nord, l'Alguer i la Franja la nostra llengua no garanteix d'estatus d'oficialitat. Al País Valencià i a les Balears els governs lingüicides del PP i de Vox fan tot el que poden per fer-la recular a l'escola i a l'administració eliminant, per exemple, requisits lingüístics per treballar-hi i fomentant el secessionisme, fins i tot amb el suport la casa reial. Tal és el menyspreu que el govern de Carlos Mazón fa en castellà el 95% de les intervencions a les Corts. Això, que és la realitat que voldrien, té poc a veure amb el que, per sort, encara se sent parlar als carrers.
A Catalunya els problemes fruit de la demografia i el model econòmic s'acumulen i castiguen la llengua. Els nouvinguts, siguin de rendes altes o baixes, no estan obligats a saber-lo i tenen altres prioritats. El castellà és també oficial (a Andorra només ho és el català) i el Govern no té capacitat de prioritzar el català en moltes activitats econòmiques i socials, en l'àmbit de l'administració de l'Estat o de vincular-lo a permisos de residència o treball. La negociació de les competències d'immigració no ho resoldrà perquè la Constitució fixa la preeminència del castellà. La política lingüística s'havia relaxat en els darrers anys (també perquè durant el procés es va produir un cert desistiment per evitar ser "antipàtics") i ara s'ha reprès.
Hi ha, per primer cop, un intent seriós d'aconseguir l'oficialitat del català a la UE (que li donaria més prestigi social) i la política lingüística s'ha redreçat en àmbits com l'audiovisual o l'administració pública. ERC, que negocia amb el PSC la investidura de Salvador Illa, posa com a condició al PSC que, com a mínim, no es desfaci el que s'ha fet en els darrers anys. Us ho hem explicat en aquesta informació.
El mirall andorrà ens diu que la llengua només se'n pot sortir, només es pot convertir en necessària i obligada si, a més de la voluntat dels seus parlants, compta amb un estat propi o propici (Espanya fins ara ho no ha estat) que la protegeixi de les anades i vingudes de la demografia i de les inèrcies del món digital i l'economia global. Al segle XIX es va produir al nostre país un miracle i, mentre moltes llengües europees, des de l'occità al dàlmata passant pel gaèlic, s'esllanguien, el català vivia la seva Renaixença cultural i era capaç de mantenir un vigor que li va permetre sobreviure a un segle XX ple de prohibicions i persecucions. Sense un estat propi o propici és difícil anar a miracle per segle.
El pla estatal per regular el lloguer de temporada queda per sota de la fórmula catalana; per David Cobo.
Els 131 nous municipis que aplicaran la regulació de lloguers a Catalunya (si l'Estat ho avala).
Memòria nacional: Fèlix Cucurull, la història a l’abast; per Josep-Lluís Carod-Rovira.
«No a la meva comarca»: una petita planta solar enerva la turística Cerdanya; per Arnau Urgell.
Dades: Quins són els noms més posats a Catalunya?; per Ona Sindreu Cladera.
Sí, de veres limitaran el porno? De què va tot això del «palla-port»?; per Victor Rodrigo.
El passadís
Cimera cruyffista per recordar el geni holandès que va jugar i entrenar al Barça, que va deixar una empremta que no s'esborrarà i que va morir fa 8 anys. Els seus amics i admiradors, molts d'ells periodistes, el recorden cada any amb un partidet i ahir hi van tornar al camp d'Aiguafreda, a tocar del Muntanyà, a Osona, on tenia casa i passava llargues temporades. A la trobada d'amics hi havia també la seva viuda, Danny. Entre els assistents, Xavier Torres, que va publicar-ne dues fotos, Ricard Torquemada, Albert Perrín, David Torras, Lu Martín, Jofre Mateu, Pere Guardiola, David Carabén o Roger García Junyent. Anaven de groc. Els seus rivals anaven com l'Ajax i, entre els que es van vestir de curt, hi havia el viceconseller de la Presidència en funcions, Sergi Sabrià.
Vist i llegit
Un dels millors mitjans per seguir, a través de la seva informació, butlletins i pòdcasts, la política americana i la campanya electoral que ve és Poltico. Al seu "Playbook" de tarda, Garrett Ross analitzava la informació que, hores abans, havia publicat el The New York Times i que explicava que Joe Biden, molt tocat després del debat amb Trump, sospesava plegar i deixar pas a un candidat més en forma. La Casa Blanca va desmentir-ho, però la informació tenia base. Ross explicava que la confidència de Biden a un "aliat proper" segurament s'havia de llegir també com una demostració de sensibilitat, de fer que el públic sabés que entoma les crítiques, és conscient del que es diu sobre ell i d'insistir en uns dies de coll per demostrar que manté plenes capacitats per un segon mandat. Aquí ho podeu llegir i subscriure-us al butlletí.
El nom propi
El laborista Keir Rodney Starmer (Londres, 1962) ho té tot de cara per ser elegit aquest dijous primer ministre del Regne Unit. El líder de l'esquerra britànica pot posar fi a catorze anys de govern conservador. Una fita històrica per un polític que ha fet del perfil baix el seu senyal d'identitat. Starmer ha fugit de grans paraules, dibuixant un estil diferent d'altres líders com Boris Johnson o Tony Blair. Ha construït una carrera sense arriscar, jugant al desgast suïcida d'uns conservadors que, després d'apostar pel Brexit, no van saber què fer amb la sortida de la UE.
Nascut en una família treballadora, va veure com la mare, infermera, emmalaltia i ell l'acompanyava a l'hospital, mentre el pare treballava en un taller. Van passar moments durs. Starmer ha explicat en aquesta campanya que ho té molt present: "Sé què se sent quan et costa arribar a fi de mes i veus que arriba el carter". Després, un bon currículum li va obrir les portes d'Oxford (una conquesta dels governs laboristes de la postguerra per als fills d'obrers). Va estudiar lleis i va ser un advocat especialitzat en drets humans. Va enfrontar-se a grans companyies, entre elles a McDonald's. Però sent fiscal es va negar a presentar càrrecs contra els policies que, per error, van matar el jove brasiler Charles de Menezes en confondre'l amb un terrorista. Aquest laborista moderat que diu que no apujarà impostos pot donar una alegria a una socialdemocràcia necessitada de victòries. Pep Martí us explica les claus de les eleccions d'avui.
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.