Victimari judicial

La degradació del clima polític a Espanya va a més. Les dificultats per resoldre la crisi territorial o de l'habitatge se sumen a la crispació que la dreta activa sempre que no governa. Per ells, aquest hauria de ser l'estat natural de les coses. La direcció del PP necessita, a més, alimentar la inestabilitat perquè ningú miri cap a dins i pensi que potser Alberto Núñez Feijóo no és l'home. Per això ha activat tots els ressorts contra Pedro Sánchez. Ho ha fet a costa de la suposada corrupció del PSOE, de la seva esposa, Begoña Gómez, i de qui era la seva mà dreta, José Luis Ábalos. La crispació irradia molt més enllà de l'hemicicle del Congrés.

I, com era d'esperar i fidels al seu compromís patriòtic, també el poder judicial es va sumar ahir a la festa. En aquest cas ho va fer la sala penal del Tribunal Suprem, que va acordar investigar el Fiscal General de l'Estat, Álvaro García Ortiz, per revelació de secrets en el cas de corrupció que afecta la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz-Ayuso. Al fiscal general, a Espanya, el posa el govern central i obeeix les seves ordres. Investigar-lo, com ha fet la sala que presideix el conservador Manuel Marchena, és posar en dubte la seva netedat. Ho fan per suposades filtracions, que García Ortiz afirma que va ser només un comunicat per evitar que es propaguessin mentides. Les dretes en demanaven la dimissió i ell i el PSOE s'hi negaven.

La celeritat en l'obertura de diligències i la investigació contrasta amb la poca observança de la netedat i el rigor en els processos en les causes que han afectat l'independentisme o els dirigents de Podem. S'han conegut resolucions per la premsa, filtrant informes policials de forma total o parcial i fins i tot quan els continguts no tenien res a veure amb les causes que s'investigaven, i s'han allargat de forma innecessària instruccions que tenien un cost reputacional i polític alt pels afectats. Tot això no ha escandalitzat a la dreta judicial, que controla com vol aquest poder de l'Estat.

Ahir explicava que el PP i el PSOE no són el mateix i que això és especialment visible en el context actual perquè els poders durs de l'Estat, singularment el judicial, estan amotinats contra el govern de Sánchez i els seus socis i fan mans i mànigues per fer-lo caure. Amb el cas de García Ortiz en tenim una nova prova. És evident que la justícia ha de ser independent i que cap govern l'ha de mediatitzar, però també ho és que té un biaix evident que fa que no sigui igual per tothom. Et va millor si ets la líderessa de la dreta del Madrid DF que si ets un independentista o d'esquerres, i per això el PP intenta constantment portar la política als jutjats, on se sent com a casa.

En tot plegat, Sánchez, que es presenta com a regenerador de la vida pública i la democràcia espanyola, hi podria fer més, molt més. I se l'hauria d'empènyer més, molt més i malgrat que el PSOE en altres moments hagi ajudat a teixir la teranyina que ara prova d'atrapar-lo. Altrament, ell i els seus socis continuaran sent només víctimes de tot plegat.

>> Hi ha llengua sense identitat nacional? I en el cas d'una nació sense estat com la nostra? Hem d'aspirar a que la nostra llengua sigui l'hegemònica o hem de garantir els drets dels que la parlem, siguem pocs o molts? Són algunes preguntes que intentarà resoldre la jornada Semicercles, que aquest dissabte organitza a Barcelona la Plataforma per la Llengua i a la que encara us podeu inscriure. Per avançar alguns d'aquests debats la nostra companya Mar Riera entrevista a la sociolingüista Maite Puigdevall. Us la recomano per obrir boca. Per cert, que la llengua, a més de l'actualitat, també centrarà la jornada de reflexió que, amb Acció Catalana i l'Orfeó Lleidatà, organitza Nació a la capital de Ponent el proper dissabte, 26 d'octubre. Els ponents són dels que es fan escoltar. Us hi podeu inscriure aquí!  

Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació

Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.