EL BARÇA, AL DIVAN

Quinze anys del primer triplet: què li falta i què té encara el Barça?

El club, en un context molt diferent del de l'equip de Guardiola, intenta reflotar sense un rumb clar en l'àmbit esportiu i amb una situació complicada, però tampoc tan allunyada del 2009, als despatxos

Xavi, Laporta i Guardiola, protagonistes del Barça del 2024 i del 2009
Xavi, Laporta i Guardiola, protagonistes del Barça del 2024 i del 2009 | Nació
26 de maig del 2024
Actualitzat el 11 de juny a les 14:03h

Es compleixen quinze anys d'aquell dia en què el Barça es va coronar com un dels millors equips de la història. Un 27 de maig de 2009 l'equip comandat per la batuta de Pep Guardiola tocava el cel a Roma amb un triplet que, més enllà de la meritòria fita, passarà a la immortalitat per la manera com es va guanyar. Una dècada i mitja després, el club fa aigües per totes bandes, dins i fora del terreny de joc. Com s'ha passat de la màxima glòria a l'infern esportiu i econòmic és més que conegut i no es pot explicar sense el bartorosellisme. Però, avui dia i amb perspectives de present i futur, què li falta i que manté encara el club des d'aquell èxit?

Recuperar l'ADN Barça

Després de períodes convulsos a la presidència, Joan Laporta va aterrar ara fa tres anys amb la idea de recuperar l'ADN, la cosa per la qual es va caracteritzar aquell equip de Guardiola. Per això, malgrat els dubtes, es va decidir per una persona que estava predestinada a ser un dels hereus del cruyffisme pel que havia demostrat durant la seva etapa com a jugador: Xavi Hernández. Però l'entrenador no se n'ha sortit malgrat que era la seva intenció, i aquesta és una de les grans frustracions que avui dia envolta l'afició culer.

Confiança en el pròxim entrenador

Perquè qualsevol projecte funcioni és indispensable la confiança de la junta directiva, i especialment del president. Laporta va tenir dos entrenadors en el seu primer mandat -Frank Rijkaard i Guardiola- i els va fer confiança fins i tot en els moments més complicats. Fent un repàs dels cops de volant continus de les últimes setmanes es posa en evidència que aquest és un dels punts més clars que avui dia li falten al Barça.

Bàsicament perquè amb el curs acabat Xavi cau i Laporta encara no ha oficialitzat qui serà el tècnic de la pròxima temporada. La realitat és que el president mai va estar plenament convençut del fitxatge del terrassenc a la banqueta i les desconfiances d'aquell moment han esclatat quan les coses han anat mal dades. I ara, a correcuita, el Barça es llança a la caça d'un entrenador. Sigui qui sigui, necessitarà el ple suport del president perquè, si els esdeveniments no s'acceleren, serà qui gestionarà la banqueta fins que finalitzi el mandat actual.

La Masia, encara un referent

"Qui no hi ha viscut a la Masia té problemes per adaptar-se al joc" deia el preparador físic i ideòleg futbolístic Paco Seirul·lo en una conversa recent amb Nació. I aquesta és una de les notes positives del Barça actual. El futbol formatiu blaugrana no només segueix sent el màxim referent al món, sinó que a més s'està cuinant una nova generació de futbolistes que apunten a fer coses grans. Només cal tenir en compte els dos grans noms del curs que s'ha tancat aquest cap de setmana: Lamine Yamal i Pau Cubarsí, nascuts el 2007. És, cal dir, el llegat probablement més gran que deixa Xavi.

Una economia a l'alça que ja no tornarà

Laporta tenia un pla el 2003 i el va efectuar amb èxit: és aquella famosa teoria del cercle virtuós: si s'assoleix l'èxit esportiu immediatament s'aconseguirà un creixement comercial tan gran que es podrà absorbir de sobres la despesa extra que s'està assumint. Ara, però, això podria ser el "pecat" del president, tal com considerava el periodista Marc Menchén en una conversa amb aquest diari fa tot just uns mesos.

I és que el món del futbol actual ja no és un mercat creixent, sinó plenament consolidat i on competeixen gegants amb un fons econòmic molt més gran que el del Barça. El club encara viu dels seus ingressos i això no ha estat suficient per reflotar l'economia. D'aquí que alguns veus, com la de Jaume Roures -avalador de Laporta- en declaracions a Nació, hagin suggerit que cal canviar el model de propietat. El mateix Barça preguntava fa uns dies en una enquesta als socis si creuen que han de continuar sent els propietaris del 100% de l'entitat. 

Una junta directiva esquerdada

Als despatxos és cert que la situació actual no és la més desitjable. Laporta està rodejat d'una cúpula molt propera que fins i tot està per sobre de la junta directiva en la presa de decisions. Es va veure en l'última decisió de mantenir Xavi, on el president va donar el vistiplau rodejat de Rafa Yuste, Deco, Bojan i Alejandro Echevarría. Aquest últim, excunyat de Laporta, encara no se sap exactament quin és el càrrec que ocupa al club malgrat tenir tanta responsabilitat. Pel camí dels últims tres anys, el president ha perdut diversos puntals del seu projecte, inclòs dos vicepresidents econòmics -Jaume Giró i Eduard Romeu- i el director esportiu Mateu Alemany.

Però unitat amb el president (per ara)

La part bona de l'assumpte és que el que passi més enllà del terreny de joc és molt relatiu si la pilota comença a entrar. Fent marxa enrere el 2008, Laporta vivia una situació molt més complicada a l'actual: tres anys abans havien plegat els llavors directius Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu i el mateix estiu en què incorpora Guardiola dimiteixen vuit directius -inclòs Ferran Soriano, un dels artífexs d'aquell cicle virtuós econòmic- arran d'una moció de censura que no va prosperar.

Ara, l'escenari és encara força diferent. Laporta potser ha quedat un pèl tocat per la gestió del cas Xavi i en els últims dies pesa una sospita per la consecució dels avals per arribar a la presidència. Però no hi ha una massa social que posi en dubte la seva continuïtat. Víctor Font, principal opositor, li ha demanat que faci "un pas al costat" si no es veu en cor d'aixecar el club, però no fa la sensació que l'ambient estigui tan caldejat com quan es va expulsar Bartomeu.

Tornar a ser "més que un club"

Hi ha un últim episodi que en el moment del triplet ningú qüestionava: el Barça era "més que un club" per tot allò que representava dins, però sobretot fora del terreny de joc. Ara, però, la situació és radicalment oposada: el cas Negreira especialment, però també el suport a la Superlliga, l'ús de les palanques econòmiques o els procediments seguits amb les obres del Camp Nou han tacat l'honor del club.