La Comissió Europea prepara la presentació de la proposta de Llei d'Habitatge Assequible, que apareixerà amb forma de reglament, i que, si s'acaba aprovant, canviarà les normes amb què operen tot els territoris de la Unió Europea (UE). En especial, els ajuntaments tindran més eines per decidir com intervenir sobre l'habitatge. Una de les claus és que s'hi reconeixerà l'existència de zones amb dificultats per accedir a una llar -"àrees sota estrès"- amb un format molt similar al que ja s'utilitza a Catalunya des de fa temps per aplicar mesures com, per exemple, la regulació de lloguers. Tanmateix, les interpretacions sobre el nou text difereixen segons qui les faci i abans de la presentació oficial del text ja s'han començat a entrecreuar les reaccions al seu contingut.
Un dels posicionaments més ràpids ha estat el del govern municipal de Barcelona, liderat pel socialista Jaume Collboni, que ha comparegut davant els mitjans de comunicació per anunciar que ja han pogut analitzar la nova norma de la Comissió Europea i que la consideren una consolidació a les receptes que s'han anat posant sobre la taula els darrers anys. En especial, interpreten que el que hi ha és una validació al projecte de prohibir els pisos turístics a la capital catalana a partir del 2028, una mesura defensa de manera insistent pel govern Collboni.
La primera tinent d'alcaldia, Laia Bonet, ha destacat que la proposta de llei europea amplia la legitimitat d'eliminar les més de 10.000 llicències de pisos turístics actualment vigents a Barcelona. "Europa ens diu que aquesta és una política no només legítima sinó absolutament necessària", ha expressat la màxima responsable d'Urbanisme al consistori. En el mateix sentit, ha subratllat que es reconeix també la funció de les zones de mercat tens i que es menciona explícitament que "els pisos turístics afecten i disminueixen la disponibilitat de pisos per viure-hi els veïns i les veïnes".
En aquest sentit, amb el nou reglament, si bé no queda explícitament clar fins a quin punt la prohibició total és una política plenament vàlida per a les ciutats catalanes que ja han anunciat que desitgen fer-ho, el text sí que dona més marge als municipis per aplicar suspensions de llicències i regulacions sobre les quantitats d'habitatges turístics permeses a cada territori. Tanmateix, la norma europea no entra a mencionar les mesures concretes que se n'han de derivar.
El que sí que es deixa clar és que els municipis on hi ha dificultats evidents per accedir a l'habitatge podran considerar-se una "àrea sota estrès" si compleixen alguns paràmetres, com la dificultat per pagar un habitatge, calculada pels anys de salari necessaris per pagar certs preus, o la manca d'oferta de lloguer de llarg termini. Ara bé, aquestes mesures han de ser "proporcionades" i han de tenir sentit amb la realitat del país. És en aquest punt on hi ha veus discordants amb la interpretació del govern barceloní.
Per a la patronal dels pisos turístics, Apartur, la lectura és radicalment oposada al plantejament de l'executiu de Collboni. El nou reglament "qüestiona la decisió de l'Ajuntament de Barcelona d'eliminar els pisos turístics de la ciutat el 2028", apunta l'entitat en un comunicat d'aquest mateix dimarts. En aquesta mateixa línia, la directora general de la patronal d'empresaris i propietaris d'apartaments, Marian Muro, considera que "la proposta europea marca un camí molt diferent del que s’està seguint a Barcelona: les decisions que afecten una activitat legal han d’estar fonamentades en dades, ser proporcionades, valorar alternatives menys restrictives i garantir la seguretat jurídica de les persones afectades".
Més eines i més arguments, però pendent dels tribunals
Així, la nova normativa europea marcarà dues línies a Catalunya, en el moment que s'aprovi. D'una banda, dona més eines i suport comunitari als ajuntaments que vulguin regular el mercat de l'habitatge, amb uns primers reconeixements europeus a les zones de mercat tens i a les accions reguladores que s'hi poden desplegar. Això donarà més suport als municipis que tenien més dubtes sobre com actuar. Tanmateix, al territori català hi ha una gran part de mesures, com el topall al preu del lloguer de llarga durada o la regulació als contractes de temporada i per habitacions, que ja estan en marxa sota comandament de la Generalitat. Així, la tinent d'alcaldia Laia Bonet interpreta que la nova norma pot tenir sobretot una funció de reconeixement i de consolidació de les mesures engegades al país.
D'altra banda, el reglament també aporta nous detalls i arguments que tant la patronal turística com les administracions catalanes podran utilitzar en els litigis judicials que poden emergir els pròxims anys. En aquest sentit, el nou text de la Comissió Europea deixa el camí aplanat perquè acabin sent els tribunals els que resolguin aquestes desavinences. De moment, però, el primer pronunciament sobre la prohibició dels pisos turístics, el del Tribunal Constitucional, ha validat la fórmula d'extingir totes les llicències vigents. Tanmateix, la batalla per l'equilibri entre l'habitatge i el negoci turístic a Catalunya no ha fet que començar, tal com explicava Nació en un reportatge recent. Ara, Europa s'hi suma al debat, però encara li queda tota una tramitació que pot allargar un parell d'anys l'aprovació de la norma.
