Sociòloga de formació, Laia Cañigueral afronta aquests dies la seva primera camanya electoral com a candidata d'ERC a Girona. Després de tres anys al capdavant de la Generalitat a les comarques gironines com a delegada territorial, ara Cañigueral vol fer el salt al Parlament. Té tots els números per fer-ho, ja que el 2021 ERC va aconseguir quatre diputats gironins.
La republicana, sobretot, defensa i posa en valor la tasca feta per al partit aquest últims tres anys. Sobre les infraestructures, situa el nou campus de salut de l'Hospital Trueta com a màxima prioritat per a la demarcació, un projecte que, segons Cañigueral, defineix el model de país que busca el partit. Els macroprojectes d'energia sostenible, la seguretat, l'habitatge o el tren tram també són altres qüestions amb les quals la candidata republicana es mulla, sobretot, defensant els deures fets que els reptes que vindran.
Per què va decidir presentar-se com a cap de llista d'ERC a Girona?
He estat aquests tres anys al capdavant de la delegació del govern a Girona podent materialitzar molts temes que feien molta falta que es desencallessin. Quan em van proposar de fer el pas endavant, tot i el repte, em van fer veure que no hi havia ningú millor per poder explicar tota la feinada que havíem fet a comarques gironines. Realment, amb tota la humilitat del món, estic molt orgullosa de la feina que hem fet i com hem treballat de manera transversal tots els directors dels serveis territorials i hem promogut un treball publico-privat amb els agents socials i econòmics de la demarcació. Penso que aquesta manera de fer ha fet avançar molts temes.
"Tothom parla de la importància del català, però quan han tingut les competències han tancat la delegació de TV3 a Perpinyà"
Quin seria l'objectiu per ERC a Girona en aquestes eleccions?
El meu objectiu és que la gent esculli en funció de resultats i fets, i no de discursos que es fan amb campanya. Ara sento els discursos de tots els partits polítics i el que han fet quan han estat davant la Generalitat és molt diferent. Ens adonem també que cada vegada hi ha una mena de política, cada vegada, més personalista. Això el que fa és generar molt de soroll perquè tothom fa promeses i després ningú actua en conseqüència. Això fa que la gent es desconnecti. El nostre objectiu és explicar feina feta. Sabem que ens queden molts reptes al davant, però cal comparar què s'ha fet amb quaranta anys d'alternar lideratges amb els tres anys que hem estat ERC. Molts diuen que és important fer valdre l'educació, però uns van apostar per fer retallades i nosaltres hem triat que mentre baixava el nombre d'alumnes, hem augmentat el nombre de professors i fer pujar les ràtios. Això és posar en valor l'educació. Tothom parla de la importància del català, però quan han tingut les competències han tancat la delegació de TV3 a Perpinyà, deixar el Club Súper 3 sota mínims o tancar el canal juvenil. Ara tenim les xifres de l'ús del social del català entre joves que tenim. Hem de fer l'esforç de valorar fets.
Quina seria la proposta prioritària per ERC a Girona?
Em quedaria amb el nou campus de salut del Trueta. És la inversió més important dels pròxims 50 anys a les comarques gironines i perquè permet unir dos pilars que són molt fonamentals. El primer és la salut: qualsevol gironí ha desitjat tenir salut. S'ha parlat quinze anys del Trueta, s'han ensenyat dibuixos, però qui ha fet la feina i negociat una ubicació amb els ajuntaments afectats, qui ha assegurat per primera vegada una partida de 25 milions per fer el projecte inicial, és ERC. Per tant, necessitem aquest nou hospital que molts n'han parlat, però nosaltres hem fet que sigui una realitat imparable. A més, també trio aquest projecte perquè ens ha de servir per potenciar un sector estratègic per l'economia gironina: ens hem centrat a fer que hi hagi més llocs de treball que mai i millors.
Quin és el compromís en el Trueta?
Mantenir una continuïtat en els passos que hem estat fent. Per això era tan important que hi hagués un acord de govern que consignés aquests 25 milions d'euros, tot i no tenir el pressupost 2024. Aquí s'ha fet un esforç molt important perquè amb aquesta partida ens assegurem que ara que entrem en aquest període de govern en funcions, tot vagi funcionant igualment. Està tot programat i res quedarà parat.
Una altra infraestructura clau a les comarques gironines és la variant d'Olot i les Preses. Quina posició agafa ERC?
Hi ha molts temes que ens hem trobat que hem hagut d'arremangar-nos i trobar la fórmula de consens. Això vol dir prendre decisions i això és una de les coses que fa ERC: no agafem càrrecs, sinó que assumim responsabilitats. Treballant al costat dels ajuntaments hem trobat aquesta fórmula que tenia una partida específica en el pressupost 2024 i, a més, tenia una partida compromesa fins al 2027 per tirar-ho endavant. Crec que hem trobat la fórmula treballant conjuntament.
Hi ha un sector que creu que la fórmula encara no és la correcta: la pagesia. Què els hi diria?
Que també et trobes sectors de transportistes que et diuen que hauria de ser un 2+2. A vegades, hem de trobar aquesta fórmula entre mig perquè hi ha uns veïns afectats i un paisatge a protegir.
També hi ha l'allargament de la C-32 que està paralitzat. ERC seria partidària d'impulsar-lo?
De moment, hi ha una resolució judicial que ho ha parat. Aquí també hem de buscar una fórmula com la que hem trobat a la variant d'Olot parlant amb els ajuntaments i que sigui un entremig. Amb la C-32 haurem de fer una cosa similar. Sempre les inversions en infraestructures han d'anar acompanyades d'inversions per al transport públic. Aquesta també és la nostra aposta i la Garrotxa és un bon exemple amb la seva incorporació l'ATM de Girona. En menys d'un any hi ha hagut un 20% d'augment en l'ús del transport públic. Aquest és el model que volem seguir. Hem de resoldre infraestructures que estan encallades des de fa molt de temps, però alhora apostar per al transport públic.
Això també passa per al tren-tram?
S'han fet els estudis i s'ha de mirar la viabilitat. Aquí, una vegada més, hem de parlar molt amb els ajuntaments. Veiem que ha costat trobar una fórmula per fer la variant d'Olot i les Preses, imagina't tot el que hem de parlar per consensuar una infraestructura com el tren que ha de passar per tants de municipis. A part d'assegurar la viabilitat també hem de parlar amb els representants de la ciutadania de cada poble i mirar les opcions que hi ha.
Apostarien per al tren tram, encara que fos una infraestructura deficitària?
Hi ha serveis que el que és important és si donen un servei, no podem parlar de termes econòmics. El més important és que donin el servei. Si redueixen el consum del vehicle privat, les emissions de CO₂ i generen qualitat de vida, no estem parlant que sigui un dèficit econòmic. Tots paguem uns impostos i els utilitzem per donar cobertura en una sèrie d'infraestructures que considerem bàsiques.
Quina posició prendria Laia Cañigueral si arribés un projecte com el Hard Rock a les comarques gironines?
En contra. El model Hard Rock no és el model d'ERC per res. Sempre ens hem manifestat en contra. Sí que és cert que vam prioritzar en determinats moments tenir pressupostos de la Generalitat i poder executar qüestions prioritàries per als catalans. El model d'ERC de prosperitat econòmica és el model del campus de salut del Trueta o buscar inversions estratègiques per al camp de Tarragona que augmentaran les feines amb valor afegit amb una retribució de qualitat. Aquest és el model d'Esquerra republicana, no pas el model que potencia un turisme de baixa qualitat i estacional. El turisme que nosaltres promovem és el de qualitat i que valora el nostre valor paisatgístic, cultural o patrimonial.
Sí que a les comarques gironines hi ha punts de massificació turística. Quines propostes tenen per tractar això?
Crec que a la Costa Brava estem fent els deures. De la convocatòria Next Generation, més enllà de Barcelona, les comarques gironines som qui s'ha emportat més percentatge perquè som qui tenia més treballat tot el tema de la sostenibilitat en el turisme. Estem fent molt bé els deures i apostant per un turisme de qualitat.
No hi ha massificació?
Crec que en algun municipi hem d'anar a treballar perquè n'hi hagi menys. Menys quantitat i més qualitat. Que vingui menys gent i que deixin més benefici.
Com ho fem això?
Potenciant una mena de turisme. La UdG ha fet un estudi i hem aconseguit definir quin és el tipus de turisme que interessa més a les comarques gironines. Ens hem adonat que el turisme que ve a l'hivern genera un benefici més alt que segons quin que ve a l'estiu. Doncs hem de promoure més el turisme que ve a l'hivern que és del nord d'Europa i que el sol del mes de novembre de la Garrotxa li sembla un luxe i, per tant, no cal només potenciar el sol d'estiu de la Costa Brava.
Quin ha de ser el model de l'aeroport de Girona?
Ha de ser una infraestructura prioritària, no només en l'àmbit del turisme. És una infraestructura per al conjunt de l'economia. Si vols empreses exportadores i inversió estrangera, necessites una infraestructura com l'aeroport per potenciar que les empreses gironines tinguin el màxim de facilitats per desplaçar-se. Fins i tot la UdG ens diu que potenciar l'aeroport els beneficia pel que fa als intercanvis de professorat en l'àmbit de la recerca, Erasmus, participació en congressos, etc. L'aeroport de Girona és bàsic i no podia ser que estigués infrautilitzat. No podia ser que l'aeroport de Reus tingués un conveni amb la Generalitat i el de Girona no en tingués. Això és el que hem estat fent durant aquests tres anys. És importantíssim potenciar una infraestructura com aquesta. Cal prémer perquè l'AVE arribi a l'aeroport. Necessitem que hi hagi una bona estació i això són anys que l'estat espanyol no ha fet els deures. Sí que sembla que ara s'hi ha posat de debò, però haurem d'estar molt pendents perquè realment puguem executar-la.
Què proposa ERC a Girona per combatre la sensació d'inseguretat que pateix la ciutadania?
En l'àmbit de la seguretat hem trobat que hi havia hagut una política poc ambiciosa i on les retallades havien afectat. Està clar que la seguretat no millora només parlant de seguretat i fent un discurs amb una perspectiva de generar més conflicte que no pas de resoldre'l. Què hem fet nosaltres en matèria de seguretat? Doncs, mentre els últims deu anys s'havien incorporat zero efectius de mossos a les comarques gironines, nosaltres n'hem incrementat 230 i hem superat per primera vegada els 2.000 efectius a comarques gironines. Això és treballar. Si no teníem més efectius era molt difícil donar servei a una vegueria amb 200 municipis. Això és el que calia: aconseguir augmentar el llindar que teníem limitat per part de l'Estat. Cal feina, no només discursos per campanya per intentar arreplegar quatre vots. Per altra banda, si tu analitzes quins són els països més segurs del món, són aquells on hi ha menys desigualtats. Per això també apostem per treballar les polítiques socials.
A Girona ja s'han superat els 800 euros mensuals de mitjana pel que fa al lloguer. Com es garanteix l'accés a l'habitatge?
Generant un parc públic d'habitatge. Aquí, quan hem assumit les competències, ens hem trobat que les polítiques d'habitatge del país brillaven per la seva absència. Hem començat a treballar i amb poc més d'un any hem impulsat la creació de 10.000 habitatges de lloguer social, hem limitat el preu del lloguer, hem destinat a 48 milions a ajudes per pagar el preu de lloguer... Ens queda molta feina per fer. Tant de bo haguéssim tingut el pressupost de 2024.
"El nostre model no són macroprojectes. El nostre model són comunitats energètiques"
Tot i això, el lloguer no ha parat de créixer.
Ara hem començat a treballar en aquesta línia. S'està treballant molt des de l'Incasol per aconseguir pisos de la Sareb i perquè els Ajuntaments posin solars a disposició. Perquè es noti aquesta feina, cal passar alguns anys. Si ara aquestes polítiques que hem aplicat queden aturades perquè no hi som nosaltres, les polítiques no es notaran.
Sobre la transició energètica, hi ha un projecte que és la imatge icònica: el projecte eòlic marí tramuntana. Quina posició hi agafa ERC?
Pensem que hem de fer la transició energètica. A part de generar energia des de fonts verdes i renovables, pensem que també hem de fer una transformació del model. Ara mateix, la generació d'energia està tot en mans d'oligopolis. Volem fer la transició energètica centrant-nos molt en el com i l'on parlant molt amb el territori. Amb el parc eòlic Tramuntana hem fet, precisament, això. Hem fet un grup de treball amb els Ajuntaments i vam limitar l'espai marítim que l'estat va consignar perquè hi hagués activitat eòlica marina. Era 75 vegades més gran del que hi ha ara. Des de la conselleria es van presentar al·legacions i vam demostrar que l'opció podia afectar l'espai marítim català i ho vam reduir un 75%. Nosaltres som bons negociadors amb xifres i fets demostrables. Catalunya és important que sigui autosuficient, però, sobretot, és important el com i on. Sempre ha de ser de la mà del territori.
Per tant, no es tanca la porta als macroparcs eòlics o fotovoltaics?
El nostre model no són macroprojectes. El nostre model són comunitats energètiques i generar energies renovables que tinguin una participació del territori. Nosaltres som més de comunitats energètiques que no pas de macroiniciatives. Hem aconseguit resoldre o eliminar el ramal de la MAT que ens hagués trinxat la Selva. Nosaltres, a través de negociar, som capaços de trobar fórmules com hem fet amb aquest ramal de la MAT. Assegurem que arribi energia sense destrossar el territori.