Els sindicats demanen assumir canvis “importants” d'organització i horaris per calor extrema a la feina davant d'uns protocols “genèrics” i que “no ofereixen protecció suficient” als treballadors. Segons les organitzacions, cal incidir en tots els sectors amb risc i no només en el camp i la construcció i incloure criteris de temperatura, humitat i intensitat de la feina que determinin automàticament quan els empleats han d'aturar-se. “Implica costos i afecta el rendiment. Aquí hi ha la barrera principal per les empreses”, diu la secretària de Salut Laboral de la CGT, Núria Losada, a l'ACN.
Al seu torn, la responsable de Salut Laboral de CCOO de Catalunya, Mònica Pérez, creu que cal més "consciència" de les empreses amb l'impacte de la calor a la feina. "El que és perillós de la calor és l'acumulació en el cos, no tant la temperatura externa", emfatitza. Precisament, aquest divendres es va conèixer la mort d’un temporer de 64 anys que es va trobar malament treballant al camp en plena onada de calor.
Així, defensen que l'avaluació d'aquest risc no s’ha de basar, doncs, únicament en la temperatura ambiental, sinó que requereix considerar simultàniament les condicions ambientals, la intensitat física del treball, la roba utilitzada i les característiques dels treballadors.
Entre els sectors que els "preocupen", a banda de la construcció i l'agricultura, n’hi ha d’altres on la calor és un risc “emergent”. Per exemple, feines vinculades al turisme que treballen a l'aire lliure com els guies turístics o els cambrers, els casals d'estiu i monitors de lleure o el món de l’ensenyament. També amoïnen les activitats logístiques, de molls de càrrega, els serveis postals o l’atenció domiciliària i en general activitats amb alta càrrega física, amb espais tancats o semioberts amb càrregues tèrmiques elevades.
Més polseres tèrmiques
Superades les dues primeres onades de calor de l'estiu -i a l'espera que comenci la tercera-, Losada defensa que les polseres tèrmiques o "canàries", que avisen amb vibracions, sons o llum de l’estrès tèrmic, s’haurien de fer servir en sectors amb exposició a la calor i “activitat moderada o alta”. Aquestes s’han aplicat entre els treballadors de serveis urbans al carrer de Barcelona aquest estiu, un any després que una empleada de la neteja morís durant una onada de calor.
Protocols per calor vinculats a les alertes
D'altra banda, els sindicats denuncien que encara hi ha empreses sense protocols ni avaluacions prèvies i "sense valoració exacta de com afecta la calor en cada lloc de treball". Entre les companyies que sí que han fet aquesta feina, es troben que els protocols per prevenir cops de calor i estrès tèrmic a la feina són "massa genèrics" i sovint vinculats a les alertes meteorològiques. La normativa estatal marca que durant alertes taronges o vermelles s’han d’adaptar les condicions de feina reduint o modificant les hores de treball, proveint zones d’ombra i assegurant accés a aigua.
“Alerta meteorològica no vol dir el mateix que risc. No hem d’esperar a tenir una alerta per tenir risc”, diu Losada. “Evitar que la calor ens faci mal a la salut és una tasca prèvia que hem de fer abans que hi hagi una alerta taronja o vermella”, apunta Pérez.
Canvi d'horaris laborals
Recentment, el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, va indicar que per combatre les onades de calor una opció eren els canvis d'horari laboral. Ambdues sindicalistes ho veuen amb bons ulls, però avisen que en alguns casos "potser no és senzill".
Pérez posa l'exemple de la construcció i diu que en aquest cas canviar horaris pot provocar soroll que impacti en el descans dels veïns i vulneri normativa contra la contaminació acústica. "Hem d'avançar i revisar normes per veure com podem protegir els dos tipus de drets", afirma la responsable de CCOO.
"Les condicions estan canviant i hi haurà moltes feines que no es podran fer en les franges que s’estan fent”, diu Losada, que assegura que cal entomar el “repte” que suposen les temperatures extremes amb canvis organitzatius i productius encara que suposin més costos i reduir el rendiment per les empreses.
Els accidents laborals augmenten més d'un 17% en les onades de calor
Segons estimacions de l’Institut Nacional de Seguretat i Salut al Treball (INSST) els accidents laborals augmenten un 17,4% durant les onades de calor. I no només els causen els cops de calor o per la insolació sinó també per deteriorament de concentració o errors de coordinació. Segons el mateix organisme, 1 de cada 4 treballadors a Espanya -un 26% de la població activa- afirma haver estat exposada a calor extrema en el seu lloc de feina almenys la meitat del seu temps de treball.
L’informe de l’OCDE "Feeling the heat" mostra com Espanya és el segon país després de Turquia amb més treballadors exposats a calor extrema i per davant de Grècia. La mitjana dels països -que també inclou els Estats Units- és del 13%.
Taules de treball-descans als protocols
La normativa de prevenció de risc ja marca que els treballadors s’han d’aturar en cas de risc imminent per la seva vida, però els sindicats asseguren que és “difícil” aterrar la situació i que cal regular millor els protocols en funció del tipus de feina. En aquest sentit, una de les propostes que posa sobre la taula la CGT és introduir taules de treball-descans que permetin una “interpretació ràpida” per part del treballador de la situació.
Losada assegura que aquestes taules podrien servir per suplir la “manca de comunicació” que hi ha a les empreses que tenen treballadors distribuïts a diferents punts i amb dificultats de fer arribar la informació “en temps real” del que està passant i regular els canvis organitzatius. Un dels factors que remarquen és la importància de fer les pauses en un ambient fresc, ja que reduir l’activitat pot no ser suficient si la temperatura ambiental i la humitat són molt elevades.
