Ho vaig apuntar la setmana passada, l'emergència per sequera era qüestió de dies. I ahir es va oficialitzar: el Govern va confirmar que s'havia superat el pitjor moment de la crisi hídrica i que s'alleugerien les restriccions.
Aquestes darreres hores s'ha parlat molt si la decisió era o no electoralista. És una qüestió molt opinable i oberta a tota mena d'interpretacions. S'hauria pogut esperar a la setmana vinent? Sí. El Govern ja ho hauria pogut fer el 2 de maig? També. Algú modificarà el sentit del vot perquè l'aigua que cau del cel hagi permès derogar l'emergència? Ho dubto sincerament.
És cert que tornarem en emergència just després de l'estiu? No. Aquest dimecres al migdia el sistema Ter-Llobregat ja supera els 157 hm3 -40 més que el darrer gran episodi de pluges-. Les reserves actuals garanteixen que no s'hi tornarà a entrar (100 hm3), encara que no plogui, fins a final d'any.
Per què es manté la dessalinitzadora flotant al port de Barcelona? El Govern -tot i que encara no ha executat l'operació- manté la intenció de comprar-la amb un cost de 100 milions d'euros. Es continua amb la idea que estigui a punt a l'octubre com a "element de seguretat" i que només es posi en funcionament si és necessari. Ara bé, si és tan important perquè no estava planificada en el pla de gestió? Una pregunta sense resposta.
Hi havia alternativa a l'amnistia (quasi) total per a les piscines? Segurament. El pla de sequera originalment no permetia l'ompliment de piscines en excepcionalitat i l'estiu passat es va flexibilitzar en el cas de totes les col·lectives. Perfectament, s'hauria pogut sortir de l'emergència i introduir algun canvi -via decret-, per ser més exigents amb les piscines i el sector turístic.
S'ha de continuar estalviant aigua? Evidentment. Els embassaments tot just s'acosten al 26% -molt lleugerament per sobre que l'any passat-. Deixar l'emergència no suposa que s'hagin acabat les restriccions i ja hi ha sectors, com la pagesia, que es manifesten perquè consideren excessiva patir una limitació del 40% (en comptes del 80%). Ara bé, és cert que com apunta el regidor d'Acció Climàtica de Girona, que la "pedagogia costa molt de fer i poc de desfer". Possiblement, part de la població pensi que la sequera s'hagi acabat. Serà feina del Govern que es configuri després del 12-M, fer entendre que malgrat que hagi tornat a caure aigua del cel, l'escassetat hídrica és la nostra nova normalitat.
“El futur de les renovables ha arribat”
Fita històrica d'abast mundial. El planeta va superar l'any passat per primera vegada el 30% d'electricitat produïda amb fonts renovables. Ho determina l'informe Global Electricity Review que apunta que les energies eòlica i solar han passat d'aportar només un 0,2% l'any 2000 als actuals 13,4%. "El futur de les renovables ha arribat", conclou Dave Jones, director d'Informació Global d'Ember, el think tank amb seu a Londres que ha elaborat l'estudi.
L'aportació de les renovables varia en cada context geogràfic:
- Món: 30,3%
- Europa: 44,0%
- Espanya: 50,3%
- Catalunya: 15,0%
Les dades parlen per si soles. I és necessari que la transició energètica sigui una de les prioritats governamentals. Com fer-ho? Això és el que proposen els partits en els seus programes i la crònica del debat organitzat per l'Associació de Municipis i Entitats per l'Energia Pública i la Xarxa per la Sobirania Energètica.
12-M: unes eleccions en clau climàtica
La volta al món en quatre notícies
- Les bateries gegants estan transformant la producció i el consum als Estats Units. La tecnologia, que s'està expandint ràpidament, permet gestionar l'excedent renovable de Califòrnia (llegit a The New York Times).
- Veneçuela, el primer país del món en quedar-se sense glaceres en temps moderns. Els científics han reclassificat la glacera Humbdolt o La Corona com a camp de gel (llegit a The Guardian).
- Per què França (i Europa) s'escalfen més que la mitjana mundial? La proximitat de l'Àrtic, la tipologia dels sols i la circulació atmosfèrica expliquen la diferència (llegit a Le Monde).
- El Japó, l'última potència del G7 que accepta tancar les centrals de carbó abans del 2035, un compromís que va ser impossible assolir a la COP28 de Dubai (llegit a El País).
🙏 Gràcies per llegir-me! Ens retrobem la setmana vinent!