Fa temps que socialment s'ha donat la sequera per superada, però la realitat s'entossudeix en desmentir-ho. Mentre en diverses zones de país -especialment a l'Alt Empordà i a l'interior del Camp de Tarragona- la situació continua crítica, imatges com el buidatge de Sau ens recorden els pitjors moments de la crisi hídrica.
Evidentment, la situació és infinitament millor que un any enrere. Ara mateix, els embassaments del sistema Ter-Llobregat tenen uns 208 hm3 (34%). És més del doble que l'any passat (100 hm3) i per sobre del 2023 (182 hm3). Malgrat que el marge respecte a l'escenari d'excepcionalitat és important (63 hm3), la consellera Sílvia Paneque ha pronosticat que si no cau ni una gota les restriccions es podrien endurir el març -es tracta d'unes previsions una mica exagerades, al meu entendre, però que mostren que estem lluny de la normalitat-.
En aquest sentit, de nou, tornem a necessitar una primavera plujosa no només per allunyar la possibilitat de més limitacions d'aigua sinó per aconseguir recuperar d'una vegada embassaments i aqüífers. Aquesta mateixa setmana, per exemple, ha calgut decretar l'emergència als 22 municipis que beuen dels pous del Fluvià i la Muga. A Catalunya, malgrat no semblar-ho, hi ha fins a 37 pobles en aquesta situació crítica.
Evolució de les reserves al sistema Ter-Llobregat (2020-2025)
Ara bé, no només ens cal pluja -o neu- per les nostres aixetes, sinó pels nostres ecosistemes. El biòleg Marc Ordeix, director del Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis, m'explica que comencen a patir per si aquesta sequera es converteix en “un punt de no retorn” per als peixos. Simplificació de comunitats i extinció massiva es repeteixen en alguns cursos fluvials -especialment del nord-est-, malgrat que l'any passat va ser relativament normal en precipitacions. “No s'estan recuperant les poblacions com esperàvem, hi ha trams sense un sol peix”, assenyala.
Aquesta mateixa setmana hem conegut un estudi internacional amb participació del CSIC i el CREAF que mostra com el Mediterrani i Califòrnia són dues de les regions del món que més tarden a recuperar-se d'incendis i sequera. “De mitjana poden ser 4 o 5 anys, però la freqüència creixent d'aquestes pertorbacions pel canvi climàtic ho pot dificultar”, explica el prestigiós ecòleg Josep Peñuelas. En aquest sentit, alerta de processos de retroalimentació positiva: si no es pot recuperar la productivitat dels ecosistemes, pot acabar disminuint la capacitat de segrest de carboni.
A l'espera que enguany entrin en funcionament les primeres obres per augmentar l'oferta de recursos hídrics com l'ampliació de la potabilitzadora del Besòs -n'hi ha d'altres com la dessalinitzadora de Blanes 2 que l'Estat continua sense licitar-, és important tenir una visió global que vagi més enllà del percentatge de reserves dels embassaments. Ens dirigim cap a un escenari de sequera estructural i ens hi haurem d'adaptar, tenint en compte tots els sectors productius, però també els nostres ecosistemes.
L'energia solar supera el carbó a Europa
El desastre de Los Angeles ha tornat a obrir la carpeta sobre com prevenir els incendis forestals i, a més, fer-ho a l'hivern, quan el debat pot ser més pausat. En aquest sentit, més enllà de les primeres evidències de com el canvi climàtic ha fet més probable i devastador el foc, ha estat molt oportú l'estudi que ha presentat el CREAF sobre la importància de recuperar conreus.
- El 2024 el 17% de l'electricitat es va produir amb eòlica -més que amb gas (16%)- i l'11% amb solar -més que amb carbó (10%).
- Les renovables han passat de representar el 34% fa cinc anys a un 47%.
- Ja hi ha quatre estats europeus -inclòs Espanya- on la solar supera el 20%.
- La UE ha estalviat 59.000 milions d'euros per la reducció d'importacions de gas i carbó.
Aquesta setmana també ha estat notícia
La volta al món en quatre notícies
- «Va ser construït per a això»: com el disseny va salvar algunes cases dels incendis de Los Angeles (llegit a The Guardian).
- L'investigador acomiadat (i indemnitzat) per negar-se a viatjar en avió: «Els gestos individuals dels científics poden tenir molt impacte» (llegit a Climática).
- El canvi climàtic i l'excessiva urbanització amenacen les platges de Xile on, en alguns casos, han arribat a retrocedir cinc metres per any (llegit a El País).
- Està augmentant la «indiferència climàtica» a França? Alguns indicadors apunten a un descens de la preocupació i un creixent rebuig a nous impostos (llegit a Le Monde).
🙏 Gràcies per llegir-me... i fins a la setmana vinent!