El tren és un transport que funciona amb energia elèctrica -certificada com a renovable-, que capta més viatgers que altres modes com l'autobús i que ho fa a un preu per passatger més econòmic. Aquests són alguns dels arguments de la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura per situar-lo com “l'eix de les polítiques de transport a Catalunya”, en un context de descens notable dels trajectes en vehicle privat. En aquest sentit, han desenvolupat un exhaustiu full de ruta per aconseguir duplicar en deu anys el nombre de viatgers fins al milió diari, sense tenir en compte el metro, part de FGC i tramvies.
“El bus només ha de fer el que no pot fer el tren”
En els darrers anys a Catalunya s'han creat moltes noves línies d'autobús, per enllaçar de manera directa capitals de comarca amb Barcelona, entre altres trajectes. “El Govern ha apostat pel bus, però en un context de moltes obres simultànies a Rodalies que estaven pendents des de feia anys”, apunta l'enginyer Pau Noy, president de la Fundació Mobilitat Sostenible.
En aquest sentit, lamenta que a Catalunya no hi hagi una “jerarquia clara” entre modes de transport com passa a Alemanya o Suïssa. El full de ruta presentat aquest dilluns, amb la presència de Manel Nadal, secretari de Mobilitat, aposta per tal que el tren assumeixi el paper protagonista -també fora de la regió metropolitana de Barcelona- mentre que la resta de modes -inclosa la bicicleta- esdevinguin complements. “El bus només ha de fer el que no pot fer el ferrocarril”, assegura Noy.
Com arribar al milió de viatgers diaris
Actualment, s'estima que el conjunt de la xarxa de Rodalies i Regionals -s'hi inclouen de FGC les línies de Martorell cap a Manresa i Igualada així com el tren de la Pobla- se superen els 500.000 viatgers diaris. L'aposta de la Fundació Mobilitat Sostenible, en ple context d'emergència climàtica i de creixement de terceres i quartes corones metropolitanes, és duplicar-los fins al 2035.
El document aposta per quatre grans blocs per aconseguir arribar-hi -no s'estimen els costos en cada cas-:
- Uns nous 100.000 usuaris diaris per completar el Pla de Rodalies ja en execució.
- Uns 100.000 nous usuaris amb sis noves línies de tren-tram no metropolitanes: comarques gironines, Catalunya Central i Terres de l'Ebre.
- Uns 175.000 usuaris a partir de millores addicionals a Rodalies a partir, bàsicament, de triplicar i quadruplicar les vies a les línies més saturades.
- Uns 125.000 viatgers més a partir de reduir temps de viatge a 50' des de les quartes corones i nous serveis regionals, també aprofitant les vies d'ample europeu.
Entre les noves infraestructures proposades, Pau Noy reclama prioritzar el nou túnel de Montcada, que permetria una nova connexió entre Barcelona i Cerdanyola, a banda de l'actual de l'R-4. Si es completés amb una tercera via fins a Sabadell, es podrien implementar trens directes amb un temps de 15 minuts que també serviria per descongestionar FGC. De fet, la idea de crear una “autèntica xarxa de metro al Vallès” passa també per una actuació relativament econòmica: construir els dos intercanviadors entre Ferrocarrils i la línia R8 de Renfe a Hospital General i Vullpalleres.
Millor gestió i fiabilitat
Des de la Fundació Mobilitat Sostenible s'adverteix que no tot és qüestió de construir grans infraestructures. “Aquí hi estem obsessionats, però l'important és que funcionin bé”, assenyala Pau Noy en declaracions a Nació. En aquest sentit, bona part de l'augment de viatgers passa per actuacions en marxa com la incorporació de nous combois i també la millora de la senyalització. “També és clau que cada estació tingui una intermodalitat real i efectiva com passa a la resta d'Europa i aquí és essencial el paper que hi juga la bici”, apunta. A més, es reclama un abonament únic per al conjunt de Catalunya -d'uns 40 euros mensuals-, en la línia de la proposta del Ministeri de Transports.
Ara bé, un dels reptes clau és anar més enllà de la regió metropolitana de Barcelona. En aquest sentit, l'entitat s'ha convertit els darrers anys en un dels grans impulsors dels denominats trens-tram, una infraestructura que combina el model tramviari a l'interior de les ciutats i el de tren convencional entre les poblacions. Just en el moment que es licita la primera fase del TramCamp -en aquest cas 100% tramvia-, s'insisteix a tirar endavant sis projectes a les comarques gironines, a la Catalunya Central, les Terres de l'Ebre i el Pirineu -aquest darrer, per connectar Alp amb Andorra, seria 100% ferroviari-.
Noy admet que l'actual executiu no hi creu, però recorda que formen part dels acords d'investidura. “Si n'hagués de prioritzar un, apostaria pels de Girona, ja que és la demarcació amb menys dotació de ferrocarril”, explica.
A més, per una qüestió de cost, considera que els altres dos més assequibles són els del Bages -podria aprofitar les vies existents entre Manresa i Súria-Sallent- així com el de l'Ebre, per l'orografia i el sistema urbà existent.
I després del 2035, què? La Fundació Mobilitat Sostenible intenta dibuixar l'escenari per a mitjan segle en què considera que el nombre de viatgers en tren es tornaria a duplicar fins als 2 milions diaris. Una de les qüestions imprescindibles, segons Pau Noy, es comença a abordar per on hauria de passar un quart túnel ferroviari a Barcelona, que se sumés als actuals de passeig de Gràcia, plaça Catalunya i la línia d'ample europeu.
“Barcelona és un coll d'ampolla i qualsevol problema acaba repercutint a desenes de quilòmetres de distància”, adverteix l'enginyer. Això sí, considera que les millores en la senyalització amb el sistema ERMTS, els nous trens, l'entrada en funcionament de la Sagrera i un major aprofitament del “mal anomenat túnel de l'AVE” poden permetre afrontar el creixement dels darrers deu anys sense aquesta nova infraestructura, malgrat admetre que s'ha de començar a pensar-hi “urgentment”.
El document, coordinat pel mateix Noy, compta també amb les aportacions d'Enric Cañas, exconseller delegat de TMB; Ricard Riol, expresident de la PTP; Joan Carles Salmeron, director de Terminus. Centre d'Estudis del Transport; i Manel Ferri, patró de la Fundació Renovables, entre altres.