Els incendis de Los Angeles han posat sobre la taula com el canvi climàtic intensifica els fenòmens extrems. Però també hi ha altres factors claus que poden explicar un major impacte en vides humanes, béns materials i ecosistemes: des del model urbanístic a la gestió del territori. En aquest sentit, les dades preliminars d'un estudi del CREAF assenyalen que recuperar 17.000 hectàrees de conreus permetria reduir un 30% la connectivitat del foc a la regió metropolitana de Barcelona.
Paisatges més resilients, incendis menys intensos
Els incendis al clima mediterrani són inevitables. Malgrat que a Catalunya s'aconsegueixin reduir les ignicions -fins i tot els dies d'alt risc-, és impossible que en algunes ocasions es propaguin fins a generar un gran incendi forestal.
En aquest context, una part molt important de l'estratègia implica avançar cap a paisatges més resilients amb l'objectiu que els incendis cremin amb menor intensitat i, per tant, no superin la capacitat d'extinció. Per fer-ho possible, una via és intentar revertir un dels grans canvis en els usos del sòl a Catalunya a la segona meitat del segle XXI: l'abandonament de cultius i la progressiva transformació en matollars i boscos joves.
Un estudi del CREAF no només hi ha posat números sinó que ha modelitzat com es protegiria la regió metropolitana de Barcelona dels incendis. Concretament, la recuperació d'uns 17.000 hectàrees d'antics conreus reduiria fins a un 30% la connectivitat del foc. “És un escenari de màxims”, admet l'investigador Rodrigo Balaguer Romano en declaracions a Nació. La modelització, per a l'escenari climàtic del 2050, també inclou com l'impacte de les sequeres podria generar nous espais oberts a causa de la mortaldat d'arbres.
D'antics conreus a matollars i boscos joves
I com s'arriba a la xifra de 17.000 hectàrees? És tota la superfície de la regió metropolitana de Barcelona que en la cartografia del 1956 eren conreus i que, segons l'actual de la Diputació, es consideren zones agrícoles abandonades o pastures. “Les fotografies aèries actuals ens mostren que la major part d'aquests espais ja han evolucionat cap a matollars o boscos joves i, per tant, contribueixen a la continuïtat forestal”, assenyala Balaguer Romano.
Malgrat que la Diputació xifra en 55.000 hectàrees el potencial de recuperació agrària al conjunt de la demarcació -en aquest portal es pot consultar, municipi a municipi-, la investigació no només s'ha restringit a l'àmbit de la regió metropolitana sinó que ha descartat tota la superfície d'antics conreus que en la cartografia oficial ja es consideren boscos.
L'investigador del CREAF admet que l'estudi deixa molt clar a escala de modelització la importància de recuperar el mosaic agroforestal per reduir la intensitat dels incendis, però que no entra en com aplicar-ho. “Caldria estudiar els costos, el tipus de cultius i els canvis en els serveis ecosistemes”, afirma l'expert forestal.
La llei de restauració de la natura pot ser una oportunitat
La Unió Europea va aprovar l'estiu passat la llei de restauració de la natura que obliga els estats membres a revertir la degradació del 20% del territori per al 2030 i la totalitat dels ecosistemes en mal estat per a mitjan segle. En aquest context, Catalunya es planteja prioritzar la recuperació d'antics estanys assecats, zones estepàries degradades i boscos madurs. Ara bé, també pot ser una oportunitat per fomentar un paisatge que protegeixi les zones habitades dels incendis forestals?
Per Josep Maria Espelta, doctor en Biologia i investigador del CREAF, hi ha una connexió evident: “En moltes zones d'Europa el rewilding ha d'implicar una reducció de la intensitat agrícola, però en el nostre cas té molt sentit recuperar el mosaic agroforestal tradicional del Mediterrani que es va perdre per l'abandonament sobtat de les activitats primàries”, assenyala en declaracions a Nació.
En aquest sentit, destaca que més enllà de la prevenció i la producció agroramadera, també és una oportunitat per revertir la davallada de biodiversitat. “A la regió mediterrània la major part es concentra en espais oberts, a la frontera entre boscos i conreus”, assenyala Espelta que posa com a exemple el sisó, la tórtora europea o la mateixa àguila cuabarrada.
