Donald Trump ha situat les polítiques climàtiques en el punt de mira. No en va, poc després de ser investit, va signar la retirada de l'Acord de París davant de milers de seguidors en un acte al Capital One Arena de Washington. Posteriorment, va continuar la ràtzia amb noves ordres executives des de la Casa Blanca per desmantellar l'acció de l'anterior administració. Ara bé, fins a quin punt hi ha molta part de retòrica o suposarà un retrocés històric? Només el temps ho dirà, però és cert que algunes mesures -com facilitar la mineria de terres rares- sembla contradictori amb el discurs contra les renovables i el cotxe elèctric.
Molt més que sortir de l'Acord de París
Trump no va esperar ni unes hores a aprovar una ordre executiva per sortir de l'Acord de París. Malgrat que el procés és llarg -es tarda un any a fer-se efectiu- el document signat pel nou president ja inclou notificar-ho “immediatament” al secretari general de l'ONU. Ara bé, no es va quedar aquí: entre les desenes de decrets n'hi ha almenys cinc més vinculats a l'energia i el medi ambient, entre els quals la declaració d'“emergència energètica”, retirar qualsevol avantatge per al vehicle elèctric, paralitzar nous permisos per a l'eòlica marina, facilitar l'explotació als recursos d'Alaska i permetre el transvasament d'aigua al sud de Califòrnia.
La fi de l'objectiu dels 1,5 ºC?
L'Acord de París, aprovat just fa una dècada, marca l'objectiu de “limitar l'escalfament mundial molt per sota dels 2 ºC, preferiblement els 1,5 ºC, respecte als nivells preindustrials”. Tanmateix, l'acceleració del canvi climàtic ha provocat que aquest darrer llindar s'hagi superat per primera vegada el 2024 i, segons les previsions, es pugui assolir de manera permanent a final de la dècada. D'aquesta manera, no sembla que l'incompliment depengui de Trump, però les seves polítiques encara poden allunyar més el planeta d'un increment de temperatura “assumible”. En aquest sentit, l'anàlisi del portal Carbon Brief estimava que la victòria del líder republicà suposarà afegir un total de 4.000 milions de tones de CO2, quantitat equivalent a les emissions anuals de la Unió Europea i el Japó.
L'improbable l'escenari d'una internacional negacionista
Els Estats Units es convertirà en el quart país fora de l'Acord de París i s'afegirà a l'eix format per l'Iran, el Iemen i Líbia. Tots els experts recorden que el conveni sobre canvi climàtic va resistir la primera vegada que Trump va forçar-ne la retirada. Això sí, hi ha força diferències: en aquell cas no es va poder oficialitzar fins al tercer any de mandat a causa d'una clàusula del mateix conveni i es va fer efectiu pocs dies abans de les eleccions que van portar Biden a la presidència.
Per altra banda, el mandatari populista no només ha radicalitzat el discurs sinó que ha ampliat la seva influència arreu del món. En aquest sentit, el paper de Milei -que va retirar la delegació a la COP29 de Bakú- va aixecar totes les alarmes. “Costa d'imaginar que països com l'Argentina surtin de l'Acord de París, ja que són receptors nets de finançament climàtic, reben transferència de tecnologia i suport en l'adaptació”, apunta Ana Barreira, advocada i presidenta de l'Institut de Dret i Medi Ambient.
Tampoc és factible que en marxin països europeus governats per formacions ultraconservadores com Itàlia i Hongria, justament per estar en el paraigua de la UE. El seu paper -en un moment que diverses veus alerten del “desmantellament” del Pacte Verd Europeu- així com el de la Xina, seran claus per intentar mantenir l'ambició climàtica global. “No crec que Europa retrocedeixi, les primeres declaracions de Von der Leyen han estat clares”, assenyala Barreira. “M'agradaria pensar que les negociacions climàtiques no només depenen dels EUA, però la realitat és que són claus”, explicava fa unes setmanes a Nació l'ambientòloga Anna Pérez Català.
L'aposta pels combustibles fòssils, més enllà de la retòrica
Trump ha declarat “l'emergència energètica” per facilitar el transport, la refinació i la capacitat de generació d'energia, sobretot a partir de combustibles fòssils, així com per eliminar-ne el màxim de regulacions, especialment a Alaska. Ara bé, hi ha certa escenificació? La realitat és que els Estats Units ja són el màxim productor de gas i petroli -12,9 milions de barrils diaris el 2023- i van assolir un nou pic amb Biden com a president. En aquest sentit, les mateixes petrolieres assumeixen que ja estan perforant tot el que poden. “En moltes qüestions sembla que hi hagi molta retòrica i espectacle”, assegura a Nació la presidenta de l'Institut de Dret i Medi Ambient.
L'aliança formada per 24 governadors dels dos partits promet suplir el buit de la Casa Blanca en les negociacions climàtiques internacionals
Respecte a la transició energètica, el principal impacte de l'arribada del nou president ha estat la revocació temporal de nous permisos per a l'eòlica marina en la plataforma continental -competència federal-. Això sí, bona part del creixement dels darrers anys -el 22% de l'electricitat es produeix amb renovables-, ha estat gràcies a l'aposta dels estats, per exemple de Califòrnia. En aquest sentit, la coalició America is All In -formada per estats, ciutats, empreses i altres institucions que representen dos terços de la població- ha refermat el seu compromís amb les polítiques climàtiques. També ho ha fet Aliança Climàtica dels Estats Units, formada per 24 governadors dels dos partits, que promet suplir el buit de la Casa Blanca, com ja van fer amb la primera retirada.
Realment vol aturar l'avanç del cotxe elèctric?
En el mateix discurs d'investidura Trump va anunciar la fi del “mandat sobre vehicles elèctrics” per “salvar els treballadors del país”. “Podreu comprar el cotxe que vulgueu”, va assegurar. Efectivament, en el marc de la declaració d'“emergència energètica”, l'ordre executiva n'anuncia la derogació, però es tracta d'una figura que els experts recorden que no estava recollida en la legislació nord-americana.
“Per què vol afavorir la mineria de les terres rares si no és per facilitar la transició energètica i el vehicle elèctric?”
ana barreira, presidenta de l'institut de dret i medi ambient
Més enllà d'aquest detall, realment Trump intentarà acabar amb tots els incentius fiscals que afavoreixen els vehicles lliures d'emissions? Ana Barreira posa en dubte que es tiri endavant una política que xoqui amb els interessos d'un Elon Muskque “l'ha ajudat a arribar a la Casa Blanca”.
“Es constaten moltes contradiccions”, afegeix l'advocada especialitzada en medi ambient. En aquest sentit, una de les ordres executives facilita la mineria, especialment de terres rares. “Per què vol aquests materials si no és per facilitar la transició energètica i el vehicle elèctric? És una indústria molt desenvolupada que no es pot desmantellar”, afegeix. En aquest mateix sentit s'expressava a Nació fa unes setmanes Olga Alcaraz, directora del Grup Governament del Canvi Climàtic de la UPC: “Si Trump aposta realment pels combustibles fòssils, els Estats Units perdran competitivitat”.
Aquestes són les sis ordres executives que Trump va signar tan bon punt ser investit president relacionades amb el clima, l'energia i el medi ambient.
1. Sortida dels Estats Units de l'Acord de París
Amb l'eufemisme de “Posar Amèrica primer en els acords ambientals internacionals”, l'administració Trump no va esperar ni unes hores en anunciar la sortida de l'Acord de París -l'ordre inclou notificar-ho “immediatament” al secretari general de l'ONU-, un procés que es pot allargar un any.
2. Declaració d'emergència energètica
Una de les principals ordres executives signades per Trump suposa la declaració de l'emergència climàtica. “La integritat i l'expansió de la infraestructura energètica de la nostra nació, de costa a costa, és una prioritat immediata i urgent per a la protecció de la seguretat nacional i econòmica dels Estats Units”, assegura el text que inclou l'eliminació de regulacions i excepcions que puguin limitar, frenar o descartar el transport, la refinació i la capacitat de generació d'energia, especialment a partir de combustibles fòssils, tot i que en un altre ordre també parlar de la nuclear, els biocombustibles i la hidroelèctrica.
3. Desmantellar les polítiques energètiques de Biden
Amb el títol “Desplegar l'energia americana”, Trump pretén desmantellar les polítiques energètiques de l'administració Biden. En aquest sentit, aposta per aprofundir l'aposta pels combustibles fòssils -“Amèrica està beneïda amb una gran quantitat d'energia i recursos naturals”- eliminant qualsevol mena de trava -“les normatives pesades i motivades ideològicament (...) han limitat la generació d'electricitat fiable i assequible”. Més enllà d'eliminar regulacions en els projectes d'extracció d'energia, també ho vol fer en mineria -especialment en la qüestió de les terres rares- així com evitar qualsevol classe d'incentiu cap als vehicles elèctrics o electrodomèstics eficients. També ha aprofitat per revocar una quinzena d'ordres executives en matèria climàtica, energètica i de justícia ambiental.
4. Suspensió temporal de nous permisos per a eòlica marina
Trump també ha paralitzat temporalment la concessió de nous permisos per a projectes d'eòlica marina a la plataforma continental amb una sèrie de nous requisits que no afecten iniciatives d'extracció de petroli, gas i minerals en aquestes mateixes zones. Malgrat que l'anunci ha provocat fortes caigudes a les borses d'algunes empreses del sector, es considera que difícilment afectarà els projectes de parcs eòlics offshore que ja estan en desenvolupament.
5. Explotació dels recursos d'Alaska
“L'estat d'Alaska té un subministrament abundant i en gran part sense explotar de recursos naturals que inclou, entre d'altres, energia, minerals, fusta i marisc”, assenyala una altra de les ordres executives impulsades per Trump. En aquest context, la nova administració ha acordat “revertir immediatament les restriccions punitives implementades per l'administració anterior” i, entre altres, prioritzar el desenvolupament del potencial de gas natural liquat així com el seu transport o venda tant a la resta dels Estats Units com a “nacions aliades de la regió del Pacífic”.
6. Apostar pels transvasaments a Califòrnia
La sisena ordre executiva de Trump sobre qüestions ambientals se centra en la gestió dels recursos hídrics a l'estat de Califòrnia. Amb un títol molt cridaner -“Posar la gent per sobre dels peixos: aturar l'ambientalisme radical per proporcionar aigua al sud de Califòrnia”, aposta per recuperar un projecte que ja havien impulsat per transvasar recursos hídrics des del delta de Sacramento-San Joaquín a altres zones de l'estat. “Avui, aquest enorme subministrament d'aigua flueix amb malbaratament a l'oceà Pacífic”, assegura l'ordre executiva, en una retòrica que recorda el vell PHN espanyol.