Jaume Collboni no va arribar a l'alcaldia de Barcelona en bicicleta. De fet, en els darrers mesos s'han aturat alguns dels futurs eixos pedalables més reivindicats. Però una de les qüestions més controvertides, la possible eliminació de part del carril bici de la Via Augusta, ha acabat en no res. Un informe tècnic que ha costat uns 18.000 euros ha servit per certificar que l'obra funciona i que, des de la seva posada en funcionament, està facilitant una reducció del trànsit en aquesta artèria.

Més enllà de la Via Augusta, hi ha altres decisions municipals poc amables amb aquest mode de transport sostenible i no contaminant. No només a Barcelona -amb la proliferació de senyals per obligar a baixar de la bici-, sinó en ciutats de la regió metropolitana com Castelldefels i Vilanova i la Geltrú, però també en poblacions de l'interior com Olot o Santa Coloma de Queralt. No, les polítiques antibici no són exclusives dels governs de PP i Vox.
 

1. Senyals que obliguen a baixar de la bici

A Barcelona, en el marc del denominat Pla Endreça impulsat per l'alcalde Jaume Collboni, han començat a proliferar els senyals que obliguen a baixar de la bici i el patinet. No es tracta d'una prohibició clàssica, sinó que insten als conductors d'aquests vehicles a continuar la marxa a peu. Els més polèmics -amb rectificació inclosa- es van instal·lar a Ciutat Vella.... en carrers on es podia accedir amb cotxe.

 

2. Els nous carrils bici que l'Ajuntament de Barcelona ha descartat

Mentre totes les mirades estaven centrades en Via Augusta, l'Ajuntament de Barcelona ha descartat alguns altres carrils bici emblemàtics, alguns dels quals s'havien aprovat en pressupostos participatius. Destaca el cas de plaça Catalunya, per la seva centralitat, un espai de connexió clau, però molt advers per als ciclistes. Havia de ser una realitat el 2022 -amb una partida de 600.000 euros- i, de moment, s'ha ajornat sense data. Tambe han caigut els de Fabra i Puig i el carrer Rosselló.
 

3. Sant Cugat "desprotegeix" l'Anella Verda

Sant Cugat del Vallès va implantar el maig de 2020 la denominada Anella Verda, una xarxa circular de carrils bici per poder fer la circumval·lació al centre de la ciutat. El canvi de govern va suposar la retirada de part de les pilones que protegien aquesta infraestructura, un fet que va generar molta polèmica, ja que molt sovint l'espai era envaït per vehicles a motor. Posteriorment, es va anunciar la posada en servei de dues càmeres -un vehicle amb lectors de vehicles i un dispositiu mòbil- per sancionar les infraccions.
 

4. Olot multa per circular en bici al centre de la ciutat

El Nucli Antic d'Olot s'ha convertit en un territori vetat per a bicicletes i patinets. La polèmica prohibició, després d'unes setmanes de campanya informativa, ja s'aplica i comporta multes de 80 euros. Només en queden exempts els veïns o treballadors del barri, els menors de 12 anys -si l'adult va a peu- o els alumnes que participen al bicibús.
 

Olot multa amb 80 euros circular en bicicleta al Nucli Antic Foto: Ajuntament d'Olot

5. El PP de Castelldefels vol eliminar un carril bici emblemàtic

Una de les promeses electorals del PP de Castelldefels era recuperar el doble sentit de l'avinguda de la Pineda i eliminar el carril bici que s'hi havia creat. Una infraestructura clau per connectar el centre amb la platja, però que tenia lògica molt més enllà de Castelldefels, ja que formava part d'una Bicivia metropolitana i de l'Eurovelo. Amb l'arribada del popular Manuel Reyes a l'alcaldia, van començar els passos per tirar enrere aquesta emblemàtica obra de l'antic govern. Tanmateix, l'oposició ha estat contundent i, fins ara, no s'ha executat la polèmica reversió que pot tenir un cost de 250.000 euros.
 

6. Fre a les rotondes neerlandeses a Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú es va convertir en l'anterior mandat municipal en un referent en polítiques de mobilitat sostenible. No només pel projecte de pacificació del centre -ja parcialment desmantellat-, sinó per ser pioners a apostar pel model de rotondes holandeses. El nou govern ha mantingut la de port -la més clàssica-, però ha optat per revertir-ne parcialment dues altres amb models similars. En un cas ja va recuperar els dos carrils per als vehicles de motor -tant per entrar al giratori com per circular-hi en el seu interior- i en un segon acaba d'aprovar el projecte per la via d'urgència. Finalment, ha aturat l'emblemàtic projecte d'un carril bici a l'avinguda Francesc Macià finançat amb fons Next Generation.

 

7. Una consulta per eliminar un carril bici de Santa Coloma de Queralt

Les polèmiques amb els carrils bici no són exclusives de les grans ciutats metropolitanes. A Santa Coloma de Queralt, a la Baixa Segarra, el nou govern estava en contra d'un carril bici construït en l'anterior mandat. Per refrendar la decisió, va convocar una consulta on un 51% dels votants -només el 7% del cens- es van mostrar insatisfets amb una obra, malgrat que l'Associació de Famílies d'Alumnes la defensava, per facilitar l'accés a l'escola. En contra del carril bici -ja despintat- s'hi havien mostrat veïns que lamentaven no poder aparcar davant de casa.