Una de les restriccions de l'emergència per sequera és la prohibició de reomplir piscines. Això afecta de ple els equipaments municipals, que en un estiu que es preveu molt càlid no només tenen una funció recreativa sinó també de refugi climàtic. Mentre diversos ajuntaments, especialment de ciutats de la segona corona metropolitana, augmenten la pressió per tal que el Govern flexibilitzi aquesta prohibició, el Departament d'Acció Climàtica evita pronunciar-se si en les pròximes setmanes o mesos buscarà una escletxa legal per permetre'n l'obertura.
 

Dos reglaments que xoquen

El pla especial de sequera prohibeix el reompliment de piscines als més de 200 municipis que estan en emergència. Aquest fet té un impacte més limitat en les instal·lacions particulars -es pot mantenir la piscina plena d'estiu a estiu sense problemes-, però molt major en el cas de les col·lectives.

De fet, el decret 95/2000 de piscines d'ús públic, en l'article 22, obliga a una "renovació contínua durant el període d'ús públic". Aquesta circulació, segons la normativa, ha de "permetre una renovació total" i assegurar el compliment dels paràmetres de qualitat establerts en altres articles del decret.

I com es pot fer aquesta renovació? Pot ser per recirculació, prèvia depuració, o directament per entrada d'aigua nova. Malgrat que moltes de les instal·lacions disposen d'aquests sistemes de reutilització, això no vol dir que no es perdi aigua tant per desbordament com especialment per evaporació, en instal·lacions a l'aire lliure en època de calor.

Ho tenen clar a Aigües de Manresa, l'empresa pública que no només gestiona l'abastament de la ciutat sinó també les piscines municipals de la capital del Bages. "De les piscines municipals en municipis en fase 1 d'emergència, cap podrà reobrir", admeten.
 

Acció Climàtica encara no s'ha plantejat una possible flexibilització

Que amb el pla de sequera i el reglament a la mà no podran obrir les piscines municipals ho admeten tant des de l'Agència Catalana de l'Aigua com des del Departament d'Acció Climàtica. La conselleria liderada per David Mascort, en plenes negociacions amb els pagesos per intentar suavitzar les duríssimes restriccions, no es pronuncia si es podria plantejar una via per flexibilitzar-ho.

Ara mateix, les piscines que se salven del decret de sequera són les que formen part del cens esportiu de la Generalitat -sempre que compensin l'aigua que gastin-. Això, per exemple, permet mantenir obertes instal·lacions de clubs que, a l'estiu, caldrà veure si també ho fan amb les piscines descobertes.

Si acabés passant, es produiria un greuge comparatiu molt important. En una ciutat podria obrir una piscina d'un club -amb un públic d'un nivell adquisitiu superior-, mentre que no ho podria fer la instal·lació municipal, destinada al conjunt de la ciutadania. "Les piscines municipals de Terrassa no formen part d'equipaments esportius federats i, per tant, no es poden obrir. Això és un greuge social molt incoherent", assegura Patricia Rehce, regidora del Cicle de l'Aigua de la cocapital vallesana.

 

Els ajuntaments ja pressionen

A Terrassa "ni contemplen no poder obrir les piscines". Així de contundent es mostra la representant del consistori egarenc en declaracions a Nació: "Només la del parc de Vallparadís té quasi 100.000 usuaris. És l'únic moment que tenen moltes famílies de Terrassa per estar en contacte amb l'aigua. No podem permetre que es quedin sense aquesta activitat".

A Terrassa ni contemplen no poder obrir les piscines municipals i els ajuntaments del Vallès Occidental pressionen en bloc a la Generalitat

És precisament al Vallès Occidental on la pressió dels municipis s'està notant més. Ara fa pocs dies, el Consell d'Alcaldies va emetre un comunicat reclamant que es tingui en compte el seu paper com a refugi climàtic: "Són espais que contribueixen a la cohesió social de pobles i ciutats, a l'oci familiar i a la convivència i permeten una equitat social en l'accés a zones d'estada en situació de temperatures altes".

També des de Sabadell s'insta la Generalitat a moure fitxa abans que la calor se'ns tiri a sobre. L'alcaldessa Marta Farrés, tan bon punt es va decretar l'emergència, va reclamar per carta poder obrir les piscines municipals per ser un refugi climàtic i regar-ne la gespa amb aigua reutilitzada o freàtica -només es pot fer per la supervivència de l'arbrat-. A més, demanava mantenir plens els llacs artificials i connectar els establiments de neteja de cotxes a la xarxa d'aigua regenerada.
 

Mesures per estalviar aigua a les piscines

Les piscines de clubs esportius que poden obrir ho estan fent a canvi de compensar l'aigua que gasten amb mesures d'estalvi. Els ajuntaments també proposen explorar vies com aquesta. En alguns casos, com a Berga, s'estan avançant a les restriccions instal·lant un sistema d'aprofitament de les aigües pluvials per minimitzar l'ús de la provinent de la xarxa.

Osona i el Berguedà, en excepcionalitat, esperen poder obrir-les amb normalitat, però també aposten per mesures d'estalvi d'aigua

En estar en l'escenari d'excepcionalitat per sequera, si la situació no es torça, podran obrir amb normalitat. "Ho farem perquè és un dels principals refugis climàtics de la ciutat i també un espai de promoció de l'activitat física i la salut", explica Guillem Canal, regidor d'Esports, Medi Ambient i Mobilitat de la capital del Berguedà.

És el mateix cas d'Osona, que mentre no es decreti l'emergència espera poder obrir les piscines amb normalitat. "L'ACA ens deixa omplir piscines públiques i no deixarem de fer-ho. Tindrem onades de calor i hem de poder protegir a la població, especialment a la més desafavorida", assenyala Ester Coma, consellera comarcal i regidora de Medi Ambient de Vic. "Si les mesures són més estrictes, entomarem els que se'ns digui", conclou.

A Terrassa, per la seva banda, reclamen que es tingui en compte tot l'esforç que s'ha realitzat per baixar el consum. "Segueixen els estudis per reduir pressions i en algunes zones s'ha fet una reducció sectorial del 5% que es mantindrà", assegura la regidora Patricia Rehce. "Farem tot el que calgui, podem tenir les dutxes tancades, però s'ha de veure compensat", afegeix.
 

L'aigua salada no és una alternativa

La possibilitat d'utilitzar aigua salada, explorada especialment per càmpings i hotels, no és una alternativa per a les piscines municipals. Ho permet el pla de sequera, però amb moltes excepcions.

Concretament, segons aclareix l'ACA, cal que estiguin a primera línia de costa, que tinguin un sistema per desaiguar directament a mar i que, en cap cas, estiguin connectats a la xarxa de clavegueram. En aquest sentit, adverteixen que les piscines convencionals ni tenen els equips preparats per l'aigua salada i que un possible buidatge podria afectar el sistema de sanejament o, fins i tot, el medi.

L'ús d'aigua salada, una de les poques excepcions del pla de sequera, no és una alternativa viable per a les piscines municipals

D'aquesta manera, o requereix una inversió molt elevada per adaptar la piscina o només es pot fer servir en instal·lacions noves. El sector, segons ha avançat Catalunya Ràdio, preveu instal·lar aquest 2023 unes 1.600 noves piscines -de les 28.000 del conjunt de l'Estat- i moltes ja estaran preparades per fer-ho amb aigua de mar.

En principi, tampoc està permesa l'alternativa anunciada pels hotelers de Lloret de Mar de comprar una dessalinitzadora mòbil. En aquest sentit, està prohibit l'ús d'aigua potable per omplir piscines: sigui comprant-la a França o portant-la amb camions cisterna des de sistemes com el proposat en aquest municipi turístic de la Costa Brava. Tanmateix, des del Departament d'Acció Climàtica s'assegura ara que es "farà el possible" per autoritzar-ho.

 Informació elaborada amb la col·laboració d'Anna Mira, Pere Fontanals, Lídia López i Irene Giménez