Una de les imatges més cinematogràfiques de Nadal és la pista de gel de Rockefeller Center de Nova York. En un context de globalització, aquesta “tradició” s'ha estès amb major o menor èxit en un nombre important de ciutats catalanes. Tanmateix, una crisi climàtica que ha suavitzat cada vegada més l'hivern i la sequera dels darrers anys -juntament amb motius econòmics- han provocat que poblacions com Manresa, Reus, Vilafranca o Igualada hagin deixat d'organitzar-ne. Mentre altres la mantenen intentant reduir l'impacte ambiental, ciutats com Terrassa la recuperen, però apostant per un material sintètic.
Una quinzena de poblacions han deixat d'organitzar pistes de gel
Nació ha comptabilitzat que almenys 16 ciutats i viles de Catalunya han deixat d'organitzar pistes de gel els darrers anys. Evidentment, hi ha casuístiques molt diferenciades. Poblacions com Mataró, el Vendrell o Solsona només la van organitzar de manera molt puntual la dècada passada.
En canvi, sí que s'havia convertit en “tradició” en ciutats com Igualada, on a banda de la pista de gel natural s'incloïa un gran tobogan. El consum energètic i el cost de la instal·lació -uns 100.000 euros anuals- van provocar que després de la pandèmia ja no es tornés a organitzar. També a Granollers -amb pista entre el 2000 i el 2011- es va deixar de fer per qüestions econòmiques i ambientals, segons fonts del consistori, mentre que la sostenibilitat també va ser l'argument de Palafrugell per acabar amb aquesta oferta el 2021.
“L'any passat ja es va decidir que era el darrer que s'organitzava la pista de gel”, explica Tània Infante, regidora de Comerç de Manresa. “Amb les temperatures a l'alça, la despesa energètica era cada vegada més gran i també es gastava massa aigua”, afegeix en declaracions a Nació. Enguany, s'ha optat per una “proposta alternativa que aportés tant o més dinamisme comercial” al centre de la ciutat. També Vilafranca -que en els darrers anys havia vist com les crítiques d'alguns sectors anaven en augment- ha seguit els mateixos passos després de 20 anys mentre que Reus ja no en va fer l'any passat per raons ambientals.
Pistes de gel sintètiques, una aposta “sostenible”?
Les crítiques que han provocat que diversos ajuntaments deixessin d'organitzar pistes de gel naturals, han provocat que altres hagin apostat per materials sintètics. És el cas de Barcelona -fruit d'iniciatives privades del Tibidabo, un centre comercial de la Diagonal o el Port de Barcelona, per exemple-, Badalona, però també Blanes i Santa Coloma de Farners, a la Selva, així com Sabadell. Organitzada per la Fundació 1859 Caixa Sabadell amb el suport de l’Ajuntament tindrà 150 metres quadrats de panells de plàstic lliscant reutilitzable i reciclable.
Enguany també hi ha apostat Terrassa, després que l'any passat -en el moment més crític de la sequera- decidís suprimir-la. “A diferència de les pistes de gel convencional, no consumeixen aigua ni s'han de refredar. No genera emissions de CO2 i això ens permet complir amb el compromís de fer una ciutat més responsable amb el medi ambient”, assenyala Xavier Cardona, tinent d'alcalde de Territori i regidor de Comerç de Terrassa. L'activitat -que també incorporarà una cadira de rodes lliscant- passa del centre al barri de Can Boada amb la voluntat de descentralitzar el Nadal a la cocapital vallesana.
Tot i això, també hi ha diverses capitals de comarca com Ripoll, Sort, Solsona o Balaguer- que han deixat aquesta alternativa enrere sigui per l'elevat cost, la necessitat de buscar una alternativa o la percepció que es patina pitjor que en una pista natural.
Pistes de gel amb aigua potable o recursos alternatius
L'hivern passat Catalunya es dirigia inexorablement cap a la declaració de l'emergència per sequera. Aquest fet va intensificar el debat sobre la conveniència de les pistes de gel i ciutats com Girona van decidir anul·lar-la a darrera hora.
Enguany es recupera i ho fa amb una novetat important: l'aigua serà d'origen pluvial. Concretament, s'han instal·lat 30 contenidors de 1.000 litres per reduir la provinent de la xarxa. Ho explica la vicealcadessa Gemma Geis en declaracions a Nació: “Els gironins ens demanen avançar a la sostenibilitat i ho hem fet amb la pista de gel, com també ja vam fer amb Temps de Flors que vam passar de 16 m3 d'aigua a només 800 litres”. En aquest sentit, ja tenen 20.000 litres recollits i també han reduït el gruix de gel dels 10 als 7 centímetres. L'energia necessària per refrigerar la instal·lació, per la seva banda, pretenen obtenir-la amb les plaques solars instal·lades a la coberta de Fira Girona.
En total, segons el recompte de Nació, hi haurà una dotzena de poblacions amb pistes de gel naturals. No hi ha una lògica climàtica -la meitat estan al litoral o prelitoral- sinó de grans concentracions urbanes i també com una atracció turística. És el cas de Platja d'Aro, que malgrat hiverns cada vegada més suaus, manté una pista amb aigua no potable provinent d'un pou. A Olot -on s'organitza des del 2011 i l'any passat es va mantenir malgrat la polèmica- es consumeixen un total de 34.000 litres. D'aquests, més de dos terços són d'aigua regenerada mentre l'altre és potable. També prové de la xarxa, en aquest cas al 100%, la tradicional pista de Manlleu -una de les més longeves perquè s'acosta al quart de segle- o Sant Feliu de Llobregat, amb l'argument que “té més garanties sanitàries”. Això sí, una vegada acabada l'activitat la reutilitzaran per regar l'arbrat urbà.
A Ponent, tradicionalment només hi havia la pista de gel de Lleida -Balaguer en va organitzar l'any passat una de sintètica-. Enguany, Mollerussa farà la competència a la capital amb una instal·lació “un euro més barata” per atraure públic cap a la capital del Pla d'Urgell, assegura Lídia Vilatella, presidenta de Mollerussa Comercial. “Esperem que hagi arribat per quedar-se”, afegeix. Un cas ben diferent són localitats pirinenques com Puigcerdà i Vielha on, a banda de fred, disposen de palaus de gel que, per Nadal, compten amb activitats de dinamització específiques.
Les pluges d'aquesta tardor han omplert els embassaments i han allunyat molts mesos la possibilitat d'endurir les restriccions. Tot i això, bona part de les conques internes -incloses les comarques de Barcelona i Girona- es mantenen en alerta, un escenari que no suposa cap restricció per a les pistes de gel.
De fet, quan el 2020 es va aprovar el pla de sequera no es va contemplar aquest supòsit, un fet que l'any passat va generar certa polèmica política. L'aleshores conseller David Mascort considerava que no era acceptable organitzar-ne, però els ajuntaments recordaven que no estava prohibit.
Finalment, passades les festes de Nadal, l'executiu va modificar el pla per tal de prohibir les activitats lúdiques amb aigua potable en l'escenari d'emergència. Una restricció que afecta pistes de gel, festes de l'escuma i jocs d'aigua, però que no s'aplica si s'usen recursos hídrics alternatius o amb aigua de xarxa en escenaris d'alerta i excepcionalitat. De fet, l'única gran ciutat que ara mateix no podria tenir una pista de gel amb aigua potable és Figueres. Tanmateix, la capital de l'Alt Empordà va deixar d'organitzar aquesta activitat el 2019.
Aquest reportatge s'ha elaborat amb la col·laboració de Bernat Castanyer i Pol Farell, el disseny d'Aleix Pérez i les aportacions dels periodistes de les edicions locals de Nació.