17
de desembre
de
2023, 11:05
Actualitzat:
18
de desembre,
21:54h
A casa nostra no ha estat mai tradició patinar sobre gel per Nadal. Si es volia practicar aquest esport calia anar als pocs pavellons especialitzats, però amb el temps aquestes instal·lacions han proliferat i els comerciants i ajuntaments de molts municipis les han inclòs en les programacions nadalenques com a reclam, no exemptes de polèmica pel model consumista o la despesa enerègica.
Enguany, però, s'hi suma la polèmica per l'aigua que gasten. Catalunya viu la sequera més extrema dels últims anys, una situació d'emergència excepcional que comporta restriccions pel que fa al consumi tambésancions a aquells que incompleixen. De fet, el Govern es prepara per endurir les restriccions a molts municipis catalans a partir del mes de gener i alhora demana a la ciutadania actuar amb responsabilitat mirant de gastar el mínim d'aigua possible i evitant el seu malbaratament.
Davant d'això, el debat sobre les pistes de gel per les festes de Nadal està més vigent que mai. Aquesta mateixa setmana, el patronat de la Fundació Fira de Girona ha fet marxa enrere i ha decidit finalment no instal·lar-la per "responsabilitat" davant l'agreujament de la sequera. El seu alcalde, Lluc Salellas, ha expressat que és "la decisió responsable i pertinent". En canvi, sí que n'hi haurà a Olot, Sant Feliu de Llobregat i Manresa, entre altres poblacions.
Des del Govern el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, fa poques setmanes va lamentar obertament que s'instal·lin pistes de gel en la situació actual. Mascort va assegurar que no és de rebut que els ajuntaments argumentin que les pistes de gel gastin menys que anys enrere i va insistir que no se n'haurien d'instal·lar "per responsabilitat i pedagogia".
No obstant això, tal com ja va publicar Nació el mes de setembre, el pla de sequera de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) no contempla cap regulació al respecte i alguns ajuntaments ja tenien contractada la instal·lació. "Quan es va fer el pla de sequera ningú va pensar en les pistes de gel, sinó estarien prohibides", va argumentar el conseller aquesta setmana en declaracions a la Ser.
Abans de suspendre-la, Girona havia acordat que la pista seria encara més prima i la làmina de gel s'abaixaria un centímetre més -que se sumaria als tres que ja van reduir-se l'any passat-. Amb això, el gruix del gel seria de 6 centímetres, i dels 80.000 litres que es feien servir en situació de normalitat, es calculava que ara la xifra passaria a ser de 48.000.
On sí que hi haurà pista de gel és a Olot. L'alcalde Pep Berg, defensa que "necessita una dotació d'aigua que frega el ridícul i "que és una pista que aporta molt al centre comercial durant Nadal". En concret, afirma que dels 34 metres cúbics d'aigua -34.000 litres- que consumirà 24 seran d'aigua regenerada, és a dir que surt de la depuradora i tornarà a la depuradora (moltíssim menys, segons el consistori, que omplir la piscina a l'estiu). Per la seva banda, les associacions de comerciants d'Olot donen suport a l'Ajuntament a l'hora de tirar endvant amb la pista i consideren que cal "trobar l'equilibri entre la responsabilitat de ser curosos amb el consum d'aigua i la dinamització i promoció dels establiments del centre de la ciutat".
La polèmica també està servida a Sant Feliu de Llobregat on En Comú Podem ha denunciat el govern municipal davant de l'ACA per haver instal·lat una pista de gel. En un comunicat, la formació denuncia que "a les portes de possibles restriccions del consum a les llars, el govern municipal considera prioritari destinar més de 25.000 litres d'aigua de boca al manteniment d'una pista de gel".
Per la seva banda, l'associació de comerciants i professionals de Vilafranca del Penedès ha instal·lat una pista de gel que funciona amb aigua no potable. “És gairebé única al sector”, ressalten des de l'entitat. La pista utilitza 22.000 litres d’aigua freàtica de pous municipals, que s’abocaran al clavegueram quan acabi la campanya. “Preveiem incrementar el retorn degut a la humitat que genera i solidifica la pròpia instal·lació”, precisen.
A Manresa ja és tradició que la Unió de Botiguers instal·li la pista de gel a la plaça Sant Domènec. Tot i que els anys anteriors va aixecar polèmica tant pel consum d'aigua com energètic, enguany va obrir les portes el passat el 25 de novembre sense aixecar massa polseguera. La pista gastarà 20.000 litres d'aigua i, un cop es tanqui, el gel serà dipositat a la depuradora perquè es pugui reaprofitar l'aigua.
Una alternativa a les pistes de gel tradicionals són les pistes del que s'anomena gel sintètic on el gel se substitueix per polietilè, un material molt resistent que aconsegueix una sensació gairebé idèntica que el gel a l’hora de patinar però sense malbaratar aigua.
Aquesta és la solució que alguns ajuntaments han pres per evitar el consum d'aigua. És el cas de Barcelona on aquest Nadal hi ha fins a quatre llocs on patinar, tots amb gel sintètic. A les tradicionals de l'Illa Diagonal, el Tibidabo i al Port Vell, s'hi suma la que s'ha instal·lat en el Recinte Modernista de Sant Pau. De fet, l'any 2015 amb Ada Colau d'alcaldessa es va prohibir la pista de gel que s'instal·lava a la plaça de Catalunya per la despesa d'aigua i energètica que suposava.
A Manlleu enguany l'Ajuntament també ha optat pel gel sintètic que permet reduir la factura energètica i s'adequa a la situació d'excepcionalitat per la sequera. En el mateix sentit, a Balaguer on la Paeria defensa que amb aquest material la despesa energètica és molt més baixa, a més de no necessitar aigua per a produir la capa de gel. També s'instal·larà, per primera vegada, a Blanes on l'alcalde defensa que el gel sintètic no suposa "cap despesa energètica ni hídrica" pel municipi.
Un altre factor a tenir en compte és la temperatura. En algunes poblacions com a Reus les altes temperatures durant el mes de desembre obligava a augmentar la despesa energètica per garantir un bon estat del gel a les pistes. Amb l'opció sintètica, la temperatura no és un condicionant de manera que no fa variar el consum. En aquest sentit, la CUP de Tortosa demana al Consistori virar cap a un model de gel sintètic, precisament per fer-ho "més sostenible". Finalment, alguns ajuntaments que havien tret pit del retorn econòmic a la ciutat, com és el cas de Reus, Sant Andreu de la Barca o Terrassa, que enguany no l'han instal·lat.
No obstant això, cal reflexionar si els materials amb què es fan les pistes i consum energètic de qualsevol tipus d'instal·lació d'aquest estil és responsable en un context d'emergència climàtica i de recursos com l'actual o si s'haurien de retirar i buscar altres fórmules per atraure compradors i dinamitzar el comerç de proximitat durant les festes nadalenques.
Enguany, però, s'hi suma la polèmica per l'aigua que gasten. Catalunya viu la sequera més extrema dels últims anys, una situació d'emergència excepcional que comporta restriccions pel que fa al consumi tambésancions a aquells que incompleixen. De fet, el Govern es prepara per endurir les restriccions a molts municipis catalans a partir del mes de gener i alhora demana a la ciutadania actuar amb responsabilitat mirant de gastar el mínim d'aigua possible i evitant el seu malbaratament.
Davant d'això, el debat sobre les pistes de gel per les festes de Nadal està més vigent que mai. Aquesta mateixa setmana, el patronat de la Fundació Fira de Girona ha fet marxa enrere i ha decidit finalment no instal·lar-la per "responsabilitat" davant l'agreujament de la sequera. El seu alcalde, Lluc Salellas, ha expressat que és "la decisió responsable i pertinent". En canvi, sí que n'hi haurà a Olot, Sant Feliu de Llobregat i Manresa, entre altres poblacions.
Des del Govern el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, fa poques setmanes va lamentar obertament que s'instal·lin pistes de gel en la situació actual. Mascort va assegurar que no és de rebut que els ajuntaments argumentin que les pistes de gel gastin menys que anys enrere i va insistir que no se n'haurien d'instal·lar "per responsabilitat i pedagogia".
No obstant això, tal com ja va publicar Nació el mes de setembre, el pla de sequera de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) no contempla cap regulació al respecte i alguns ajuntaments ja tenien contractada la instal·lació. "Quan es va fer el pla de sequera ningú va pensar en les pistes de gel, sinó estarien prohibides", va argumentar el conseller aquesta setmana en declaracions a la Ser.
Pistes més primes i amb aigua no potable
Abans de suspendre-la, Girona havia acordat que la pista seria encara més prima i la làmina de gel s'abaixaria un centímetre més -que se sumaria als tres que ja van reduir-se l'any passat-. Amb això, el gruix del gel seria de 6 centímetres, i dels 80.000 litres que es feien servir en situació de normalitat, es calculava que ara la xifra passaria a ser de 48.000.On sí que hi haurà pista de gel és a Olot. L'alcalde Pep Berg, defensa que "necessita una dotació d'aigua que frega el ridícul i "que és una pista que aporta molt al centre comercial durant Nadal". En concret, afirma que dels 34 metres cúbics d'aigua -34.000 litres- que consumirà 24 seran d'aigua regenerada, és a dir que surt de la depuradora i tornarà a la depuradora (moltíssim menys, segons el consistori, que omplir la piscina a l'estiu). Per la seva banda, les associacions de comerciants d'Olot donen suport a l'Ajuntament a l'hora de tirar endvant amb la pista i consideren que cal "trobar l'equilibri entre la responsabilitat de ser curosos amb el consum d'aigua i la dinamització i promoció dels establiments del centre de la ciutat".
La polèmica també està servida a Sant Feliu de Llobregat on En Comú Podem ha denunciat el govern municipal davant de l'ACA per haver instal·lat una pista de gel. En un comunicat, la formació denuncia que "a les portes de possibles restriccions del consum a les llars, el govern municipal considera prioritari destinar més de 25.000 litres d'aigua de boca al manteniment d'una pista de gel".
Per la seva banda, l'associació de comerciants i professionals de Vilafranca del Penedès ha instal·lat una pista de gel que funciona amb aigua no potable. “És gairebé única al sector”, ressalten des de l'entitat. La pista utilitza 22.000 litres d’aigua freàtica de pous municipals, que s’abocaran al clavegueram quan acabi la campanya. “Preveiem incrementar el retorn degut a la humitat que genera i solidifica la pròpia instal·lació”, precisen.
La pista de gel de Vilafranca del Penedès fa servir aigua no potable. Foto: ACN / Gemma Sánchez
A Manresa ja és tradició que la Unió de Botiguers instal·li la pista de gel a la plaça Sant Domènec. Tot i que els anys anteriors va aixecar polèmica tant pel consum d'aigua com energètic, enguany va obrir les portes el passat el 25 de novembre sense aixecar massa polseguera. La pista gastarà 20.000 litres d'aigua i, un cop es tanqui, el gel serà dipositat a la depuradora perquè es pugui reaprofitar l'aigua.
L'alternativa sintètica és sostenible?
Una alternativa a les pistes de gel tradicionals són les pistes del que s'anomena gel sintètic on el gel se substitueix per polietilè, un material molt resistent que aconsegueix una sensació gairebé idèntica que el gel a l’hora de patinar però sense malbaratar aigua.Aquesta és la solució que alguns ajuntaments han pres per evitar el consum d'aigua. És el cas de Barcelona on aquest Nadal hi ha fins a quatre llocs on patinar, tots amb gel sintètic. A les tradicionals de l'Illa Diagonal, el Tibidabo i al Port Vell, s'hi suma la que s'ha instal·lat en el Recinte Modernista de Sant Pau. De fet, l'any 2015 amb Ada Colau d'alcaldessa es va prohibir la pista de gel que s'instal·lava a la plaça de Catalunya per la despesa d'aigua i energètica que suposava.
A Manlleu enguany l'Ajuntament també ha optat pel gel sintètic que permet reduir la factura energètica i s'adequa a la situació d'excepcionalitat per la sequera. En el mateix sentit, a Balaguer on la Paeria defensa que amb aquest material la despesa energètica és molt més baixa, a més de no necessitar aigua per a produir la capa de gel. També s'instal·larà, per primera vegada, a Blanes on l'alcalde defensa que el gel sintètic no suposa "cap despesa energètica ni hídrica" pel municipi.
Un altre factor a tenir en compte és la temperatura. En algunes poblacions com a Reus les altes temperatures durant el mes de desembre obligava a augmentar la despesa energètica per garantir un bon estat del gel a les pistes. Amb l'opció sintètica, la temperatura no és un condicionant de manera que no fa variar el consum. En aquest sentit, la CUP de Tortosa demana al Consistori virar cap a un model de gel sintètic, precisament per fer-ho "més sostenible". Finalment, alguns ajuntaments que havien tret pit del retorn econòmic a la ciutat, com és el cas de Reus, Sant Andreu de la Barca o Terrassa, que enguany no l'han instal·lat.
No obstant això, cal reflexionar si els materials amb què es fan les pistes i consum energètic de qualsevol tipus d'instal·lació d'aquest estil és responsable en un context d'emergència climàtica i de recursos com l'actual o si s'haurien de retirar i buscar altres fórmules per atraure compradors i dinamitzar el comerç de proximitat durant les festes nadalenques.