Els arbres urbans són molt més que un element ornamental dels carrers i parcs de les ciutats. A més d'embellir l'espai públic, contribueixen a millorar la qualitat de l'aire, regulen la temperatura i tenen un paper clau en la lluita contra el canvi climàtic.
Una de les seves funcions més importants és la capacitat d'absorbir diòxid de carboni (CO₂), un dels principals gasos d'efecte hivernacle. Tot i això, aquest gas també és imprescindible per a la vida a la Terra, ja que es troba de manera natural a l'atmosfera i, juntament amb altres gasos d'efecte hivernacle, ajuda a mantenir una temperatura compatible amb la vida.
Per aquest motiu, els arbres tenen un valor que va molt més enllà del seu cost econòmic. La seva capacitat per capturar CO₂, reduir la contaminació i fer les ciutats més habitables els converteix en una infraestructura verda essencial davant els reptes ambientals actuals.
El balanç natural que aconsegueixen els arbres
El CO₂ s'allibera de forma natural i periòdica en diferents processos biològics, però és absorbit novament per la natura, els oceans i els vegetals, els quals el fixen en forma de sòlid. Les branques i el tronc dels arbres, per exemple, són carboni sòlid provinent del CO₂ de l'aire: a partir d'aquest gas i de la radiació solar, els vegetals alliberen l'oxigen que necessitem per a respirar i fixen el gas CO₂ en carboni sòlid. El resultat és un equilibri natural entre les emissions i la captura que fa que la concentració d'aquest gas sigui constant a l'atmosfera.
Per què aleshores és problemàtic el CO₂? La crema massiva de combustibles fòssils durant el darrer segle i mig, però sobretot les darreres dècades del segle XX i el que portem de XXI, ha fet que a l'atmosfera hi hagi una quantitat enorme de CO₂ en l'aire, el qual s'afegeix al que de forma natural ja hi havia. Ha assolit uns nivells que mai cap ésser humà ha viscut.
El ritme de captura dels sistemes naturals (com el dels arbres) és molt inferior al d'emissió. Les conseqüències de l'excés de CO₂ són que actua com un reforçant de l'efecte hivernacle natural i augmenta l'escalfament de l'atmosfera. A les ciutats, aquest gas assoleix valors molt més elevats encara, degut al trànsit i la configuració urbanística dels carrers, que en dificulta la seva dissipació. Això fa que les urbs tinguin un efecte hivernacle encara més marcat, que es tradueix en un augment de la temperatura especialment greu a l'estiu.
Podem tornar a aconseguir uns nivells naturals de CO₂?
Per neutralitat climàtica, també anomenada neutralitat de carboni, s'entén aquella situació en què les emissions d'aquest gas per part de l'ésser humà siguin capturades, de manera que el balanç net entre emissions i captura sigui nul. És un objectiu molt ambiciós, que requereix sobretot la reducció dràstica de les emissions.
La Unió Europea, conscient de la importància d'aquest equilibri, ha marcat com a objectiu que el continent sigui neutre en emissions de CO₂ el 2050, i que algunes ciutats treballin per a aconseguir-ho el 2030. És l'anomenada missió de les ciutats climàticament neutres i intel·ligents promoguda per la UE. Barcelona, València i Viladecans formen part de la desena de ciutats espanyoles i el centenar d'europees incloses en aquesta llista.
Per al monitoratge de la neutralitat climàtica a les ciutats és important estimar bé les emissions, però també l'absorció. Les primeres se mesuren a través del consum energètic, de la mobilitat, d'una forma homogènia i estandarditzada per a totes les ciutats. En canvi, la captura no es quantifica de cap manera homogènia i coordinada. D'aquí neix el projecte de ciència ciutadana Co-Carbon Trees Measurement, dissenyat i impulsat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l'Ajuntament de Viladecans dins de la missió clima EU. L'objectiu és quantificar el carboni que cada any capturen els arbres urbans.
Com i qui mesura ‘el preu’ d'un arbre?
Per a quantificar-ho, el projecte es basa en la relació existent entre el diàmetre del tronc d'un arbre i l'altura d'aquest amb la quantitat de carboni que té acumulat en les seves diferents parts (arrels, tronc, branques, branquillons). A partir d'aquestes dades s'ha confeccionat un model matemàtic: el carboni fixat del CO₂ atmosfèric d'una arbre depèn directament del quadrat del diàmetre del tronc a una altura de 1.37 metres de la base del tronc, així com de l'altura de l'arbre.
Des de 2023, la segona setmana de març, centenars d'escolars de primària i secundària de la ciutat de Viladecans (ciutat missió EU 2030 per a la neutralitat de carboni), surten al carrer per a mesurar el diàmetre i l'alçada del tronc de gairebé un miler d'exemplars de diferents espècies dels 24 000 arbres urbans de la ciutat.
La diferència entre les mesures de dos anys consecutius permet estimar la massa de carboni que ha fixat cada arbre. A partir del tipus i nombre d'espècies totals, les mesures realitzades permeten tenir una quantificació de les tones de CO₂ capturades de l'atmosfera. Els resultats diuen que un arbre d'uns 30 cm de diàmetre captura entre 15 i 60 kg de CO₂ anualment, segons quina sigui l'espècie. El projecte va ser reconegut com a bona pràctica europea 2024 per la Comissió Europea en el marc del programa Urbact.
Els resultats: retrat d'un drama
Els resultats mostren una realitat incòmoda, però molt educativa, de la importància de retallar de forma dràstica les emissions i canviar el model energètic. De les aproximadament 170 000 tones que s'emeten anualment a Viladecans, només uns 900 tones són capturades pels arbres urbans. Un cotxe a combustió emet uns 100 grams de CO₂ per cada km; 1 kg de CO₂ cada 10 km. En un desplaçament de 100 km haurà emès uns 10 kg, el que captura en tot un any un arbre d'uns 15 cm de diàmetre. Un cotxe que anualment faci 10 000 km, haurà emès 1000 kg de CO₂.
Aleshores, quant val un arbre?
Tenint en compte que actualment no hi ha cap aparell ni eficient ni eficaç que transformi el CO₂ de l'atmosfera en sòlid, reduint la concentració en l'aire d'aquest gas i així mitigant les conseqüències adverses de l'efecte hivernacle, disposar de sistemes que, amb energia solar, de forma totalment autònoma, facin aquest procés, te un valor molt elevat. Aquests sistemes són els arbres.
Els arbres són éssers vius que ajuden altres ésser vius, els humans, en la lluita contra el canvi climàtic, aliats irreemplaçables en la retirada de CO₂ de l'atmosfera. I que, a més a més, tenen una llista llarga de beneficis: fan ombra i refreden la ciutat, alberguen biodiversitat que contribueix a reduir plagues, generen benestar emocional i físic. Si fossin una màquina, el seu preu estaria només a l'abast dels més poderosos. El seu preu és, per tant, incalculable.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.
