Quines són les platges o punts de la costa catalana més contaminades? Ecologistes en Acció ha presentat aquest dimarts l’informe anual Banderes negres, que des del 2005 identifica els casos que l’entitat considera més significatius de contaminació i mala gestió del litoral a l’Estat i n’escull dos per província. A Catalunya, els situen enguany a l'Ametlla de Mar per l’episodi de contaminació química del 8 d’agost i a la platja de la Paella de Torredembarra per les extraccions de sorra i l’abocament d'aigües residuals; al litoral de Sant Adrià de Besòs i a l’ampliació de l'aeroport del Prat; al Golfet de Palafrugell per la “degradació” marina i a les Muntanyes de Begur per la “pressió urbanística”.
En la roda de premsa per presentar l'estudi, l’entitat ha deixat clar que en total identifica 48 punts negres, però en podrien ser “milers”: “Tenim el litoral destrossat i no és casual. Els mars s’han posat a disposició del servei econòmic d’alguns pocs”, ha alertat Lucas Barrero, un dels portaveus d’Ecologistes en Acció. Així i tot, per posar negre sobre blanc el problema de contaminació a la costa catalana, des de l'entitat han resumit els casos més "flagrants".
Un clar exemple d'aquests casos "flagrants" es va viure a les comarques de Tarragona. En concret, el passat 8 d'agost a causa de la contaminació química a la platja de l'Ametlla de Mar. L’informe recorda que va aparèixer una “escuma blanca, viscosa i amb olor química” inicialment a la platja de Pixavaques que es va estendre després en altres punts i va obligar al tancament preventiu del litoral de l'Ametlla de Mar: "La resposta institucional es va centrar en el tancament preventiu de les platges i en la presa de mostres, però no s'han comunicat els resultats de les anàlisis, la qual cosa genera una sensació d'opacitat i desprotecció entre la ciutadania”, adverteix l’organització ecologista.
El litoral de Sant Adrià i l'ampliació de l'aeroport
L'informe d'enguany també ha volgut mantenir el focus en la contaminació "històrica" al parc i al litoral de Sant Adrià de Besòs. Els ecologistes busquen instar l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a examinar-ne el subsol. L’entitat alerta que, tot i que l’espai ja es va descontaminar el 2023 després que s’hi detectessin metalls tòxics, encara n’hi podrien quedar “restes”.
L’altra bandera negra a les comarques de Barcelona és per al projecte d'ampliació de l'aeroport del Prat, que l’entitat veu una “amenaça” per a l’espai protegit de la Ricarda. Els ecologistes sostenen que el projecte és “incompatible” amb els compromisos climàtics i amb un model de mobilitat sostenible i alerten de l’“alt risc jurídic i ambiental”.
Pressió urbanística i mediambiental a la Costa Brava
A la Costa Brava, Ecologistes en Acció posa el focus enguany en el Golfet de Palafrugell i altres cales per l’augment d'embarcacions d’esbarjo; un increment que, segons alerta, “està degradant greument” l’ecosistema costaner, sobretot perquè l'ancoratge n’arrenca la vegetació. L’organització ecologista assegura que moltes embarcacions “incompleixen la llei” i que les administracions “no instal·len boies, ni vigilen, ni sancionen”. Per això, demana “reforçar la normativa, augmentar la vigilància i limitar l'afluència d'embarcacions”.
La darrera bandera negra al litoral català se situa a les Muntanyes de Begur, protegides pel Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). L’entitat avisa que aquest entorn pateix una “pressió urbanística creixent que n’amenaça els valors naturals i els connectors ecològics” i creu que falta protecció normativa davant les edificacions en zones sensibles, tot i “alguns èxits” d’entitats ecologistes i plataformes locals, que han impulsat al·legacions, informes i mobilitzacions davant d’aquesta situació.
