Aquest cap de setmana va fer un any que el Govern va decretar l'emergència per sequera al sistema Ter-Llobregat. Fins a 222 municipis de la regió metropolitana de Barcelona, l'àrea urbana de Girona, la Costa Brava sud i part de la Catalunya Central patien les restriccions sectorials més severes i la limitació del consum d'aigua a 200 litres per habitant i dia.
Era el punt culminant de la pitjor sequera de la història contemporània de Catalunya. Els cinc embassaments del Ter, el Llobregat i el Cardener només tenien 100 hm3 de reserves (16%), una situació mai vista des de la seva construcció. La situació, per cert, encara va empitjorar unes setmanes, fins que les pluges d'inici de març van permetre un punt d'inflexió quan els pantans ja només tenien uns 90 hm3.
El doble de reserves en un any
Respecte el febrer de 2024 la situació ha girat com un mitjó. Fa setmanes que les reserves es mantenen el doble que un any enrere. Aquest dilluns, per exemple, hi ha 205 hm3 als embassaments del sistema Ter-Llobregat, fet que suposa un 33,5% de la capacitat.
Això sí, la dada queda lluny dels 240 hm3 assolits a final de juny passat -després de tres mesos i mig de precipitacions quasi continuades- i dels 220 del novembre passat, quan es van encadenar les dues setmanes més plujoses des del temporal glòria de gener de 2020.
Evolució del sistema Ter-Llobregat (2020-2025)
De fet, la segona meitat de novembre, el desembre i especialment el gener han estat molt secs, un fet força habitual a les conques internes. Aquest fet ha propiciat un descens constant -però suau- de les reserves d'uns tres punts. Caldrà veure si es confirma el canvi de temps que es dibuixa per al cap de setmana vinent per trencar aquesta tendència.
Encara lluny de la normalitat
Els actuals 205 hm3 mantenen Catalunya lluny de la normalitat hídrica. De fet, des del Govern fa mesos que es parla de “sequera estructural” i per això consideren que la solució exigeix augmentar l'oferta de recursos hídrics, especialment en regeneració i dessalinització. Destaca el cas de Sau -l'ACA contina buidant-lo en favor de Susqueda- amb menys del 7%, mentre que la Baells és el que està més ple amb un 55%.
Actualment, el sistema Ter-Llobregat està en alerta, l'escenari del pla de sequera que preveu les restriccions mínimes. Per sortir-ne, caldria arribar a 270 hm3 durant el febrer o ja directament a 300 en els mesos posteriors, un fet que ara mateix es preveu complicat.
Si mirem el got mig buit, l'escenari d'excepcionalitat -que suposa endurir les restriccions- se situa en 145 hm3, encara amb un marge de 50 hm3. Tot i això, la mateixa consellera Sílvia Paneque va advertir que, si continuava sense ploure, no es podia descartar durant la primavera.
La bona notícia és que les previsions a llarg termini -això sí, amb molt baixa fiabilitat- apunten a una primavera plujosa. Segons els models del Servei Meteorològic de Catalunya, el febrer seria pluviomètricament normal, però tant el març com l'abril estarien clarament per sobre la mitjana. Si aquest es complís, el país podria afrontar amb certa calma l'estiu.
Malgrat que la situació és ràdicalment diferent a la de fa un any, hi ha fins a 37 municipis de les conques internes de Catalunya en emergència per sequera. La gran majoria (34) són a l'Alt Empordà: els 12 que s'abasteixen de l'embassament de Darnius-Boadella -entre els quals Figueres i Roses- i els 22 que ho fan de l'aqüífer Fluvià-Muga.
En el primer cas mai han deixat d'estar en aquest escenari extrem mentre que en el segon hi van reingressar fa pocs dies. A més, es mantenen en emergència dos municipis del Baix Camp -Riudecanyes i Duesaigües- així com Sant Feliu de Codines, en aquest cas per voluntat del mateix ajuntament.
Per altra banda, hi ha més d'un centenar de pobles que segueixen en excepcionalitat -sobretot al nord-est- i gairebé 400 (el 62%) en alerta. En canvi, només hi ha 36 municipis de les conques internes que estiguin en situació de plena normalitat, des del punt de vista de les reserves d’aigua. Tots ells, concentrats al Berguedà, el Ripollès, també al Pla de l’Estany i a l’Alt Camp.