El planeta s'enfronta a un nou episodi del Niño que pot ser “potencialment intens”. L'Organització Meteorològica Mundial va anunciar fa setmanes que s'estaven produint les condicions per fer-ho realitat mentre que la NOAA nord-americana ja n'ha constatat l'inici. En aquest context, el projecte europeu Copèrnicus ha anunciat una dada inquietant: mai abans els oceans havien estat tan càlids a l'inici del nostre estiu. “Entrem en un territori desconegut”, adverteix el climatòleg Carlo Buontempo.
Dos sistemes, la mateixa conclusió
Determinar la temperatura mitjana de la superfície terrestre o dels oceans no és fàcil. Cal desenvolupar models -a partir d'aproximacions diferents- que estimin un valor. Ara bé, dos sistemes independents entre si -el Servei de Canvi Climàtic Copernicus (C3S) i el Servei Marí Copernicus (CMEMS)- han arribat a la mateixa conclusió: els oceans mai havien estat tan calents a l'inici de l'estiu de l'hemisferi nord.
Concretament, les dades obtingudes a través del CS3 van registrar el passat 21 de juny una temperatura mitjana de 20,86 °C a la superfície marina global. Aquesta xifra supera els rècord vigent (20,83) assolit tant els anys 2023 com 2024.
Per la seva banda, el Servei Marí de Copernicus ha ratificat la gravetat de la situació amb les seves mètriques. En aquest sentit, estimen que el 21 de juny es va arribar a 21,0 graus exactes, una dècima més que el rècord anterior.
Cap a territori desconegut
Que aquest rècord s'hagi assolit quan tot just es comença a formar un episodi del Niño potencialment intens preocupa als científics. En aquest sentit, Carlo Buontempo, director del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus a l'ECMWF, adverteix que les dades podrien assenyalar el començament d'una “nova fase climàtica que abocarà la humanitat a un territori desconegut”. D'aquesta manera, tot apunta que la segona meitat del 2026 -però especialment el 2027- podria assolir l'escalfament global més elevat respecte a l'era preindustrial d'ençà que hi ha registres.
Des de l'àmbit acadèmic, Javier Lillo Ramos, col·laborador honorífic de la Universidad Rey Juan Carlos, qualifica aquestes dades d'“extremadament preocupants". Lillo, en declaracions a Science Media Centre, assenyala que aquests resultats no només baten rècords recents, sinó que constaten un augment sostingut de la temperatura en regions extrapolars durant els darrers anys, fet que s'explica per l'emissió de gasos d'efecte hivernacle.
La rigorositat de les dades també ha estat valorada per Sergio Moreno Borges, investigador en biologia marina, explica en el mateix portal que les conclusions es fonamenten en un sistema d'observació triple que combina satèl·lits, vaixells i sensors in situ, i que el fet que dues entitats independents arribin exactament als mateixos resultats referma la fiabilitat i la certesa científica d'un diagnòstic que “ja no admet discussions”.
Més enllà de les dades, la comunitat científica alerta de les greus implicacions d'aquesta acceleració tèrmica a curt i mitjà termini. Les prediccions apunten que, malgrat els marges habituals d'incertesa de qualsevol model, la combinació de l'escalfament global amb un episodi del Niño potencialment intens -hi ha qui parla d'un Superniño, malgrat no formar part de l'escala oficial d'avaluació- aboca el planeta a nous rècords així com fenòmens meteorològics extrems “més intensos i menys predictibles”.
Cal recordar que el planeta encadena els tres anys més càlids. Concretament, el 2024 va suposar el rècord vigent -amb un escalfament d'1,60 ºC-, mentre que 2023 i 2025 se situen en segona i tercera posició, amb valors molt similars.
