Fa anys que l'agricultura regenerativa es consolida com una alternativa. Tanmateix, a diferència de l'ecològica, no disposa d'una certificació oficial. Aquest fet provoca que, com acostuma a passar en altres àmbits, hi ha empreses que s'han apropiat d'aquest terme com a eina de greenwashing, fet que suposa un greuge per als veritables productors. Per superar aquest atzucac, científics i pagesia han definit 10 criteris per fixar què és i què no és agricultura regenerativa.
Els criteris de l'agricultura regenerativa real
Com determinar què és realment agricultura regenerativa? Un projecte, impulsat pel CREAF i l’Associació Espanyola d’Agricultura Regenerativa Ibèrica publica aquest dijous un document de referència fruit del consens d'unes 200 experts entre productors, entitats i científics d'arreu de l'Estat.
Un dels elements claus és la cura del sòl, amb qüestions com evitar llaurar per preservar una estructura que tarda anys a formar-se així com mantenir-lo cobert tot el possible, amb restes de poda o altres cobertes vegetals, per reduir l’erosió i mantenir la humitat, o integrar el pasturatge dirigit de manera que el ramat es mogui diàriament, per ajudar amb els seus excrements i el trepig a fertilitzar la terra. També destacar gestionar la finca agroecològicament, reduir l’ús d’aigua i minimitzar els residus. A més, s’estableix un pilar social que fa valdre l’estret vincle de l’agricultura amb la salut del territori i de les persones.
A més, aquests criteris s’han desenvolupat de manera específica per a sis tipus de producció: oliveres, cítrics i fruiters, viticultura, horta, conreus herbacis i ramaderia bovina, i en el futur es preveu ampliar-ho amb més cultius.
- Context: adaptar i aplicar les pràctiques regeneratives al context territorial, ambiental, social i agronòmic de cada finca, en coherència amb una planificació a llarg termini.
- Aigua: planificar, dimensionar i desenvolupar la producció agroramadera d'acord amb la disponibilitat hídrica i la realitat geològica i edafoclimàtica de la regió, i realitzar pràctiques de maneig hidrològic que promoguin un ús responsable i no contaminant de l'aigua, afavorint la captació i retenció d'aigües pluvials en el paisatge.
- Biodiversitat: realitzar pràctiques que activament protegeixin i augmentin la biodiversitat tant silvestre com cultivada/domèstica.
- Pasturatge dirigit: en presència de bestiar herbívor o omnívor, que és una pràctica altament desitjable i recomanable, integrar-lo amb pasturatge dirigit.
- Sense llaurada: eliminar el llaurat amb bolcada de les capes del sòl i reduir al màxim la llaurada vertical.
- Cobertura: mantenir el sòl cobert durant el període de temps més llarg possible amb matèria vegetal o animal.
- Cultius: en el cas dels cultius estacionals, aplicar associacions i/o rotacions i/o diversificació de cultius combinant-los en l'espai i en el temps.
- Inputs: gestionar, com a objectiu fonamental, la finca sense fertilitzants o biocides de síntesi química (herbicides, insecticides i fungicides), transgènics ni els generats per edició genètica (aplicant sempre el principi de precaució i tenint en compte els possibles avenços científics).
- Plàstics i residus: minimitzar l'ús de plàstic i de materials no reciclables, i garantir el reciclatge adequat del que s'utilitzi.
- Vincle social i territorial: fomentar la cooperació territorial i la transferència de coneixement per enfortir la comunitat i la sostenibilitat del territori.
“Per estendre el model regeneratiu en un món que cada vegada afronta més reptes ambientals i socials, és imprescindible que la ciència s’impliqui i dialogui amb el sector agrícola. El futur de la nostra alimentació en depèn”, assegura el catedràtic Javi Retana, investigador del CREAF i coordinador científic del projecte.
L'agricultura regenerativa, viable a llarg termini
Paral·lelament, el CREAF acaba de publicar resultats d'una investigació que defensen amb més força aquest model alternatiu d'agricultura. Després de dos anys d’anàlisi i comparatives, es conclou que l’agricultura regenerativa produeix aliments més saludables, i que pot fer-ho en la mateixa quantitat i amb un cost similar o fins i tot inferior que el sistema convencional, si es té en compte el llarg termini.
Per fer-ho, s'ha comptat amb la participació de quatre finques de Catalunya que fa diversos anys que apliquen tècniques regeneratives en diverses de les seves parcel·les d’horta (Verdcamp Fruits), vinyes (Família Torres), fruiters (Pomona Fruits) -tres finques que compten amb el certificat ecològic i han decidit anar un pas més enllà amb l’agricultura regenerativa- i vaques de pastura (Planeses).
Dolores Raigón, investigadora de la Universitat Politècnica de València i experta en anàlisi nutricional, assenyala que s’ha detectat més contingut mineral i de substàncies antioxidants en les carabasses regeneratives de Verdcamp Fruits. En la mateixa línia, les peres de Pomona Fruits destaquen pel seu equilibri en la concentració d’àcids i sucres totals.
Per la seva banda, la llet procedent de les vaques de les finques regeneratives de Planeses presenta un índex aterogènic clarament més baix.“Això vol dir que hi ha menys àcids grassos associats a la formació de plaques a les artèries”, afegeix Raigón. En el cas del iogurt regeneratiu, els resultats són encara més positius, ja que presenta índexs aterogènics i trombogènics -que mesuren la tendència dels greixos a afavorir la formació de coàguls a la sang- més baixos, “en general, això s’associa a un perfil lipídic més saludable, amb menor risc cardiovascular i de formació de trombes”.
Més enllà dels aliments, les dades revelen que la gestió regenerativa té efectes positius sobre el sòl. “S’ha estimat que augmentant cada any un 04 % la retenció de carboni de tots els sòls agrícoles i forestals es podria compensar la totalitat de les emissions actuals de gasos amb efecte d’hivernacle”, destaca Sara Marañón, investigadora del CREAF. També han detectat que la capacitat de retenció d’aigua és d’almenys un 9 % més alta a les parcel·les regeneratives.
