El retorn de Donald Trump a la Casa Blanca han afegit més incertesa al panorama internacional, ja prou trasbalsat. La victòria del republicà era una possibilitat real, però ha sobtat l'abast del seu triomf, molt més després que la candidatura de Kamala Harris aparegués de manera sorprenent. Com afectarà l'esdeveniment a les relacions internacionals i, en especial, a Europa?
Hi ha poques analistes amb més expertesa sobre la Unió Europea que Carme Colomina. Excorresponsal a Brussel·les, excap d'internacional a Catalunya Ràdio i al diari Ara, Colomina és investigadora sènior del CIDOB i professora al Col·legi d'Europa, a Bruixes. Un dels seus camps de treball és la desinformació, un factor clau en les darreres eleccions als Estats Units.
Com va viure el recompte electoral als Estats Units?
He d'admetre que, si ja em temia una victòria de Donald Trump, no m'esperava que fos tan àmplia. I em va sobtar com el vot a Trump ha guanyat transversalitat, fins i tot en una part dels electors i en zones tradicionalment demòcrates. No en preveia la magnitud.
És el que més l'ha sobtat?
Això i un fet que no sé si ha estat una sorpresa o una confirmació del que ja es produeix de fa temps: el poc impacte que tenen determinades retòriques en campanyes electorals. Estem en una tendència en què la mentida ja no penalitza electoralment. La bel·ligerància i el discurs d'odi de Trump no sé fins a quin punt no té impacte electoral o, pel contrari, té un efecte mobilitzador que ens hauria de fer reflexionar sobre com ha canviat la relació de l'electorat amb la política i la relació de tots plegats amb el que és veritat i no és veritat.
És especialista en desinformació, que ha jugat un paper clau en aquestes eleccions. Un element sorprenent ha estat la irrupció d'Elon Musk en la campanya. Just enmig d'un debat sobre l'ús de les xarxes i quan la UE ha aprovat la llei de serveis digitals per intentar limitar l'extensió de notícies falses.
Hi ha moltes lectures del que ha estat aquesta campanya electoral, però una d'elles és entendre que aquesta també ha estat la campanya d'Elon Musk. És interessant de veure com han evolucionat les xarxes socials del primer Trump al segon Trump. El 2016, Trump agafa per sorpresa els mitjans tradicionals, que en plena crisi de model per la necessitat de tràfic, acaben comprant els estirabots de Trump. Li donen les primeres pàgines dels diaris i les web digitals. Trump té l'habilitat de segrestar l'agenda dels mitjans tradicionals.
"Aquesta ha estat també la campanya d'Elon Musk. La nit electoral, va fer un tuit als usuaris de X: 'A partir d'ara, vosaltres sou els mitjans'"
Després de la inauguració del mandat, la seva portaveu va fer aquella roda de premsa hostil i combativa contra els mitjans que han cobert la inauguració i diu que ells són allí per exigir responsabilitats als mitjans. Trump esdevé el líder d'un moviment que ja no els necessita per parlar directament a la seva gent. Per mi, aquest és l'inici. Si mirem ara, Elon Musk fa un tuit la nit electoral en què diu als usuaris de X: "A partir d'ara, vosaltres sou els mitjans".
Realment inquietant.
Després de l'atac al Capitoli, hi ha una crisi reputacional de les xarxes, que se senten assenyalades amb el dit per haver disseminat el discurs d'odi. Després d'aquesta crisi reputacional, Musk compra Twitter, el converteix en X i ja no és només una cadena de transmissió sinó un instrument de campanya, de construcció de l'argumentari.
I això, l'Amèrica liberal, el Partit Demòcrata, no han sabut contrarestar-ho?
El tema de les xarxes socials va més enllà de les mateixes plataformes. I va molt lligat a la idea que tenen els nord-americans de la llibertat d'expressió. El tema de la regulació de les xarxes està fora de discussió per ells. Val a dir que a Brussel·les explicaven que la mateixa Administració Biden, off the record, deien als europeus que ja els anava bé totes les iniciatives legislatives que volien posar alguns límits.
Vistos els resultats electorals, sembla que aquell entusiasme que va acompanyar el llançament de Kamala Harris era una mica impostat.
Sí. El partit va tancar files entorn la líder d'emergència. Sobre les lectures que ara hauran de fer els demòcrates sobre què ha fallat, la primera és entendre les limitacions d'una campanya que comença a l'agost. La segona és la mateixa candidata, que era una gran desconeguda pels nord-americans, en part perquè va ser amagada pel mateix president, que en cap moment l'havia preparat per al relleu. Després, s'ha centrat molt en la por a Trump quan això ja estava molt inoculat. I finalment, per mi l'error definitiu, van ser les declaracions de Biden la darrera setmana menyspreant el votant de Trump. El mateix error que va fer Hillary Clinton el 2016. Això demostra que el Partit Demòcrata no ha entès encara què estava passant.
Després de la victòria de Trump, proliferen les lectures apocalíptiques sobre el futur que ens espera. Hi coincideix?
Malgrat que aquest serà el segon mandat de Trump, crec que continua sent un gran interrogant. El que defineix més Trump és la imprevisibilitat. Per tant, és difícil saber. Sí que és cert que en un món ja molt inestable, l'arribada de Trump a la Casa Blanca agreuja les incerteses. Podem imaginar algunes coses, com la guerra aranzelària, que d'alguna manera els demòcrates han mantingut. Segurament es reforçarà. També sabem quin to empra quan parla dels europeus. Ho veiem aquests dies, quan tothom intenta fer una aposta per l'entesa abans no arribin les tensions. Començant per Volodimir Zelenski.
Aquests dies s'ha celebrat un Consell Europeu a Budapest, que ha explicitat la diversitat de mirades davant el retorn de Trump. Creu que la UE sabrà trobar una estratègia comuna per donar robustesa al projecte europeu? O tem més aviat que el trumpisme acabi important-se d'alguna manera a Europa?
Ja els tenim alguns elements del trumpisme. Aquí podria donar una resposta optimista i una de pessimista. L'optimista seria que l'arribada de Trump obliga la UE a accelerar els seus plans d'autonomia estratègica i decidir si de veritat pot fer un pas endavant. La pessimista és que probablement aprofundirà les febleses internes de la UE. Perquè també és veritat que hi ha una Europa que espera Trump amb els braços oberts, començant per Viktor Orban. Qualsevol proposta de Trump sobre l'OTAN o una possible negociació amb Ucraïna reforçarà aquells punts que ja són divisius dins de la Unió.
Per exemple?
Què vol dir una pau justa a Ucraïna. Es contempla una integritat territorial per a Ucraïna? Hem de pensar que és una UE on l'extrema dreta ha anat guanyant força però, a més, els seus motors tradicionals són més febles que mai i em refereixo a la situació política a París i Berlín.
Ara, amb la perspectiva d'eleccions anticipades a Alemanya.
En efecte. I sempre que ve un període electoral a Alemanya, l'activitat legislativa a Brussel·les frena bastant per no interferir en la campanya. I després tenim un govern a França que depèn molt dels vots de Marine Le Pen a l'Assemblea. El problema és que potser els interessos de la UE no són els mateixos per tots els socis.
L'eix París-Berlín podran mantenir-se com a nucli dur europeu?
És un eix que continua sent imprescindible però ja no és l'únic, no pot marcar en solitari cap on va la Unió Europea.
Serà Trump qui acabarà canviant Europa?
Europa ja està canviant i no ho ha decidit per Trump, sinó per la urgència i per la por que va suposar la invasió russa d'Ucraïna. La primera Administració Trump fins i tot va tenir un efecte cohesiu a Europa, però l'amenaça que suposa la invasió russa ha canviat la UE, la seva política exterior i de defensa. La UE sempre s'havia definit com un poder tou i entra en un procés de rearmament que mai havia format part de l'ADN de la Unió. En aquests moments, hi ha una transformació existencial de la UE per adaptar-se a un món que li és hostil, el multilateralisme està qüestionat i la legalitat internacional es desafia sense conseqüències, com veiem a l'Orient Mitjà.
Aquest gir cap a un rearmament el veu consolidat.
Si no es dona més és per raons pressupostàries i per no tensionar més les economies europees. La nova Comissió Europea comença a funcionar la setmana propera i en aquesta nova legislatura les tensions seran pressupostàries. Cal aprovar un nou marc financer i decidir com es finançarà aquest procés de construir una defensa europea. Si, finalment, Trump decidís retirar l'ajuda a Ucraïna i la pressió de Trump sobre l'OTAN perquè s'augmentin les aportacions dels estats europeus membres, encara posaria més pressió a unes economies tensionades. Estic pensant especialment en Alemanya.
Podríem anar a un escenari en què canviïn molt les nostres vides com a europeus? Ho dic pels canvis pressupostaris que pot haver, que poden obligar a modificar les prioritats dels governs.
Crec que hi haurà debats a fer en els estats membres i a nivell europeu. Hi ha altres fórmules de finançar aquest rearmament? Una de les discussions sobre la taula és que si es van fer uns eurobons per finançar la pandèmia, es podria fer el mateix en defensa.
La victòria trumpiana donarà ales a l'extrema dreta i tot tipus de populismes.
En aquest sector fins i tot hi ha una competència interna que podem exemplificar amb Giorgia Meloni i Viktor Orban. Veiem com Meloni té més capacitat d'influir a Brussel·les i Orban té més capacitat de desafiar a la Unió Europea.
"Si Trump es retira dels Acords de París i la UE vol mantenir els compromisos climàtics, necessitarà inevitablement de la Xina"
Un altre gran tema és com poden evolucionar les relacions amb la Xina.
Aquí hem de tenir en compte que no hi havia tantes diferències entre Trump i Harris. Només discrepaven en la quantitat d'aranzels que volien imposar. Però sí que es dibuixa un escenari de competició comercial. No sé si arribarem a una guerra comercial declarada. Serà interessant veure el paper que jugarà la UE, que és el primer soci comercial dels Estats Units i de la Xina, el que obliga Europa a tenir un paper propi. I en funció del grau d'hostilitat de Trump amb la UE, això pot obligar a la Unió a buscar altres aliances. Per exemple, en un tema com el canvi climàtic.
En qui pensa?
Si els Estats Units fan el que van fer en el primer mandat de Trump, retirant-se dels Acords de París, i la UE vol mantenir els compromisos climàtics, necessitarà inevitablement de la Xina.
Ho veu factible?
Podria passar. Poden haver-hi moviments en diverses direccions. Anem a un escenari de necessitats flexibles.
Hi ha també el conflicte de Taiwan, que segons com es pot enverinar.
En aquests moments es fa difícil esbrinar per on pot evolucionar.
The Wall Street Journal va publicar que en una trobada de Trump amb el seu consell editorial. A la pregunta de què passaria a Taiwan, Trump va respondre: "No serà necessari recórrer a la força perquè Xi Jinping ja em coneix i sap que estic molt boig".
És que és clar, quan el nivell estratègic és aquest, se'm fa molt difícil dir què pot passar.
"Vox ha fet una aposta apartant-se de Meloni i resituant-se amb el grup dels patriotes d'Orban, obrint una via de connexió amb Trump"
Pel que fa a la política espanyola, quin impacte hi veu?
En el cas espanyol, una de les pressions que hi haurà serà també en el finançament de la defensa. Espanya continua sent dels membres de l'OTAN que, malgrat haver incrementat la seva aportació, encara està per sota del que es reclama. Aquest seria un dels punts de fricció amb l'Administració Trump.
I quin efecte tindrà el retorn de Trump en el terreny de la dreta espanyola?
Crec que aquesta connexió transatlàntica de Trump va directament a l'anomenat grup dels Patriotes, de nova creació al Parlament Europeu, impulsat per Orban. Si mires qui són, trobes els guanyadors de les darreres eleccions a Europa. Hi ha Orban, hi ha Marine Le Pen i pensem que hi ha eleccions presidencials a França el 2027, hi ha l'FPO austríac, que va quedar com a primera força a les darreres eleccions, hi ha Geert Wilders, guanyador també als Països Baixos, i hi ha Vox. Vox estava tradicionalment amb Meloni, però ha fet una aposta resituant-se amb aquest grup. Això li obre una via de connexió amb Trump i els Estats Units.
Creu que l'efecte es deixarà sentir en el PP?
Diria que aquí les dinàmiques són més internes.
Una vegada més, la majoria d'enquestes i anàlisis han errat. Vostè, que és analista, què creu que els manca a la majoria d'observadors quan s'acosten a una realitat com la nord-americana?
S'ha de reflexionar sobre com ha augmentat el vot als republicans en zones com a Brooklyn i el bronx. Proporcionalment, Harris ha tingut menys vot femení que els que va tenir Biden. Hi ha una lectura a fer pels demòcrates, ja que són ells els qui han perdut. Crec que l'economia explica el descontentament, explica el vot, però també ho explica el canvi que han suposat les xarxes socials i la nostra relació amb la veritat.
El factor prejudici també hi ha tingut algun paper?
Crec que va ser durant la campanya de Hillary Clinton el 2016, que vaig llegir una frase de Condoleezza Rice, l'exconsellera nacional de Seguretat amb George Bush: "Els Estats Units estan preparats per elegir president un negre, però no una dona".