Reagrupament Nacional (RN) va guanyar aquest diumenge la primera volta de les eleccions legislatives a França amb el 33,2% dels vots. A la Catalunya Nord, la victòria es va traduir en un suport superior al 45% en tres de les circumscripcions i del 54,98% a la segona, on el partit ja té la diputada assegurada, Anaïs Sabatini. Malgrat la crida a agrupar les esquerres per aglutinar el vot a través del Nou Front Popular, els experts i expertes no creuen possible un gir en la segona volta a la Catalunya Nord i veuen "inevitable" la victòria del partit d'extrema dreta. "Podem suposar que molt traspàs de vot anirà cap a l'extrema dreta i d'aquí a pocs dies podríem veure algunes circumscripcions amb més del 60% del vot a RN", afirma el sociòleg, Gautier Sabrià.
Els comicis van sorprendre la ciutadania francesa la mateixa nit de les eleccions europees. L'extrema dreta va guanyar les eleccions i enmig del recompte, el president Emmanuel Macron va anunciar la dissolució de l'Assemblea Nacional i la convocatòria electoral. La primera volta, però, n'ha seguit les petjades. El partit de Marine Le Pen va aconseguir ser primera força, deixant els de Macron en tercera posició i amb un Nou Front Popular -amb un 27,9% dels vots- intentant aglutinar el votant d'esquerres.
A la Catalunya Nord, en aquesta primera volta, 368.603 persones estaven cridades a votar a les quatre circumscripcions. D'aquestes, van votar 250.076. Una xifra que suposa un 68% de mitjana i que suma 20 punts respecte dels comicis de fa dos anys. Aquí, el partit de Le Pen ha guanyat a les quatre circumscripcions, la qual cosa fa que la formació encari la nova jornada de votació amb un clar avantatge.
Per a Sabrià, es tracta d'una situació històrica perquè "mai havia passat a la història de la política francesa" que hi haguessin diputats d'extrema dreta escollits en primera volta. "N'hi ha 38 a tota França i una d'elles és a la Catalunya Nord", afegeix el sociòleg.
Els resultats obtinguts en aquesta primera volta, però, no són tan diferents dels que el partit de Le Pen va aconseguir en la primera ronda a les legislatives del 2022 a la Catalunya Nord. Aleshores, però, Reagrupament Nacional no va arribar en cap de les quatre circumscripcions al 40% dels sufragis. En aquesta ocasió ha superat en totes quatre el 45% -entre 10 i 15 punts per sobre de fa dos anys-. A la segona volta que es van disputar Macron i Le Pen, RN va guanyar, de nou, en totes les circumscripcions.
La situació constata el "feu" d'extrema dreta a la Catalunya Nord i la seva consolidació. De fet, la capital, Perpinyà, és la ciutat més gran governada pel partit de Le Pen de la mà de l'alcalde Louis Aliot. "En dos anys, hem tingut els mateixos candidats en les legislatives i, fins i tot, sense fer campanya, les quatre diputades d'aquestes circumscripcions han guanyat vots", explica Sabrià. Això s'explica, diu, per un "clima molt favorable" a l'extrema dreta. "Aquestes diputades, simplement, han surfejat l'ambient", afegeix.
Una participació alta
A més a més, com dèiem, en aquests comicis la participació ha superat amb escreix la de fa dos anys. "Efectivament, els vots d'esquerres han pujat. Però amb un 20% més de participació, un 10% se l'ha endut l'extrema dreta", diu Sabrià. Per al professor d'història a secundària a la Catalunya Nord Pablo Bonat això demostra que "fins i tot amb una alta participació continuen tenint un molt bon resultat". I conclou: "Això consolida d'alguna manera la seva presència a la Catalunya Nord".
De fet, cap dels dos creu que aquest escenari es pugui revertir en la segona volta d'aquest diumenge. "Es parla que hi pugui haver una petita disputa a la tercera circumscripció, però veient el resultat a les altres dues, sembla pràcticament impossible que Reagrupament Nacional pugui perdre els diputats", diu Bonat. "Malauradament, es fa difícil pensar que hi pugui haver una altra sortida", afirma Sabrià.
L'únic dubte, afegeix, el planteja en quina posició se situaran els votants de Macron. "Pot semblar complicat que molts d'ells apostin per les esquerres, perquè a molts el programa del Nou Front Popular no els encaixa i sí que ho pot fer el del liberalisme", remarca. Això, afegeix el sociòleg, pot provocar el traspàs de molts d'aquests vots a l'extrema dreta. "D'aquí a pocs dies, podríem veure una extrema dreta per damunt del 60% en algunes de les circumscripcions", afegeix.
I a què es deu l'ascens a la Catalunya Nord? Sabrià diu que en el cas de la segona circumscripció, el vot cap a l'extrema dreta és "històric", i assegura que "és un dels llocs on és més fort". A Perpinyà, en canvi, on Alliot governa des del 2020, el vot cap a l'extrema dreta ha "baixat" lleugerament, però continua essent la primera opció. "Jo penso que el vot a RN és un vot de protesta contra les elits d'alguns dels territoris més oblidats de la República Francesa, entre els quals hi ha la Catalunya Nord", afegeix Bonat.
El docent creu que, d'alguna manera, el suport als de Le Pen respon al "fracàs" de les polítiques socialdemòcrates que s'ha apropat massa a les elits i han "deixat oblidades totes aquestes regions que consideren que cap dels governs precedents han pogut trobar solució als seus problemes".
La relació amb el Principat i Puigdemont
Pel que fa a les conseqüències que els resultats electorals poden tenir en les relacions amb el Principat, tant Sabrià com Bonat coincideixen que Alliot està marcant la línia a seguir amb una catalanitat basada en el "folklore" i amb vincles amb València i Palma (ciutats amb qui Perpinyà s'ha agermanat). "I això segurament té més a veure amb el fet que són ciutats grans governades per l'extrema dreta", diu Sabrià. "Alliot aposta per una catalanitat rossellonesa desconnectada del sud i això ja dona pistes", afegeix Bonat.
Sobre Puigdemont, recorden que Le Pen va anunciar que seria "implacable" amb l'expresident de la Generalitat. "Va dir que l'entregaria a les autoritats espanyoles. Crec que amb això està tot dit", afirma Bonal. Sabrià, per la seva banda, creu que l'estat francès mai ha vist bé la presència del líder moral de Junts a la Catalunya Nord. "Això no agrada a un estat centralista i on la unió nacional és tan important", afegeix Sabrià. A més a més, diu, "sempre espanta" que hi pugui haver "contaminació" de la situació política de sud a nord.
Però, i als carrers? Com es viu aquesta segona volta? Passejant per Perpinyà costa trobar cartells electorals i en tots els punts on n'hi ha, els de Reagrupament Nacional i del Nou Front Popular estan enganxats l'un al costat de l'altre. Molts dels ciutadans i ciutadanes declinen parlar davant de càmera. Alguns al·leguen no votar, d'altres mostren "preocupació" i "neguit" per l'escenari que es presenta i finalment uns últims no amaguen el seu suport a RN.
Entre els que parlen fora micròfons, hi ha un veí de Perpinyà que parla en català i que explica que a la segona circumscripció -una regió eminentment agrícola- hi ha hagut canvi de vot ja "irreversible". Així s'expressa: "Històricament, votaven socialistes i ara han girat". També apunta a un rerefons vinculat a la sensació d'inseguretat i a la immigració, que l'extrema dreta "promet atacar".
Entre els que sí que accepten parlar a càmera, hi ha la Dominique, que assegura que aquest diumenge ho tindrà "difícil" per escollir: "Entre la pesta i el còlera, no sé pas què triar, perquè jo estic en contra de tots els extrems. Tots els extrems fan por", afirma. "Per tant, no ho sé. I dic: pobra França!", afegeix.
Qui també ho veu complicat és Carina Fernandes, que diu que és "molt difícil per al poble de la Catalunya Nord poder posicionar-se" i que molts prefereixen no votar. A tot això, afegeix, s'hi suma una altra dificultat: "Alguns col·legis tanquen massa aviat i, per tant, per a la gent que aquell dia treballa, si arriben a les 18:00 o a les 18:30, se'l troben tancat", explica. Amb tot, afirma que "els resultats divideixen" i que costa "motivar la gent"; però insisteix que encara no s'ha "acabat" perquè falta la segona volta.
A l'Alain la situació política li fa por. "Penso que, malauradament, és inevitable que l'extrema dreta passi a la segona volta", afirma. Entre els motius, creu que ha fet una "bona campanya de comunicació" i ha aconseguit "revalorar" el partit. "La gent pensa que -amb l'extrema dreta- els seus problemes es resoldran", afirma.
Qui, per contra, veu com una bona notícia l'ascens del partit de Le Pen és Patrick Cambres. Agricultor de professió, tot i que ara té una parada de verdures al carrer a Perpinyà, diu que espera que els resultats de la primera volta es mantinguin en la segona votació d'aquest diumenge. "A França no podem continuar amb aquest funcionament", diu. "La globalització ha estat fatal per a França", afegeix. En aquest sentit, afirma que "Mitterrand, Chirac, Sarkozy i Hollande són el mateix".
