Trump hi torna: aranzels del 10% als països europeus que s'oposin a l'annexió de Groenlàndia

La mesura afecta Dinamarca, Noruega, Suècia, França, Alemanya, el Regne Unit, els Països Baixos i Finlàndia

Publicat el 17 de gener de 2026 a les 18:13
Actualitzat el 17 de gener de 2026 a les 21:41

El president dels Estats Units d'Amèrica, Donald Trump, ha anunciat aquest dissabte la imposició d'aranzels del 10% a les importacions de vuit països que s'han oposat a l'annexió nord-americana de Groenlàndia. Aquests impostos afectaran Dinamarca, Noruega, Suècia, França, Alemanya, el Regne Unit, els Països Baixos i Finlàndia a partir de l'1 de febrer i s'incrementaran fins al 25% l'1 de juny "fins que s'arribi a un acord per a l'adquisició total i completa de Groenlàndia", ha dit Trump a la seva xarxa social, Truth Social.

Ha assegurat que els EUA han intentat aquesta compra des de fa més de 150 anys i que "molts presidents ho han intentat" però que Dinamarca ho ha rebutjat sempre. Trump ha tornat a esgrimir raons de seguretat per controlar aquest territori àrtic i ha insistit que "la Xina i Rússia volen Groenlàndia i no hi ha res que Dinamarca hi pugui fer".

"Ningú tocarà aquest tros de terra sagrada, especialment des que la seguretat nacional dels Estats Units i del món en general està en risc", ha afirmat. Segons ha detallat, adquirir Groenlàndia és clau per al sistema antimíssils Golden Dome (cúpula daurada), amb el qual vol protegir d'atacs estrangers tant els EUA com el Canadà.

"Els Estats Units d'Amèrica estan oberts a negociar amb Dinamarca i qualsevol d'aquests països que han posat tantes coses en risc, malgrat tot el que hem fet per a ells, incloent-hi màxima protecció, durant tantes dècades", ha afegit el president nord-americà, que ha dit que els EUA han "subsidiat" Dinamarca i la Unió Europea "durant anys".

El president del Consell Europeu, António Costa, ha afirmat que està coordinant una "resposta conjunta" dels estats membres de la Unió Europea per l'augment d'aranzels. Així ho ha dit en roda de premsa des de l'Asunción, capital del Paraguai, on la UE ha firmat finalment l'acord comercial amb els països del Mercosur. "El que podem dir és que la UE sempre serà molt ferma en la defensa del dret internacional, sigui on sigui, i començant pel territori dels estats membres", ha dit l'exprimer ministre de Portugal.

"Si Rússia envaeix Ucraïna, hem d'aixecar-nos per defensar la integritat territorial, la sobirania, el dret internacional a Ucraïna. Si els drets humans són violats a Veneçuela, ens hem d'aixecar pels drets humans a Veneçuela. Si volem prosperitat compartida, hem d'obrir els mercats i no tancar-los, hem de crear zones d'integració econòmica i no augmentar aranzels", ha sentenciat Costa.

Per la seva part, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha advertit aquest dissabte que la imposició de nous aranzels dels Estats d'Units d'Amèrica a països europeus afectarà la relació de la Unió Europea amb els EUA. "Soscavarien les relacions transatlàntiques i s'arrisquen a una espiral perillosa", ha dit en un missatge a X. 

Aranzels també contra els afins a l'Iran

El president dels Estats Units també va anunciar fa uns dies la mateixa estratègia d'imposició d'aranzels del 25% a les importacions de tots els països “que mantinguin relacions comercials” amb l'Iran, la qual cosa suposa una nova escalada de les tensions amb el “règim dels aiatol·làs”.

“Amb efecte immediat, qualsevol país que mantingui relacions comercials amb la República Islàmica de l'Iran pagarà un aranzel del 25% sobre totes i cadascuna de les transaccions comercials que realitzi amb els Estats Units d'Amèrica. La present ordre és definitiva i concloent”, va afirmar Trump en la seva xarxa social Truth Social. La mesura de Washington tracta de pressionar a Teheran a compte de les protestes multitudinàries que s'han saldat amb milers de morts, segons un recent balanç de l'ONG Human Rights Activists News Agency. 

En aquest sentit, l'aplicació de nous gravàmens contra nacions com la Xina o l'Índia amenaça de ressuscitar la guerra aranzelària després de la treva acordada amb Pequín i l'obertura de negociacions amb Nova Delhi entorn de la redefinició dels fluxos comercials amb els EUA