La política és càlcul. La perspicàcia per saber anticipar moviments de fons, l'olfacte per detectar maldecaps que afloren en la societat, i la perícia per tractar adversaris i també rivals domèstics són imprescindibles per governar amb encert els projectes polítics. Per arribar a bon port és necessari calibrar amb precisió totes les coordenades. I els errors de càlcul, que sempre existiran, s'han de saber rectificar a temps.
Pedro Sánchez en va cometre un el 7 de setembre. En el comitè federal del PSOE en què es va ratificar la data del congrés, cita programada pel líder socialista per ratificar la seva estratègia -es presenta a la reelecció com a secretari general- i madurar el relleu de barons, Sánchez va pronunciar una frase que ha marcat l'inici del curs polític a Espanya: "Avançarem amb determinació, amb o sense suport de l’oposició, amb o sense concurs del poder legislatiu". L'enunciat va fer saltar el PP, decidit a afermar el missatge que el president espanyol erosiona les institucions i no respecta l'equilibri entre poders, però també va enervar socis de la investidura.
Sánchez va rectificar ràpidament, potser conscient de la relliscada, tal vegada comesa per la seguretat de qui acumula anys de resistència des de la talaia de la Moncloa. El 16 de setembre, en una intervenció al Congrés davant de diputats, senadors i eurodiputats del seu partit, va reclamar al partit que es "deixi la pell" per dialogar amb els socis i assolir acords que permetin desplegar la legislatura. El president espanyol vol governar fins al 2027 i necessita que la maquinària parlamentària funcioni, ni que sigui parcialment. El gir discursiu no ha impedit que els socis de la investidura -inclosos el PNB i Junts- li hagin fet perdre votacions. Però el matís està fet i la negociació dels pressupostos generals de l'Estat, oberta.
L'agror de la política espanyola, element de desgast per a qui té el deure de governar, contrasta amb les fitxes ben col·locades que té Sánchez. Ha aconseguit situar Salvador Illa al Palau de la Generalitat -a canvi de concessions a ERC, triat com aliat preferent- per contraposar-se al poder territorial del PP, té el partit raonablement controlat i transmet que també és influent a Brussel·les, ara amb Teresa Ribera com a comissària europea en un executiu d'Ursula von der Leyen que gira a la dreta. L'angle fosc és la gestió de la majoria parlamentària. L'haurà de cuidar amb menys arrogància i mostres de determinació. A Catalunya, la demanda és el finançament singular.
La derrota parlamentària de la setmana és la de la regulació dels lloguers de temporada, una proposició de llei, per cert, que mai ha entusiasmat Sánchez i el PSOE, com passa amb el PSC, que en el seu moment va tombar la proposta traslladada al Parlament. Els focus han apuntat a Junts, perquè la formació de Carles Puigdemont va canviar el sentit del vot a darrera hora, de l'abstenció al "no", alineat finalment amb PP, Vox i UPN. La maniobra va deixar la regulació dels lloguers de temporada sense recorregut, amb allau de crítiques a Junts, des de l'esquerra catalana i espanyola fins al Sindicat de Llogateres, situat a la cuina de la iniciativa legislativa.
Per molt que la proposició de llei no nasqués a la Moncloa, la decisió de Junts incorporava un missatge, el d'advertir a Sánchez que sense el seu concurs no hi ha majories transitables i que té acords per complir, com el del traspàs integral de les competències d'immigració. El moviment tàctic el certificava a les xarxes socials el mateix Puigdemont quan advertia que el govern espanyol no pot practicar la "imposició" en lloc de la "negociació", i l'instava a guanyar-se "cada votació". El "no" a legislar els lloguers de temporada, doncs, va ser una mescla d'advertència política i acció d'afirmació ideològica. No és un detall menor que en el mateix ple al Congrés Junts defensés amb esforços encomiables l'enduriment de penes a multireincidents.
Amb giragonses, Junts ha brandat els arguments de la invasió competencial i dels efectes nocius de la regulació plantejada per demanar un altre enfocament per als lloguers de temporada. És una posició legítima, encara que sigui feble, perquè a Catalunya ja va ser agent actiu del veto a la regulació i el partit no ha sabut explicar com millorarà la proposta. Tots els actors implicats aquesta setmana en el debat de l'habitatge han tingut la responsabilitat de governar en l'última dècada i defugir-la empelta les justificacions de demagògia.
L'increment de preus i la proliferació de pisos llogats a temps parcial és un problema de primer ordre a l'àrea metropolitana de Barcelona. El 42% d'ofertes de lloguer que hi ha a la capital ja són de temporada, com destacava aquests dies el nostre company Roger Tugas Vilardell, periodista especialitzat en dades al capdavant de Polis. Poques qüestions són més al centre del debat que la dificultat de l'accés a l'habitatge, drama també per a la classe mitjana. El malestar ciutadà que es detecta persistirà. Els errors de càlcul penalitzen.
- Majoria de dretes i amb influència espanyola (limitada): així és la Comissió Europea que ens governarà; per Pep Martí.
- La veu de Nació: «La foto Illa-Puigdemont»; per Oriol March.
- El triumvirat format per Godàs, Jordà i Sans, l'aposta de la llista alternativa a Junqueras per presidir ERC; per Joan Serra Carné i Oriol March.
- Un míting de Donald Trump des de dins: retrat de l'eufòria republicana; per Cinto Mora i Abelaria.
- Secció Garlem!: «Campanya d'autoestima»; per Míriam Martín Lloret.
El passadís
La direcció d'Alberto Núñez Feijóo practica amb el PP català una particular política de gestos que causa estranyesa en quadres interns. Génova no es prodiga en emetre senyals d'empatia envers el president de la formació a Catalunya, Alejandro Fernández, malgrat els bons resultats obtinguts el 12-M, quan va passar de tres a 15 diputats. Aquest dijous, la secretària general dels populars, Cuca Gamarra, ha estat a Barcelona per comparèixer amb el cap del grup popular a l'Ajuntament, Daniel Sirera, en un acte sobre seguretat ciutadana. És aquest un dels cavalls de batalla dels conservadors. Fa uns dies, va ser el portaveu al Congrés, Miguel Tellado, qui va ser a Barcelona, també amb Sirera i sense Fernández. Després de les eleccions catalanes, Feijóo ja va sorprendre quan, davant de l'executiva, va felicitar "tot el PP" pels bons resultats, amb esment a Alejandro Fernández, però amb menció especial al paper de Dolors Montserrat. A Génova no dissimulen amb quins dirigents tenen més sintonia.
Vist i llegit
El retorn d'Oasis després de 15 anys de divorci és una de les grans notícies musicals de l'any. La separació de la banda per l'enemistat entre Noel i Liam Gallagher va truncar el recorregut d'un dels grups icònics del Regne Unit. I per comprendre la reconciliació dels germans cal conèixer el paper de mediadora de la mare, Peggy Gallagher, relatat en un article d'Elena Castells a La Vanguardia. Matriarca del clan, la seva insistència ha propiciat el que semblava impossible: que els germans es tornin a parlar i pugin junts a l'escenari per fer 14 concerts l'estiu vinent. Només la força mare, capaç de tirar endavant una família abandonada per un marit alcohòlic, podia fer possible que Oasis tornés a sonar.
L'imperdible
Aquest és un cap de setmana per gaudir de la programació àmplia de les festes de la Mercè. El pregó de la il·lustradora Carme Solé Vendrell, reconeguda pel seu treball orientat a la infància, encetarà les celebracions, carregades d'oferta cultural durant el cap de setmana. Si no us voleu perdre cap detall, consulteu la guia que us hem preparat a Nació, i seguiu la cobertura que en farem fins dimarts, dia de la Mercè. Bon cap de setmana!
Joan Serra Carné
Redactor en cap de Nació
Vols que t'arribi La Brúixola de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre-la.