A Lleida, el futbol viu dies d’una estranya simetria. Dos equips, dues històries diferents, però un mateix vertigen: el del descens que s’acosta sense remei.
L’Atlètic Lleida i el Lleida CF, rivals sobre la gespa i sovint també fora d’ella, comparteixen avui una realitat incòmoda que els iguala. No és una lluita per l’ascens ni per la glòria, sinó per evitar una caiguda que, a hores d’ara, sembla escrita.
El cas de l’Atlètic Lleida és paradigmàtic. El club va fer un pas ambiciós adquirint una plaça a la Segona RFEF, però la temporada s’ha anat esfilagarsant jornada rere jornada. Sense solidesa ni continuïtat, i amb canvi d'entrenador a meitat de campanya, l’equip ha anat quedant atrapat a la zona baixa fins a una situació gairebé irreversible: a nou punts de la salvació directa amb només dotze en joc.
Més que una amenaça, el descens ja es percep com una formalitat pendent de confirmació matemàtica. De fet, des de l'entitat ja s'està treballant en la planificació del curs vinent a la Tercera RFEF amb canvis de nombrosos futbolistes i potser també a la banqueta.
No gaire lluny del drama de l'Atlètic viu el Lleida CF, que transita un camí paral·lel, tot i que amb matisos més dramàtics. El club ha viscut tota la temporada sota l’ombra de la incertesa institucional, amb el fantasma de la desaparició planejant.
Malgrat tot, es manté dempeus, però esportivament el panorama és igualment desolador: cuer de la Tercera RFEF, a sis punts d’una salvació que cada jornada sembla més llunyana, amb quinze punts encara per disputar. Si es materialitza el descens, el club del Camp d'Esports jugarà la temporada vinent a la lliga Elit.
