L’entitat Arrels Sant Ignasi ha llançat una alerta sobre l’augment exponencial del sensellarisme a Lleida, una situació que ha portat l’organització a un nivell de saturació sense precedents. Per primera vegada, el centre obert s’ha vist obligat a tancar noves acollides en moments puntuals per la impossibilitat física d’atendre més persones. Durant el darrer any, l’entitat va atendre 1.125 persones en situació de sense llar, una xifra que creix respecte a les 1.071 de l’any anterior, i que ha obligat el seu president, Roger Torres, a plantejar una reestructuració en la manera d’atendre els diferents col·lectius.
Aquesta saturació es fa palesa en les xifres del dia a dia: el centre de dia, dissenyat per a unes 30 persones, n'acull actualment una mitjana de 60. Aquest excés de demanda ha provocat que 143 persones no hagin pogut ser ateses per haver superat el límit de seguretat i recursos. Tot i que les dades oficials de persones registrades sense sostre a finals de 2025 (182) podrien suggerir una estabilització, la directora de l'entitat, Rosa Majoral, aclareix que la dada real és molt superior i que el descens en el registre és, precisament, conseqüència directa de la manca de capacitat per realitzar noves altes. Com a comparativa, abans de la pandèmia l'entitat acompanyava unes 80 persones que dormien al carrer, mentre que l'any passat la xifra va fregar les 230.
Davant d’aquest escenari, Arrels Sant Ignasi reclama que els dispositius municipals de la Paeria, com el Pla Iglú o l’alberg per a temporers, deixin de ser recursos estacionals i passin a estar operatius durant tot l’any. L’entitat destaca que el perfil de les persones sense llar està canviant, amb un increment notable de joves i dones. A més, es detecten problemàtiques de salut mental i addiccions que s'agregen per la manca d'estabilitat, sovint derivada d'altes hospitalàries massa ràpides o dificultats per accedir a ingressos psiquiàtrics.
Finalment, la crisi de l’habitatge i les traves burocràtiques apareixen com els principals murs per a la inclusió. Amb un parc públic d'habitatge a Lleida inferior al 2%, les persones ateses s'enfronten a barreres racistes i xenòfobes per part de les immobiliàries. A més, la bretxa administrativa que genera no tenir un domicili fix dificulta l’empadronament, un tràmit essencial que condiciona l’accés a prestacions bàsiques i drets fonamentals. Tot i la magnitud del repte, l'entitat continua la seva tasca amb el suport de 253 voluntaris, una xifra que, malgrat ser elevada, ha patit una lleugera davallada respecte a la mitjana habitual de 270 persones.
