Una recerca encapçalada per Elena Fagín i Jordi Catalan, del CREAF i el CSIC, ha revelat que l’estany Redon (Val d’Aran) ja tenia peixos introduïts per humans al segle VII, molt abans del que s’havia documentat fins ara. L’estudi, publicat a Nature Communications, ha analitzat sediments de 3.300 anys d’antiguitat per detectar-hi restes d’ADN d’ectoparàsits que vivien a les brànquies dels peixos, com Ichthyobodo, que han resultat ser molt més fiables que l’ADN dels mateixos animals.

Aquesta introducció primitiva de peixos es podria relacionar amb la ramaderia de muntanya: els pastors, segons els investigadors, haurien volgut assegurar-se una font d’aliment mentre pasturaven el bestiar. Això coincidiria amb altres troballes arqueològiques de la zona i amb la major erosió del sòl registrada al sediment d’aquella època, que hauria afavorit l’arribada de nutrients a l’estany i, per tant, una major activitat fotosintètica.

Fins ara, es creia que els peixos no havien arribat a l’estany Redon fins als segles XIV o XV. La nova tècnica basada en l’ADN de paràsits ha permès detectar-ne la presència de forma molt anterior. “Els peixos no poden arribar sols a un estany d’alta muntanya. Si n’hi ha, és perquè algú els hi ha portat”, explica Fagín.

El treball aprofundeix en una línia d’investigació de dècades. Des de fa quaranta anys, científics del CREAF i la Universitat de Barcelona analitzen aquest llac pirinenc, situat a 2.240 metres d’altitud i considerat un ecosistema aïllat idoni per entendre com interactuen els humans amb la natura. El projecte també compta amb la col·laboració del CSIC, la Universitat Edith Cowan (Austràlia) i l’Institut Nacional de Biologia d’Eslovènia.