La decisió de suspendre les dues baixades de barques de la Transsegre per l’elevat risc d’incendi ha deixat la festa sense el seu element més icònic. El Pla Alfa activat per l’episodi de calor extrema ha obligat l’organització a renunciar tant al descens de dissabte com al de diumenge, una mesura dolorosa però inevitable davant unes condicions meteorològiques excepcionals.
La notícia, però, va molt més enllà d’una simple suspensió. Convida a preguntar-se si el que ha passat aquest cap de setmana és un fet puntual o bé el reflex d’una nova realitat amb la qual la Transsegre haurà d’aprendre a conviure.
Fa més d’un lustre que la festa no pot celebrar-se amb la normalitat que la va convertir en una de les cites més singulars de l’estiu català. Primer va arribar la pandèmia, que va aturar una edició. Després, els anys de sequera van deixar el Segre sense prou cabal per acollir les tradicionals travessies.
I ara és la calor extrema, amb el consegüent risc d’incendis, la que impedeix que les barques tornin a navegar. En només uns anys, tres crisis diferents han anat escapçant l’essència d’una festa que sempre havia tingut el riu com a protagonista.
Malgrat tot, seria injust no reconèixer la capacitat d’adaptació que han demostrat tant l’organització com la Paeria de Balaguer. Lluny de resignar-se, han anat transformant la Transsegre perquè continués sent una festa de ciutat.
El programa s’ha ampliat enguany més enllà dels marges del Segre, incorporant activitats familiars, culturals i musicals que busquen atraure públics molt diversos. Una celebració que històricament havia estat molt vinculada al jovent, a les barques i a la festa nocturna ha sabut obrir-se també als infants, a les famílies i a persones que fins ara hi tenien un paper més secundari.
Aquesta evolució explica que, fins i tot sense baixades, la Transsegre pot continuar viva. Els carrers es poden omplir i la ciutat pot conservar un dels caps de setmana més esperats de l’any. La festa ha de treballar per demostrar que pot ser vàlida més enllà de les embarcacions baixant pel riu. Aquest serà el seu salvavides.
Tanmateix, el dubte continua. Es podrà recuperar algun dia aquella Transsegre que molts recorden? Aquella més espontània, més esbojarrada, amb menys condicionants i amb una mirada molt menys estricta sobre la seguretat? Probablement, aquell temps ja forma part del passat. No només perquè les exigències organitzatives han canviat, sinó perquè també ho ha fet el clima i, segurament, també la societat.
Els episodis de calor extrema deixen de ser excepcionals per convertir-se en recurrents. Les sequeres són cada vegada més freqüents, els períodes d’alt risc d’incendi s’allarguen i les restriccions derivades de la protecció civil esdevenen una constant dels estius. Tot plegat impacta de ple sobre una festa que depèn, precisament, del riu i del medi natural.
La gran transformació de la Transsegre no respon tant a una decisió dels seus organitzadors com als signes dels temps. El canvi climàtic està redefinint la manera de viure les festes populars, especialment aquelles estretament vinculades al territori. La Transsegre haurà de seguir reinventar-se per continuar existint.
