L’església de Santa Maria de Balaguer ha entrat en una fase de silenci forçat. El que fins fa poc era el punt més alt i visitat de la silueta de la ciutat ha quedat tancat amb pany i clau per un deteriorament estructural que no ha donat treva. El monument, una de les grans joies del gòtic a les terres de Ponent, arrossega el pes de sis segles d’història i una acumulació de patologies que les pluges recents han acabat de portar al límit, obligant a restringir-ne l’accés per pur risc de seguretat.
L'alarma definitiva va saltar amb el despreniment d'una de les seves emblemàtiques gàrgoles des d'un contrafort, un incident que ha evidenciat que el desgast de la pedra picada ja no és només una qüestió estètica, sinó un perill real. La Paera en cap de Balaguer, Lorena González, ha estat taxativa en declaracions a TV3, subratllant que "la prioritat absoluta en aquests moments és protegir tant el patrimoni com la integritat dels veïns i visitants".
Aquest tancament posa de manifest la fragilitat d’un edifici que, des de la seva consagració el 1358, ha hagut de resistir no només el clima, sinó també un passat convuls on va servir com a hospital, refugi i caserna militar, uns usos que han passat factura a la seva estabilitat.
En aquests moments, l’activitat a l’interior del temple s'ha substituït pel silenci i el treball tècnic. Els arquitectes del Bisbat d’Urgell estan realitzant un diagnòstic profund per avaluar danys que van des de l’exfoliació de la pedra fins a la presència invasiva de fongs i líquens.
Aquest estudi serà el full de ruta per a un futur projecte de rehabilitació integral que ara depèn de la recerca de finançament. Mentrestant, la ciutat ha hagut d'adaptar-se a corre-cuita: les visites turístiques s'han cancel·lat i la vida parroquial s’ha desplaçat, reubicant casaments, batejos i misses en altres esglésies del municipi a l'espera que Santa Maria pugui tornar a lluir amb seguretat.
