Els equips de DEPANA i la Fundació Oso Pardo han localitzat aquesta primavera un total de quinze exemplars diferents d’os bru a la Val d’Aran. Aquestes dades s’han obtingut a partir de dispositius de seguiment i tasques de vigilància coordinades per Marc Alonso, expert en fauna i membre actiu de totes dues entitats. L’actuació s’emmarca dins d’un projecte de conservació ambiciós que busca garantir la compatibilitat entre la presència de l’os i les activitats tradicionals del territori pirinenc.

Les dues entitats reclamen una implicació més ferma per part de les administracions públiques per assegurar el futur d’aquesta espècie emblemàtica dels Pirineus. Segons remarquen, "la continuïtat de la població d’ossos depèn, en gran part, de la voluntat política de fer compatibles conservació i desenvolupament rural". El diàleg constant amb el Conselh Generau d’Aran és una peça clau, però reclamen una acció coordinada que impliqui totes les institucions amb competències en la matèria.

Per part seva, la Generalitat de Catalunya manté actives diverses mesures de prevenció per minimitzar l’impacte de l’os en l’activitat ramadera, especialment en zones de pastura extensiva. Aquestes mesures inclouen l’agrupació de ramats, la instal·lació de tanques electrificades, l’ús de gossos de guarda i compensacions econòmiques en cas de danys.

Creixement sostingut de la població als Pirineus

Segons l’últim recompte del Grup de Seguiment Transfronterer de l’Os Bru (GSTOP), la població total al conjunt dels Pirineus s’eleva ja a 96 individus. D’aquests, prop de la meitat –un total de 47– es troben al vessant català. A més, durant el 2024 s’han registrat 10 nous naixements a Catalunya, una xifra que indica una tendència positiva en la reproducció de l’espècie.

Tot i aquesta evolució, l’os bru continua considerat una espècie en perill d’extinció als Pirineus, fet que implica un nivell màxim de protecció segons les directives europees de conservació de la biodiversitat.

Els grups ecologistes defensen que la presència d’aquest gran carnívor no només té un valor biològic i ecològic altíssim, sinó que pot generar oportunitats econòmiques al territori. Posant com a exemple el cas de la serralada cantàbrica, sostenen que un ecoturisme responsable i ben regulat podria esdevenir una nova via de desenvolupament sostenible per a zones rurals amb dificultats econòmiques.

“El retorn de l’os és una oportunitat, no una amenaça”, defensen les entitats, que insisteixen en la necessitat de combinar conservació amb sensibilització ciutadana i suport al sector primari. El repte és garantir que l’os bru, símbol dels ecosistemes de muntanya, pugui conviure amb ramaders, veïns i visitants en un entorn equilibrat i viu.