Les dones marroquines que arriben a Andalusia per treballar com a temporeres en el sector agrícola es troben exposades a greus situacions d’abús i explotació. Així ho conclou un estudi liderat per Erica Briones Vozmediano, professora de la Universitat de Lleida i investigadora de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), que acaba de publicar la revista Women’s Studies International Forum. El treball denuncia les condicions extremes en què viuen moltes d’aquestes treballadores, especialment quan, un cop finalitzada la campanya, decideixen quedar-se a l’Estat espanyol en situació administrativa irregular per intentar millorar la seva vida i la de les seves famílies.
L’estudi forma part del projecte europeu Migración y trabajo agrícola en España: precariedad sociolaboral y salud i ha estat elaborat conjuntament amb investigadores de la Universitat d’Almeria. El treball analitza els relats de 26 dones, d’entre 26 i 50 anys, que viuen en assentaments informals a zones rurals d’Almeria. Són dones amb escassa o nul·la formació, la majoria mares, que relaten com sobreviuen en condicions d’extrema vulnerabilitat: sense aigua corrent, electricitat ni sanejament, sense accés regular a serveis sanitaris, i patint pressions laborals, emocionals i sexuals.
Segons l’estudi, moltes d’elles són víctimes de situacions d’explotació sexual vinculades directament al seu entorn laboral. Denuncien que han estat coaccionades a mantenir relacions sexuals amb supervisors, companys de feina o responsables dels hivernacles com a via per accedir a un contracte o conservar el lloc de treball. L’estudi alerta que, un cop finalitzada la feina de temporada, aquestes dones queden desprotegides, sense ingressos, i són especialment vulnerables a ser captades per xarxes de tràfic de persones que operen amb tàctiques manipuladores i coercitives. En alguns casos, fins i tot, són parelles sentimentals les que acaben actuant com a proxenetes.
Les conseqüències sobre la salut d’aquestes dones són múltiples i greus. A les infeccions de transmissió sexual i embarassos no desitjats, s’hi sumen problemes d’ansietat, insomni, estrès i manca d’atenció mèdica. “La por, la solitud i el desconeixement del sistema sanitari fan que moltes no s’atreveixin a demanar ajuda”, explica la recerca.
Les autores de l’estudi reclamen una revisió urgent de les polítiques migratòries i laborals, així com la implementació de mecanismes de protecció específics per a aquestes treballadores. També subratllen la responsabilitat institucional d’actuar sobre les condicions de precarietat residencial, laboral i sanitària que fan possible aquestes formes de violència i explotació.
Aquest informe posa de manifest com la combinació de pobresa, irregularitat administrativa i gènere converteix aquestes dones en víctimes fàcils d’un sistema agrícola altament precaritzat i mancat de garanties socials bàsiques.
