El Museu del Barroc de Catalunya inaugurarà el pròxim 16 de setembre l'exposició temporal Persistències efímeres. Una postmodernitat barroca?, una proposta que posa en diàleg el patrimoni dels segles XVII i XVIII amb la creació catalana de finals del segle XX. La mostra, que es podrà visitar fins al 6 de desembre, reuneix una cinquantena d'obres de creadors i creadores com Salvador Dalí, Joan Brossa, Perejaume, Jaume Plensa, Javier Mariscal o Eulàlia Valldosera.
Una mirada al Barroc des de la contemporaneïtat
Comissariada per Ricard Mas i dissenyada per L'Estudi de la Mirada, de Jesús Galdón, l'exposició planteja fins a quin punt l'ànima barroca de Catalunya, forjada entre els segles XVII i XVIII, ha continuat manifestant-se, transformada, en la cultura catalana dels darrers anys. La proposta fixa especialment la mirada en el període comprès entre finals de la dècada de 1970 i l'any 2000.
El punt de partida és la idea que a Catalunya existeix una constant barroca que es pot rastrejar en diferents moments de la creació artística i cultural. L'exposició assenyala, entre altres exemples, les escultures i el mobiliari modernistes, alguns trets del primer Noucentisme en creadors com Josep Aragay o Xavier Nogués, la recuperació de les arts populars com la ceràmica esmaltada, la iconografia surrealista de Dalí o el pop art, que recupera el llenguatge propagandístic de la Contrareforma.
A partir d'aquesta lectura, la mostra planteja que la postmodernitat també s'emmiralla en la cultura del Barroc.
Onze diàlegs entre èpoques
Aquesta hipòtesi es desplega en onze àmbits temàtics, en què un referent del Barroc català es confronta amb una manifestació de la cultura postmoderna. D'aquesta manera, l'exposició busca establir connexions directes entre expressions artístiques separades per segles.
Entre les peces que formen part d'aquests diàlegs hi ha una de les onades utilitzades en l'espectacle inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. La peça serveix per exemplificar la teatralitat, el dinamisme i la grandiloqüència que, segons la proposta expositiva, connecten determinades manifestacions dels grans esdeveniments contemporanis amb l'herència barroca.
La cinquantena d'obres procedeixen de diferents institucions i col·leccions, entre les quals hi ha la col·lecció Bassat, la col·lecció d'Art del Banc de Sabadell i el Museu Olímpic i de l'Esport de Barcelona, així com diversos col·leccionistes privats.
Un programa d'activitats paral·leles
El Museu del Barroc de Catalunya ha preparat també un programa d'activitats per ampliar els continguts i els relats plantejats per l'exposició. El cicle de reflexió i diàleg comptarà amb la participació de creadors i especialistes com Javier Mariscal, Enric Casasses, Maria Garganté, Ricard Mas, Jordi Català, Juan Bufill i Joan Font, fundador de Comediants.
Les sessions abordaran qüestions com la influència del Barroc en artistes com Miró o la relació entre la festa i la cultura pop dels anys vuitanta i noranta.
La música també tindrà presència en la programació amb un recital inaugural de l'organista Bernat Bailbé a la Seu de Manresa. El programa es completarà amb diverses activitats familiars vinculades a la creació artística i, finalment, amb una sèrie de visites comentades conduïdes pel mateix comissari de l'exposició.
Amb Persistències efímeres. Una postmodernitat barroca?, el Museu del Barroc de Catalunya vol acostar el Barroc a la contemporaneïtat i proposar una relectura de l'art català recent a partir de les referències i empremtes d'aquest període. La mostra defensa així la vigència del Barroc no només com un episodi del passat, sinó com una actitud encara present en la creació catalana.
