El saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa ha acollit aquest vespre el pregó institucional que dona el tret de sortida oficial a la Festa de la Llum 2026. El manresà Enric Casas Bardolet, enginyer tècnic, llicenciat en Història de l'Art, fotògraf i membre fundador de Foto Art Manresa, ha estat l'encarregat de pronunciar un discurs centrat en la història de la fotografia a la ciutat i en el seu paper com a eina de construcció de la memòria col·lectiva.
Un pregó amb mirada cultural i associativa
L'acte ha estat presidit per l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, i ha comptat amb una intervenció inicial de la regidora de Cultura i Llengua, Tània Infante, que ha posat en relleu el paper fonamental del teixit associatiu en la vitalitat cultural de la ciutat. La regidora ha destacat la importància que cada any una entitat assumeixi l'organització de la festa, aportant-hi una mirada pròpia i noves propostes.
En aquesta edició, l'entitat administradora és Foto Art Manresa, que commemora el seu 50è aniversari. En representació de l'entitat, Bernat Bozzo ha elogiat la trajectòria i el rigor del pregoner i ha reivindicat la tasca sostinguda de Foto Art en la preservació de la memòria visual de Manresa al llarg de cinc dècades. També ha detallat la programació especial d'aquesta edició, amb exposicions, activitats participatives i iniciatives per apropar la fotografia a tota la ciutadania, amb la voluntat que sigui "la Llum més fotografiada de la història".
De la Baixada del Carme a la metàfora de la llum
Enric Casas ha iniciat el seu parlament expressant la gratitud per haver estat escollit pregoner i recordant la figura del seu amic Joan Segon, desaparegut fa vuit anys, a qui ha considerat que hauria estat la persona idònia per assumir aquest encàrrec "per compromís i coneixement".
Nascut a la Baixada del Carme, Casas ha compartit records personals del barri i de l'església del Carme, evocant la llegenda de la Misteriosa Llum procedent de Montserrat. A partir d'aquesta referència, ha construït una metàfora suggerent comparant l'església amb una càmera fosca i definint la fotografia com "l'art de la llum".
El pregoner ha traçat els orígens de la fotografia al segle XIX, esmentant figures com Joseph-Nicéphore Niépce i Louis Daguerre, i ha recordat la seva introducció a Manresa de la mà del pintor Benet Cabanes i Prunés i del fotògraf Charles Clifford.
Fotografia i història de ciutat
Casas ha establert un paral·lelisme entre l'evolució de la fotografia i la història de Manresa, des dels inicis medievals fins a la industrialització i els canvis socials contemporanis. Ha recordat episodis com la construcció de la Séquia i ha descrit com la imatge ha esdevingut una eina clau per documentar transformacions urbanes, retratar la burgesia emergent i fixar en la memòria moments col·lectius.
En el seu discurs, ha subratllat que "la fotografia ens reflecteix la nostra realitat, evidenciant allò que és i allò que ha estat. Forma part de la nostra memòria i constitueix un element del patrimoni del passat". També ha posat en valor la revolució digital i els avenços tecnològics que han transformat la producció i difusió d'imatges, tot reivindicant, però, la necessitat de mantenir la reflexió i el sentit crític en l'era de la immediatesa.
El pregoner ha dedicat un apartat especial a repassar la trajectòria de Foto Art Manresa des de la seva fundació l'any 1976, recordant que ell mateix i Albert Vidal eren els més joves del grup fundador. "Cinquanta anys de vida no són només un aniversari", ha afirmat, "representen un camí compartit per una passió que ha unit generacions i un compromís ferm amb la cultura visual".
Cultura, reivindicació i compromís
En acabar el pregó, Enric Casas ha rebut com a obsequi una reproducció de l'escultura La Ben Plantada, obra de Josep Clara, de mans de l'alcalde.
En el seu discurs de cloenda, Marc Aloy ha felicitat el pregoner i ha destacat la contribució de Casas i de Foto Art a la vida cultural manresana. L'alcalde ha afirmat que "la cultura ens fa més rics com a societat" i ha reivindicat la Festa de la Llum com "la festa més genuïnament manresana".
A més, ha apel·lat al compromís col·lectiu, recordant que "hem de fer sentir la nostra veu, com van fer aquells manresans de fa 700 anys, davant les injustícies que ens impedeixen avançar o desenvolupar-nos com a ciutat o territori". En aquest sentit, ha defensat la necessitat de reclamar millores en les infraestructures ferroviàries i més recursos per a l'educació, tot evocant l'esperit de perseverança dels antecessors medievals.
Goigs i participació institucional
El pregó institucional ha conclòs amb el cant dels Goigs de la Misteriosa Llum a càrrec de la Capella de Musica de la Seu, dirigida per Joel Díaz Vilà. A l'acte hi han assistit membres de la corporació municipal, representants institucionals, entitats com l'Associació Misteriosa Llum, Foto Art Manresa i la Junta de la Séquia, així com l'Hereu i la Pubilla.
La cerimònia s'ha retransmès en directe per la web municipal i ha comptat amb traducció simultània en llengua de signes a càrrec de la Casa Social del Sord de Manresa i Comarques, reforçant així el caràcter inclusiu d'una celebració que, un any més, ha convertit la llum en símbol d'identitat, cultura i memòria compartida.
